Els petroliers de Santa Cruz van protagonitzar durant els primers anys del govern Kirchner les més dures batalles contra les multinacionals petrolieres que, com Repsol, no contractaven i tenien paralitzats pous i prospeccions, mentre el govern comprava vots amb subsidis als aturats. Els petroliers van repetir fins a la sacietat que no volien almoines, sinó feina: van ocupar, es van mobilitzar i van arrencar centenars de contractes de treball. La repressió dels Kirchner, al servei de les petrolieres va ser ferotge: ferits, centenars de presos encara pendents de procés... Des de LI vam impulsar la campanya de suport a les famílies de presos de Caleta Olivia en el 2004-2005 (veure Lluita Internacionalista 58, de febrer 2005, amb la carta manuscrita d’un d’ells, o suplements des. 2004 i LI 57, gener 2005). Van continuar les lluites petrolieres pel treball, contra la precarietat, o les rebaixes salarials amb l’impost als beneficis, i ara arriben els judicis que van quedar pendents, de la mà d’un altre govern Kirchner que vol un càstig exemplar contra qui s’ha enfrontat les multinacionals.

Ara, com llavors, des de LI defensarem el dret inalienable al treball i als qui el reclamen. Recollim signatures per l’absolució dels primers condemnats, 4 d’ells a cadena perpètua.

«Els sotasignats repudiem les injustes condemnes dictades pel tribunal de Caleta Olivia, el passat 12 de desembre, a nou treballadors petroliers de Las Heras, Santa Cruz, dels quals 4 van ser condemnats a cadena perpètua; un d’ells per ser menor d’edat en el moment dels fets va ser derivat a un règim especial, i cinc, a 5 anys de presó amb els càrrecs de coacció agreujada i partícips necessaris.

Als treballadors se’ls condemna sense cap prova i amb gravíssimes violacions dels drets humans, per la mort del policia de Sayago, en la pueblada d’aquesta localitat, l’any 2006, quan van sortir a lluitar contra l’impost als beneficis i per millors condicions de treball. Els sotasignats exigim l’absolució dels treballadors, atès que aquest és un judici absolutament manipulat.

Durant el seu desenvolupament i en els al•legats, els advocats defensors dels petroliers (amenaçats constantment per aquest tribunal i sancionats) van demostrar la innocència dels treballadors davant la manca de proves. L’única cosa que es va poder demostrar van ser les tortures, les pressions il•legals, les vexacions i les amenaces que van sofrir els petroliers a mans de la policia provincial durant els tres anys que van estar detinguts, amb l’objectiu d’obtenir «proves». Una manera d’actuar pròpia de la dictadura militar.

Denunciem al Tribunal Oral de Caleta Olivia que va tirar endavant el judici i després va condemnar, avalant els testimonis arrencats sota tortures. El mateix fiscal Candia va gosar a dir amb total impunitat, que una bossa en el cap i un parell de «cachetadas», segons ell no eren tortures.

Les denúncies que es van presentar durant el judici, acompanyades per centenars d’Organismes de Drets Humans, organitzacions sindicals, socials i polítiques, van forçar que la Secretaria de Drets Humans de la Nació enviés a Caleta Olivia una sol•licitud d’informe sobre el judici, que es va organitzar contra els treballadors, ple de violacions als drets humans, com les brutals tortures de les quals van ser víctimes durant la seva detenció i les amenaces constants a les seves famílies.

Aquestes duríssimes condemnes són un dels més greus atacs contra els treballadors, des de 1983, per haver sortit a lluitar pels seus drets. El seu únic objectiu és que aquesta condemna sigui exemplificadora perquè els treballadors no s’enfrontin a les petrolieres i a les grans patronals.

Estableix un gravíssim antecedent per a tots els lluitadors del país, així com la impunitat de la justícia, que avala condemnar a treballadors basant-se en testimonis obtinguts sota tortura. Mètodes propis de la dictadura militar. La condemna als treballadors no implicarà presó immediata fins que no sigui ferma la condemna, aquest temps el dedicarem a aconseguir la veritable justícia, que és l’absolució dels companys.

Els primers dies de febrer s’apel•larà en la instància de cassació en el Tribunal Superior de Rio Gallegos. Per això exigim: absolució immediata i incondicional als treballadors petroliers de Las Heras».

Publicat per Izquierda Socialista, secció argentina de la UIT-CI

http://www.izquierdasocialista.org.ar/ index.php/noticias/derechos-humanos/ 523-firma-el-petitorio-por-laabsolucion- de-los-petroleros-de-lasheras

Diputat de la CUP-AE a Buenos Aires

Izquierda Socialista ens comenta que Quim Arrufat, diputat de la (CUP-AE), de gira per diferents països llatinoamericans (que va incloure una entrevista amb IS a fi de comentar l’experiència del trotskisme argentí i la important elecció del Frente de Izquierdas), va participar a l’acte del 2 de març, davant del Congrés argentí, amb motiu d’una llei impulsada pel FIT contra els acomiadaments i per augment salarial. En la seva intervenció, es va pronunciar per l’absolució dels petroliers de Las Heras, assenyalant la importància de la solidaritat internacional perquè «Quan toquen a un o a una, toquen a tots».

Campanya internacional

El 5 de febrer, entre ruixat i ruixat, companyes de Classe contra Classe i Lluita Internacionalista, al costat de treballadors/es de Panrico, van lliurar la exigència d’absolució en el consolat argentí de Barcelona.