Després de vuit setmanes de vaga indefinida, els treballadors/es de Panrico- Santa Perpètua han decidit per unanimitat continuar la seva lluita i rebutjar l’acord signat per l’empresa i la taula negociadora, on sis delegats d’UGT i tres de CCOO van acceptar la proposta de l’empresa . Dues vegades l’assemblea de treballadors va rebutjar l’acord.

Entrevistem Antonio García, treballador de Panrico afiliat a CCOO, el 30 de novembre.

Lluita Internacionalista . - Després de vuit setmanes de Vaga i de rebutjar dues vegades els preacords signats per la Mesa Negociadora i l’empresa, quina és la situació dels treballadors?

Antonio García. - Estem més forts que les primeres setmanes, perquè ens trobem tots al carrer, acomiadats. I estem lluitant per recuperar el que teníem, sí o sí, pels nostres drets que ens volen prendre: per això estem més forts que mai. Avui comentàvem amb diversos companys que això ens està fent més forts a tots .

LI . - Perquè heu optat per la vaga indefinida i com heu aconseguit mantenir-la durant gairebé dos mesos ?

AG -Hem pensat que la millor manera d’enfrontar a l’empresa és la vaga indefinida, perquè una vaga intermitent o una altra mesura, pel tipus de producció, no tindria tanta repercussió.

LI - Com funciona l’assemblea i tota l’organització dels treballadors?

AG - L’assemblea és molt participativa: cadascú té les seves idees, la seva manera de pensar i després de diverses setmana de lluita, hi pot haver tensions, però tot estem units, tots estem en el mateix barco i seguim junts. Això diu molt de la importància que donem a la unitat del comitè i tots els treballadors i després de vuit setmanes no veiem signes de debilitat en cap dels treballadors , sabent com sabem que moltes famílies ho estan passant malament i són els que més forts es troben .

És molt curiós, però és així.Hem format comissions o grups: uns per la caixa de resistència, d’altres estan a les xarxes socials, d’altres fan vídeos, uns altres divulguen la nostra lluita a les universitats, a les assemblees... també els qui l’empresa i que altres empreses amb una situació similar o no , puguin convergir en aquesta jornada solodària, que puguin sorgir moltes idees, que hi pugui haver un debat, i que s’expliqui el que està passant en les diferents empreses. Esperem que de tot això pugui sortir una manifestació, una reivindicació pels drets de tots els treballadors, perquè fa molta falta en aquesta situació de crisi, atur i baixos salaris que estem vivint, similar als anys setanta. Això és insostenible, no hi ha futur per a nosaltres ni per als nostres fills i els pensionistes; per això esperem que serveixi per conscienciar i unir les nostres forces . Per això pensem que la jornada és una bona proposta , per unir als treballadors i pot ser el motor d’altres.

LI - Quin és el paper dels sindicats UGT i CCOO ?

AC . Fins ara els nostres representants, el comitè d’empresa de CCOO, ha estat sempre amb nosaltres, mentre que UGT sempre a estat al costat de l’empresa, per això ha col•locat diferents enllaços sindicals en llocs estratègics, per controlar els treballadors i alhora les negociacions . Per a nosaltres la UGT a la nostra empresa, és un sindicat venut a la patronal .

LI - Què diríeu als treballadors de Catalunya o de la resta de l’Estat, que es troben en una situació similar a la vostra?

AG - Cal dir «fins aquí hem arribat». No és acceptable que els rics cada vegada guanyin més diners i els pobres - que cada vegada som més - no en tinguem ni per pagar un rebut de la llum. Crec que l’única resposta que hem de donar és mobilitzar tothom, perquè si fos així, les coses canviarien a millor.

És increïble veure per TV, que els rics són un 18% o un 20 % més rics, quan els pobres estan perdent l’habitatge, el treball , l’educació la salut... tot. És que per això hem de lluitar amb molta força , amb molta energia i empenta, i no tenir por, perquè amb la por, ells ens tenen com volen .

Altres articles sobre Panrico: http://luchainternacionalista.org/spip.php?page=recherche&lang=ca&recherche=Panrico