Deu anys després de la invasió
nord-americana de l’Afganistan
l’imperialisme no aconsegueix
imposar-hi el seu ordre.
Després d’haver ordenat
l’enviament de 30.000 soldats
més i de posar en marxa una
brutal ofensiva amb avions no
tripulats al costat pakistanès
de la frontera, Obama respon
al malestar intern parlant de
començar la retirada el juliol
que ve per passar el control a
l’exèrcit afganès el 2014, però
no aconsegueix estabilitzar el
govern titella de Karzai. El 2010
té el rècord de víctimes civils,
mentre la insurgència s’estén
fora dels seus feus tradicionals
del sud i l’est i ara està
present a tot el país.

L’arribada d’Obama al poder no
va ser cap bona notícia per al poble
afganès: més soldats, més despesa
en armament, més morts i mètodes
més brutals, com l’ús sistemàtic
dels anomenas «drones», avions
sense pilot equipats amb míssils
que, comandats des dels Estats
Units, bombardegen poblacions per
liquidar dirigents talibans que actuen
a la frontera amb el Pakistan, país
amb el qual, oficialment, els EUA
no estan en guerra. Aquesta era la
recepta dels demòcrates nordamericans
per acabar la guerra. El
resultat, avui, és que per a la
immensa majoria dels i les afganeses,
la situació és molt pitjor que
sota els talibans. Preguntat per
l’increment del nombre de víctimes
civils (més de dues mil l’any passat,
per 711 soldats estrangers), el
portaveu de les tropes d’ocupació
de la ISAF, el brigadier general Josef
Blotz, va respondre amb un cínic
«abans de millorar, desafortunadament
la situació ha d’empitjorar».

A la cimera de Lisboa del novembre
passat, l’OTAN va acordar posar
fi a les operacions de combat i deixar
la seguretat en mans de l’exèrcit
afganès el 2014. Obama va anunciar
que començarà a retirar les tropes
el proper mes de juliol, en un intent
d’aturar les crítiques a una guerra que
ni als EUA ja no se sosté amb els
arguments amb els quals va començar:
liquidar el règim que es negava
a lliurar Bin Laden i posar fi a la base
operativa d’Al-Qaida. Deu anys
després poca gent creu que l’ocupació
de l’Afganistan tingui res a veure
amb l’11-S. Les motivacions són molt
diferents: la posició estratègica del país
al continent asiàtic, els plans de
construcció d’oleoductes, les enormes
reserves de liti, urani i altres
minerals estratègics i el negoci de l’opi.

Que l’imperialisme està lluny de
controlar l’Afganistan ho reconeixen
dos informes de 16 agències
d’intel·ligència nord-americanes
que es van filtrar poc després que
Obama anunciés el desembre una
«nova» estratègia per a l’Afganistan.
Contra el discurs optimista del
president, els informes certifiquen
l’augment de l’activitat de la
insurgència i qüestionen que la guerra
es pugui guanyar sense un
suport clar del Pakistan. Alhora, els
milers de documents filtrats per
Wikileaks demostren que en
aquests deu anys els EUA han
dilapidat 300.000 milions de dòlars
a l’Afganistan, on els talibans són
més forts i el govern de Karzai cada
dia més feble.

Karzai, el titella incapaç
En un règim on la corrupció és
generalitzada i el frau sistemàtic (com
es va manifestar a les darreres
eleccions), Hamid Karzai és incapaç
de complir la tasca per la qual
els EUA el van portar al poder. Amb
un govern ple de senyors de la guerra
i de la droga, que inclou sectors
tant o més fonamentalistes que els
talibans, Karzai intenta evitar el
descrèdit absolut dins el país
criticant els atacs de l’OTAN que
causen víctimes civils. Segons la
Xarxa d’Analistes Afganesos, la
majoria d’afganesos/es veu el
govern com a «moralment i política
il·legítim». A més dels talibans, altres
grups armats funcionen al país,
posant la població en un foc creuat
de màfies, narcotràfic i segrestos.

L’investigador nord-americà Alfred
McCoy defineix en un documentat
article l’Afganistan com «un narcoestat
corrupte», que obliga els i les
afganeses a pagar suborns que arriben
als 2.500 milions de dòlars cada
any, l’equivalent al 25% del PIB.
També es parla d’una «narcoeconomia
» que produeix el 93% del
tràfic d’heroïna mundial. El text
recorda que «l’opi va sorgir com a
força estratègica en el mitjà polític
afganès durant la guerra secreta de
la CIA contra els soviètics».

De fet,
quan els EUA es van recolzar en
l’Aliança del Nord per acabar amb
el règim talibà ja se sabia que es
tractava d’un moviment fortament
vinculat a l’opi. El servei antinarcòtics
rus estima que el conreu de l’opi a
l’Afganistan mou 65.000 milions de
dòlars l’any, dels quals 500 són pels
cultivadors afganesos, 300 per als
talibans i els 64.000 restants per la
màfia de la droga (només un 6%
d’aquests es queden al país; la resta
va a l’estranger, principalment a
Rússia, Europa i els EUA). Això en
un país on el PIB no supera els
10.000 milions de dòlars.