Els països europeus estan tenint creixements baixos inclosa França, Alemanya apart. Com que en les economies capitalistes, l’ocupació depèn del creixement, no s’està creant ocupació sinó que es destrueix, en uns països més que en uns altres. Al mateix temps l’il•legítim deute públic creat per governs burgesos i que en la crisi se li ha endossat una part del deute privat (bancs i grans empreses) es torna impagable tant pel fet que no hi ha la suficient creació de riquesa, com perquè la depressió econòmica produeix que els preus dels productes disminueixin (i la reforma laboral i l’atur, que disminueixin els salaris), de manera que la inflació no erosiona el deute. Al mateix temps que el deute és il•legítim, el PSOE i el PP van modificar de manera il•legítima la constitució (sancionada per un rei nomenat per Franco) perquè el pagament del deute es prioritzi respecte a qualsevol altre, incloses les necessitats socials.

De fet, després dels cracks d’agost de 2007 i de setembre de 2008, dels rescats de bancs per governs i dels rescats d’estats per crèdits, milions de treballadors i treballadores han perdut la seva ocupació, moltes empreses han tancat, els serveis públics han sofert retallades. Des de llavors els tres bancs centrals d’EUA, Gran Bretanya i Japó que ostenten les tres places financeres més importants del món s’han dedicat a imprimir moneda , que en el cas d’EUA va arribar a ser de 85.000 milions de dòlars mensuals i ara va per 55.000 milions mensuals. Xina ho porta fent anys abans d’aquesta crisi, per devaluar la seva moneda i augmentar les seves exportacions. En el cas d’EUA, Gran Bretanya i Japó, es tracta de l’agonia d’unes fallides no reconegudes. El cas d’EUA és especial, doncs el seu rol militar imperial li permet usar el privilegi d’imprimir la moneda del món, com en una espècie d’impost imperial.

El Banc Central Europeu ha anunciat alguna cosa semblant per a juny, davant els baixos creixements dels països de la UE, amb l’excepció d’Alemanya. Però, crear diners perquè?per tenir plena ocupació, per reconvertir els sectors productius prèviament nacionalitzats a una producció necessària socialment i sostenible ecològicament? o crear diners per pagar els deutes dels sectors privats (banca, constructores, energia, automòbil), per pagar l’il•legítim deute públic, desmantellar els serveis públics i abandonar a milions de treballadors i treballadores a l’atur i la pobresa? No ens enganyem, a pesar que es parli de plans d’estímul per a l’economia i de creació d’ocupació, aquests diners no arriba als treballadors i treballadores i ni tan solament arriba a l’economia productiva, i molt menys a l’economia productiva rendible social i ecològicament. Aquests diners va als grans bancs, grans corporacions i inversors privilegiats, i permeten un ritme de compres, fusions i inversions, accelerant la concentració de capital. En una economia planificada per governs dels treballadors seria possible posar la creació de diners – ja del banc central, ja de la banca nacionalitzada – al servei de la plena ocupació.

Com que la «solució» capitalista a les crisis és la destrucció de forces productives (capital, instal•lacions, llocs de treball, coneixements tècnics), això és el que està ocorrent des de 2007, establint-se una pugna interimperialista per protegir al gran capital propi i provocar la destrucció del capital aliè, mentre a tot arreu es fa pagar la crisi als treballadors, ja en forma d’atur i pobresa o augment de l’explotació.

Però quan els diaris parlen de «recuperació feble» significa que no s’ha destruït prou. I quan parlen de recuperació, no significa ni plena ocupació ni ocupació com en 2007.

Ja s’admet que l’atur en l’Estat espanyol pot ser que ja no baixi mai del 20%. Això és el que ens té destinat el capitalisme. I les xifres d’atur, tant aquí com a EUA, no pugen més per dues ficcions. Els treballadors en atur desesperats i als quals se’ls acaba la prestació o el subsidi, o emigren o deixen de buscar treball. Les noves afiliacions no corresponen a llocs de treballs de 8 hores amb salari digne, sinó a jornades inferiors – encara que en ciutats de Catalunya – Martorell, Vic, L’Hospitalet – ja es dóna que s’hagi de treballar la resta d’hores, sense cobrar-les.

Mentre, Rajoy s’enfronta a un cicle electoral amb la promesa de baixar els impostos i anunciant uns brots verds que els treballadors no veuen, i que segons economistes burgesos, no tindran efectes apreciables en l’ocupació abans de 10 anys, o mai. El govern ja ha anunciat que gairebé congelarà les pensions fins a 2017. I en el Pla d’Estabilitat 2014-17 enviat a Brussel•les ja es diu que es congelarà el salari dels treballadors públics fins a 2017. El govern contínua provocant la fallida de la Sanitat i l’Ensenyament per l’expedient de reduir el finançament de les Comunitats Autònomes a les quals estan completament transferides, i a exigir reduccions sobtades del dèficit a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments. Aquests últims ho han reduït amb acomiadaments i cobrant els IBI amb valors cadastrals de plena bombolla, sense reduir-los. També s’està provocant la fallida de la Seguretat Social, que durant decennis ha alimentat els pressupostos de l’estat amb superàvits mentre una gran part de les pensions eren de misèria i amb la crisi han augmentat les bonificacions als empresaris (perquè no paguin la quota empresarial).

L’anomenada «tarifa plana» permet a l’empresari estalviar-se 3.520 euros de la Seguretat Social corresponent a tres anys. És clar que cal expulsar dels pressupostos públics el deute, la monarquia, els cossos repressius i els rescats a l’economia privada i allotjar en ells amb prioritat unes pensions dignes.

La seva recuperació és la nostra pobresa. La nostra recuperació és lluitar per la plena ocupació amb salaris dignes. Resistim les mesures de la Troica, Rajoy i Mas.

Nota: aquí http://is.gd/eoF8vG hi ha un conjunt d’enllaços. Citar-los no implica avalar la línia de la web o de l’autor.