Sis mesos després de l’assassinat de Choukry Belaid, el Front Popular de Tunísia ha tornat a ser colpejat de nou per l’atroç assassinat de Mohamed Brahmi, fundador del Corrent Popular. Condemnem aquest atac contra l’esquerra, la única força que pot donar una perspectiva revolucionària al poble tunisià.

1. Expressem la nostra solidaritat amb la família del company assassinat, el seu partit i el Front Popular. Exigim una exhaustiva investigació del crim i el càstig dels autors i dels responsables polítics. Finalment, denunciem que l’assassinat de Belaid segueix impune.

2. El govern Ennahda té la plena responsabilitat política dels assassinats de Brahim i Belaid perquè dóna suport a la impunitat. La Troica no ha resolt els problemes dels treballadors i del poble de Tunísia que van provocar la revolució que va enderrocar a Ben Ali. De fet, no s’ha avançat en la ruptura amb l’antic règim (depurar les forces de seguretat i la justícia). En canvi, la política neoliberal del govern ha empitjorat les condicions socials, la desocupació i la misèria dels treballadors i joves tunisians.

3. Després de la caiguda de Morsi a Egipte, el poble tunisià va començar les protestes per enderrocar al govern islamista. Recolzem la seva lluita per recuperar la revolució i posar-la en el camí de satisfer les necessitats dels joves i dels treballadors. No obstant això, hem d’advertir contra els perills de la intervenció militar: l’exèrcit s’erigeix com Bonaparte, per sobre de les confrontacions socials i tracta d’imposar les seves regles, que no tenen res a veure amb les aspiracions populars. La crida del general egipci Al-Sisi demanant suport popular a la repressió aprofundeix les divisions i pretén guanyar legitimitat per tenir carta blanca. L’actual ofensiva contra les bases dels Germans Musulmans obre la porta a la repressió contra l’esquerra i les forces populars. L’única garantia per a la continuïtat de la revolució és la mobilització permanent dels joves i dels treballadors en la lluita pels drets democràtics i socials.

4. Creiem que l’única manera de respondre a les necessitats de les masses tunisianes és posar els recursos del país al servei de la lluita contra la desocupació, amb plans de contractació pública, el no pagament del deute i la ruptura amb la Unió Europea, que protegeix els interessos de les multinacionals responsables del saqueig del país. Això ha de lligar-se a l’aprofundiment de la ruptura democràtica amb l’aparell repressiu de l’antic règim. Si la revolució no avança en els seus objectius socials, els assoliments democràtics estan en perill, i la intervenció militar només conduirà a una reculada.

5. L’aprofundiment de la revolució és impossible si es fa amb aliances polítiques que no tenen un pla clar per a la defensa dels interessos dels treballadors, els camperols i l’exèrcit de joves aturats abandonats per la política del govern islàmic. La disjuntiva no és només entre l’Islam i el secularisme, ja que tots dos poden imposar una política neoliberal.

6. Per això creiem que no hi ha perspectiva revolucionària amb sectors de l’antic règim, com Nidaa Tounes, o amb la formació d’un govern de salvació nacional. Només un govern dels treballadors i per als treballadors, sense vincles amb l’antic règim ni amb l’ islamisme neoliberal, format per les forces revolucionàries i les organitzacions obreres polítiques i sindicals, pot donar resposta a les masses tunisians.

Istanbul, 26 de juliol 2013

Comitè de Coordinació UITCI /CEI - Unitat Internacional dels Treballadors / Comitè d’Enllaç Internacional (Front Obrer- Turquia, Lluita Internacionalista- Estat espanyol)

GSI (Grup Socialista Internacionalista-França)