Milions de brasilers han
guanyat els carrers de més de
300 ciutats, realitzant la major
mobilització de la història
d’aquest país, el més gran,
poblat i important de
Llatinoamèrica. Encara que des
de fa dos anys hi ha un procés
d’importants lluites parcials
dels treballadors, gairebé ningú
imaginava aquest sobtat
esclat. L’espurna que va
provocar l’explosió va ser
l’augment de 20 centaus de
real en els preus del transport
urbà. Però evidentment
aquesta no era l’única, ni la
principal causa del
descontentament acumulat.

L’augment del transport va ser
anul·lat a les principals ciutats la
setmana passada, i no obstant això
l’endemà la mobilització va ser encara
major. Aquesta mobilització no
va tenir, ni té una direcció
reconeguda. Va ser convocada en
la seva major part per joves des de
Facebook. La gent als carrers denuncia
la corrupció del govern nacional
encapçalat per Dilma
Rousseff/ PT i els governs dels
Estats (PT, PMDB, PSDB, etc.),
especialment en relació a les
faraòniques obres pel mundial de
Futbol, amb malbaratament de milers de milions de dòlars que no
deixaran cap llegat pel poble
treballador, però que permeten
grans negociats entre la FIFA, les
constructores i els polítics
corruptes.

Consignes com «Vull salut,
educació, no m’importa si Brasil
surt campió!» o «Que la FIFA pagui
la meva tarifa!» són les
predominants als carrers. Al país
més fanàtic del futbol del món,
aquestes consignes mostren el salt
en la consciència produït en les
masses mobilitzades.

El 20 de juny els carrers i
les ciutats van ser del poble.
El govern va perdre el control de
la situació. La presidenta Dilma
Rousseff, del PT, així com els
governadors, intendents (alcaldes),
el Parlament i els partits
tradicionals, van patir un cop
gegantí. Els governants que havien
enviat a reprimir les mobilitzacions,
l’única cosa que van aconseguir
va ser engrandir-les. Llavors
dirigents del PT van parlar de «cop
de dreta» i fins a de «conspiració
internacional». Però, després de la
històrica mobilització del 20 de
juny, Rousseff espantada va
començar a dir que els
manifestants tenien raó i que calia
escoltar-los. Fins i tot es va reunir amb dirigents del Moviment Passe
Lliure, un dels grups juvenils que
van iniciar les protestes per
Facebook, i va sortir a proposar un
pacte amb els governadors i els
intendents de les capitals, on una
vegada més va proposar una sèrie
de generalitats com la de convocar
a un plebiscit per fer una reforma
política, una mesura que,
l’endemà, el propi govern
començava a fer recular.

No va proposar cap de les
solucions que exigeix el poble al
carrer. Va parlar de més
pressupost per a salut i educació,
però manté la privatització dels
hospitals i les escoles i universitats
públiques estan cada vegada en
pitjors condicions, mentre que
450.000 milions de dòlars, el 42%
del pressupost federal, es destina
a pagament de capital i interessos
del deute.
Sense direcció política, amb
moltes confusions, però amb la
força que li donen les massives
marxes i recolzats en la simpatia
de la majoria de la població, la
joventut brasilera, va sortir a repudiar
als partits tradicionals.

Aprofitant aquesta onada, petits
sectors de la ultradreta van atacar
columnes de l’esquerra participants
d’aquests actes, ferint a diversos
companys. Ens solidaritzem amb
els companys agredits i repudiem
als grups que amb mètodes
feixistes intenten liquidar la
mobilització, igual que el govern.
Per això no cal caure en el parany
de sectors pro-govern com els
que, encapçalat per dirigents del
PT i PCdoB, el divendres 21 van
convocar a Sao Paulo a una reunió
amb sindicats, organitzacions
socials i corrents d’esquerra amb
l’excusa de «combatre al feixisme»
quan en realitat el que busquen és
aixecar fantasmes per frenar el
gegantí procés de mobilització.

Donar continuïtat a la mobilització!

Dilma i el PT, així com el PCdoB (Partit Comunista de Brasil, que és part del
govern), ja no són d’esquerra. Governen amb la dreta del PMDB, les
transnacionals imperialistes, amb els banquers, amb els terratinents del
agronegoci, igual que els altres governs llatinoamericans, incloent els suposats
progressistes com Cristina Kirchner, o els anomenats del «socialisme del segle
XXI» com Maduro, Correa, Ortega o Evo Morales. Per això ara volen que el
poble més pobre i el conjunt dels treballadors paguin la factura de la crisi
capitalista internacional i es lliuren cada vegada més a l’imperialisme. A tots
se’ls està caient la màscara de «progressistes», «esquerraes» o «socialistes»!

La rebel·lió del poble brasiler, és part de la rebel·lió mundial contra l’ajust capitalista.
Els propis brasilers als carrers ho van expressar així: «Brasil es va convertir
en Turquia». Més enllà del que passi en els propers dies, ja res serà igual
a Brasil. Milions han comprovat la seva força, han comprès que els governants
no serveixen al poble, i ja no acceptaran que els segueixin governant com
abans.
Per això recolzem la justa mobilització del poble brasiler. L’esquerra
revolucionària brasilera ha de seguir al carrer al costat de la mobilització popular.
Cal reclamar que la convocatòria a un Dia nacional de lluita per l’11 de
juliol, per part de les diverses centrals sindicals, s’organitzi i es compleixi. En
aquest sentit recolzem la declaració de la CST - Corrent Socialista dels
Treballadors, del PSOL, que defensa, entre altres consignes:

Diners per a la
salut i l’educació, no per a la Copa!

Organitzar
la lluita coordinant el Moviment Passe Lliure de Sao Paulo, el fòrum de lluites
de Rio, i altres moviments de tots els estats. I per això, continuar als carrers i
constituir Comitès de base per a la lluita en universitats, centres d’estudi, de
treball i barris.

Convoquem als sindicats i organitzacions populars de Llatinoamèrica i el
món a pronunciar-se, difondre les causes de la lluita popular a Brasil, i enviar
missatges de solidaritat a les organitzacions que estan en lluita al costat del
poble brasiler.

25 de juny del 2013.

Comitè de Coordinació entre
Unitat Internacional de Treballadors-Quarta Internacional (UIT-CI)
i Comitè d’Enllaç Internacional (FO-LI)