Prou retallades! No paguem el deute!

Per un front d’esquerres contra la monarquia i
pel dret d’autodeterminació!

La corrupció ha ocupat el centre de l’atenció informativa. Cada dia
salta un nou cas o hi ha noves revelacions escandaloses. La gent
mira atònita l’espectacle, mentre ens imposen mesures duríssimes
contra la població treballadora: ara la Generalitat prepara una
nova retallada de 4.000 milions que sagnarà l’educació i la
sanitat públiques. L’atur s’acosta ja als 6 milions, retallades als
sous dels treballadors públics i privatitzacions, desnonaments que
costen més vides entre els de baix, apareixen comptes milionaris a
Suïssa, es parla de comptabilitats B en els partits, dobles i triples
sous, sobres en negre... La Monarquia, com fa uns mesos el
President del Constitucional, la patronal i els seus representants a
la CEOE, el PP, el PSOE, CiU... tot sona a podrit.

Els draps bruts de la corrupció apareixen dels calaixos dels
partits, molts d’ells llargament guardats i amb espionatges
inclosos, a l’espera del moment polític oportú per ser utilitzats. Per
què es destapen ara? Potser perquè amb la crisi el pastís a repartir
es fa més petit. Rubalcaba contraataca i demana la dimissió de
Rajoy, però en canvi no demana eleccions anticipades, perquè
totes les enquestes no només castiguen al PP, també al PSOE i
CiU. Els pilars polítics de 40 anys de Monarquia s’enfonsen.

La crisi que es pot aprofundir amb unes eleccions anticipades
és una crisi del règim, començant per un qüestionament cada
cop més evident de la Corona. Quina altra sortida es prepara des
de les cúpules del poder econòmic? El govern Rajoy en pocs
mesos ha dilapidat la majoria absoluta que li van donar es urnes, i
cada cop és més incapaç de garantir les mesures que li exigeixen.
Un exemple es dóna davant la ILP sobre la dació en pagament.
Anuncia que no l’acceptarà a tràmit i aquell mateix dia, amb dues
persones més mortes a Mallorca, acaba votant a favor. No és
suficient la majoria absoluta a les Corts per a tenir un govern
fort. I ja li diuen Merkel i Draghi: calen més reformes!

Draghi venia a reunir-se a porta tancada amb els parlamentaris
per tantejar possibles sortides a la crisi política: govern amb un
tecnòcrata? Govern d’unitat nacional? El recanvi al govern Rajoy
es pot fer amb ell o movent-li la cadira com li van fer a Berlusconi.
Però els resultats a la Itàlia de Monti tampoc són tan clars.

Si la crisi encara s’està resolent entre bastidors als Palaus de
La Zarzuela i la Moncloa, és perquè les direccions sindicals
després de la darrera vaga general han tornat a imposar la
desmobilització, i només aquesta sinó que en una nova operació
d’imatge -ara a Nissan- tornen a doblegar la resistència dels
treballadors al dictat de la patronal, aprofundeixen el “no es pot fer
res contra els seus plans”. Mentida! Cal recomençar de nou la
mobilització, no hi ha cap altre camí. L’única sortida és deixar de
pagar el deute creat pels milionaris rescats a la banca, que ara
volen carregar a les esquenes dels treballadors i treballadores.

Així està plantejada la possibilitat que en un termini breu s’arribi
a unes noves eleccions. Tota l’alternativa a l’esquerra és una IU
que governa amb les tisores a la mà a Andalusia? Cal un
reagrupament de forces
anticapitalistes i que
rebutgin la Monarquia, pel
dret a l’autodeterminació
dels pobles. No podem
esperar més!