Si llegim en un titular «pobresa
energètica» la primera imatge
que ens ve al cap correspon a
aquesta meitat de la població
mundial que depèn de fonts
d’energia de baixa qualitat com
biomassa, fustes, residus dels
cultius o del bestiar per a
poder satisfer les seves
necessitats energètiques.
Zones amb un nivell important
de subdesenvolupament, amb
greus deficiències en les
infraestructures necessàries
per a poder proporcionar a la
població un accés a fonts
d’energia com l’electricitat.
Una altra imatge que se’ns pot
acudir és la de persones
pobres que viuen en col•lectius
marginals en els nostres
països desenvolupats.

La pobresa energètica s’està
convertint en la cara oculta de
l’actual crisi econòmica que
estem patint.

Cert que no és un problema nou,
però durant les últimes dècades, fins
a l’arribada de l’actual situació de
greu crisi econòmica, estava relacionada
amb altres formes de
pobresa i exclusió social pels que
donat el seu caràcter eminentment
domèstic i especialment difús, la
pobresa energètica és un fenomen
que roman pràcticament invisible i
especialment per a les
administracions públiques que no li
han donat la importància que té.

A Espanya no trobem estudis
seriosos de com afecta a la qualitat
de vida i a la salut una situació de
pobresa energètica. El primer país
que ha elaborat estudis seriosos
sobre aquesta problemàtica és el
Regne Unit. El primer pas per a
poder realitzar-los és definir
paràmetres clars.

Els paràmetres que es van considerar
al Regne Unit per a realitzar
els seus estudis són:

 que el pes de la despesa en
energia no representi més del 10%
dels ingressos

 que no sigui possible mantenir
la temperatura, durant els mesos
d’hivern, de la llar per sobre dels
18ºC.

L’Associació de Ciències
Ambientals ha pres aquests
paràmetres com base per a elaborar
una primera estimació segons
la qual en el 2010 prop del 10 % de
les llars espanyoles es trobaven en
situació de pobresa energètica. Per
a això ha utilitzat les dades recollides
en dues fonts estadístiques de lliure
disposició que són L’Enquesta de
Pressupostos Familiars (EPF) i
l’Enquesta de Condicions de Vida
(ECV).

Segons un article publicat a
Kaosenlared al desembre del 2012,
es calcula que ja afecta al 15% de
les llars i declaracions de La Creu
Roja que al gener del 2013 adverteix
que 4 milions d’espanyols són ja
«pobres des del punt de vista
energètic».

Ocupar un habitatge amb
temperatures inadequades durant
l’hivern o amb floridura i humitats
té efectes sobre la salut. Per
aquesta raó, la pobresa energètica
està relacionada amb una major
incidència de malalties físiques i
mentals que afecten més
intensament a segments més vulnerables
com nens, adolescents i
avis. A Espanya la taxa de mortalitat
addicional a l’hivern se situa en el
21% i és juntament amb les de
Portugal i Irlanda una de les més altes
d’Europa.

Segons estudis, basats en dades
de la Comissió Europea, en el nostre
país la pobresa energètica provoca
ja entre 2.300 i 9.300 morts
prematures a l’hivern. Una xifra superior
als morts per accidents de
tràfic en l’actualitat.

Causes que general la
pobresa energètica

Podem enumerar tres principals
causes de la pobresa energètica en
els països del sud d’Europa com és
Espanya, però que també ens
servirien per a estudiar la situació en
països de la zona com Grècia, Portugal
o Itàlia. Aquestes són els baixos
ingressos econòmics de les famílies,
alts preus de l’energia i construccions
de qualitat insuficient a pesar del seu
alt cost.

Les tres causes estan
entrellaçades entre si. L’evolució dels
salaris a la baixa i l’augment dels
preus de l’energia acceleren
l’augment de famílies en situació de
pobresa energètica.

Una breu anàlisi de cadascuna de
les causes ens permeten veure com
serà la perspectiva de l’evolució de
la pobresa energètica.

– Construccions de qualitat
insuficient.- A Espanya, així com en
la majoria dels països del sud
d’Europa, no s’ha establert cap normativa
que reguli de forma clara
com han de ser les construccions
de manera que s’aconsegueixi el
màxim estalvi d’energia. En la
majoria no hi ha aïllament tèrmic en
les parets ni en els tancaments
(finestres, balconades). Aquesta
situació es dóna tant en
construccions antigues com en les
més recents a pesar dels seus alts
preus. Solament en habitatges de
molt alt estanding, i no sempre,
s’apliquen les tècniques de
construcció que permeten un
important estalvi energètic. Moltes
d’aquestes mesures sí que són
obligatòries i s’apliquen de forma
general en la resta d’Europa. Això té una repercussió directa en el cost
de manteniment de la confortabilitat
d’aquests habitatges. A l’estiu poden
arribar a temperatures massa
altes i a l’hivern la temperatura baixa
ràpidament a valors molt baixos. El
que comporta la necessitat d’un
consum alt d’energia (electricitat,
gas) per a poder mantenir una
confortabilitat que es podria
aconseguir amb altres mesures molt
més econòmiques. Poder adequar
els habitatges a les condicions de
màxim estalvi energètic requereix
una inversió inicial, que en una
situació de crisi les famílies no poden
assumir.

- Baixos ingressos
econòmics.- En el nostre país, poder
disposar de la suficient energia
per a satisfer les necessitats
bàsiques només depèn de la
capacitat econòmica per a poder
pagar-la a les grans companyies. La
capacitat d’autogeneració
d’energia, que ja en aquest
moment permeten la tecnologia
actual, és pràcticament inexistent.
El poder adquisitiu de la major part
de la població espanyola ha
experimentat un important descens
des de que es va iniciar la crisi i la
situació empitjora dia a dia.

L’explosió de la bombolla
immobiliària, el tancament de
moltes empreses .. incrementa la
llista de l’atur que avui afecta ja a
més del 25% de la població activa.
Hi ha llars en les que tots els seus
membres es troben sense treball,
amb prestacions d’atur que arriben
a la seva fi i sense perspectives de
poder incorporar-se de nou al
mercat laboral en condicions.

L’última Reforma Laboral que recull
les directrius que marca el BCE per
a Espanya en les quals recomana
«relaxar la legislació de protecció
d’atur» i la reducció del salari mínim.
Això comporta que la capacitat
econòmica mitjana de la població
espanyola sigui cada vegada menor
però ha de seguir fer front a les
seves obligacions econòmiques.
Per a moltes famílies la principal
obligació econòmica és pagar la hipoteca
per a no ser desnonats i
perdre el seu habitatge en mans dels
bancs. Les altres despeses
s’ajusten al màxim i és «l’estalvi
energètic» una d’elles.

- Desregulació i increment del
cost de l’energia. La dependència
de la major part de la població de
les grans companyies energètiques
és total. Solament una petita part
pot autosatisfer una part de les
seves necessitats. En algunes
poblacions rurals s’utilitzen la
biomassa per a la calefacció i aigua
calenta però segueixen depenent
per al consum d’electricitat. La pujada
del preu de l’electricitat des del
2004 és del 80% i s’espera per a
aquest 2013 que segueixi pujant.

Des dels anys 90, que l’electricitat
era considerada un era un servei
públic i els preus de la mateixa eren
determinats administrativament per
a tots els usuaris, el sector elèctric
ha funcionat amb un mecanisme
de reassignació de rendes. Els
petits usuaris sempre hem pagat
més del que valia permetent que
els grans sectors industrials
paguessin molt menys per ella. En
els últims anys s’ha incrementat l’ús
de l’electricitat com única font
d’energia en moltes llars. Això unit
a la pujada constant del seu preu
comporta que un percentatge
major del pressupost familiar s’hagi
de destinar a cobrir aquestes
necessitats.També el gas i el butà,
han incrementat el seu preu en els
últims mesos

No podem combatre la
pobresa energètica sense un
canvi del model econòmic i
energètic

Les causes que condueixen a
una situació de pobresa energètica
no són conjunturals i amb una perspectiva
de solució dins dels marges
de l’economia de mercat que aplica
la UE i l’estat espanyol. D’una
banda la tendència de l’augment
dels preus de l’electricitat
principalment i del gas, que no se’n
veu veu la fi, i per una altra
l’aplicació de l’actual Reforma Laboral,
que comporta una disminució
important del poder adquisitiu en el
conjunt dels treballadors.

El nostre model econòmic
prioritza per sobre de tot explotar
tots els sectors econòmics que
puguin donar amplis beneficis per
ser estratègics per al
desenvolupament de la vida. El sector
energètic és fonamental, no
podem viure sense energia, per això
les polítiques neoliberals de les
últimes dècades han potenciat i
gairebé obligat a la privatització
d’aquest sector que en els seus
inicis estava en mans dels estats o
amb una forta regulació pública.

Ara si un no pot pagar la factura,
ràpidament les companyies li tallen
el subministrament sense
contemplacions. Cap legislació els
obliga a tenir en compte la situació
econòmica dels abonats i a
mantenir el subministrament quan
està en perill la salut de les persones.
A Grècia, on a conseqüència de
la crisi una part important de la
població es troba en situació de
pobresa, aquest hivern s’ha produït
un increment important de la
utilització de la biomassa per a
escalfar-se com única font
d’energia per falta de recursos
econòmics. S’ha detectat un
increment de la desforestació fins i
tot d’arbres centenaris.

A Espanya s’ha detectat un
increment de l’ús del butà. Durant
els últims anys havia disminuït el seu
consum a favor de l’electricitat i del
gas canalitzat. Però el seu preu més
econòmic, i el no estar subjecte a
un contracte de subministrament
amb una taxa fixa, ha potenciat el
seu ús sobretot en calefacció.

L’accés a l’energia no és un
privilegi sinó una necessitat
bàsica per a la nostra supervivència
i com a tal hem d’exigir un nou
model energètic.Una primera reivindicació urgent
és exigir als poders públics una normativa
que impedeixi deixar sense
subministrament a cap llar per
problemes econòmics i que reguli
el preu de manera que la factura
energètica no representi més del
10% dels ingressos.
I cal lluitar per a aconseguir la
expropiació i la renacionalització
d’aquestes grans companyies
energètiques.

En paral•lel, demanar que es
prioritzi un canvi del model energètic
que fomenti la producció d’energia
elèctrica a nivell local, deslocalitzada
i en mans dels usuaris. La
tecnologia actual per a la producció
d’energia elèctrica a partir de l’eòlica
o solar ho permet, però fins ara
només s’ha permès la creació dels
grans parcs eòlics en mans de les
grans companyies de manera que
ningú es pugui desconnectar
d’elles.