La data del 9 de novembre marca l’inici de curs. Las cartes són quasi totes sobre la taula. A finals de setembre, llei de Consultes al Parlament i immediatament el Govern de Rajoy la porta al Constitucional i en demana la suspensió cautelar, cosa que amb tota seguretat farà aquest organisme monàrquic. Mas ja ha dit que hi haurà consulta però que no transgredirà la llei: un entrellat impossible, caldrà optar. Algú dubta que davant la disjuntiva Mas decidirà acatar el Constitucional? Nosaltres no. L’única possibilitat és mantenir la mobilització, per posar un preu car a CiU quan es desdigui del compromís.

Però aquest estiu ha estat també el de les urgències saturades dels nostres hospitals públics, les lluites als hospitals de Bellvitge o de Viladecans per garantir una prestació de qualitat, contra una política destructora del sector públic en benefici de la sanitat privada. I aquesta és també la lluita del 9 de novembre, com la defensa de l’ensenyament públic, i tantes d’altres essencials per defensar el dret del poble a decidir la llibertat.

Sense classe obrera no hi haurà autodeterminació nacional!

Hi ha qui defensa primer la independència, si cal darrera CiU i Mas, que després ja vestirem la Catalunya que volem. I argumenta: no ens dividim. Però nosaltres responem 1) que el bloc darrera la burgesia catalana no es cap garantia, com ho ha demostrat en el passat els Cambó i companyia! La burgesia catalana abans és burgesia i només després –si li convé- catalana. CiU no trencarà amb les institucions monàrquiques, per què els uneix els interessos de Repsol, la Caixa... ; 2) i qui divideix el país cada dia? no és aquesta dreta de CiU que ensorra la nostra sanitat i l’escola pública? que executa ordres de desnonament que porten el patiment a famílies catalanes? la unitat de Felip Puig amb els interessos de la patronal contra els llocs de treball i els salaris com hem vist amb la vaga històrica de Panrico?

La lluita per la llibertat nacional va de la mà de la lluita per un lloc de treball, per la defensa del salari, d’una vivenda digna, de la sanitat i l’educació pública, perquè... no hi haurà lluita unida com a poble si no fem nostres la lluita dels sectors més oprimits, de la classe treballadora. La unitat dels de baix serà el que farà possible una República Catalana. Per reprendre el referent de la lluita contra el franquisme que també ho va ser pels drets nacionals, i aquesta lluita es feia en barris de Cornellà o de Badia sovint en castellà.

Abolir la Monarquia

Amb la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya també es qüestiona el futur de la Monarquia. I aquest és un objectiu que no només ens cal per fer possible una República Catalana sinó que també és una necessitat de la resta de pobles i treballadors/es de l’Estat. Per això és urgent que les forces polítiques i sindicals alternatives arreu de l’Estat s’impliquin clarament en el procés per tal d’ajudar a fer possible que s’identifiqui el vot del 9-N com un pas en llibertat dels pobles per acabar amb una Monarquia que ens va imposar Franco. Cal que el SAT i la CUT d’Andalusia, que LAB i Bildu d’Eskalherria, amb les forces que vam fer possible Iniciativa Internacionalista, Podemos i IU s’impliquin en una campanya estatal a favor del dret a decidir dels pobles, contra la Monarquia.

Per nosaltres que som internacionalistes, la República Catalana és una necessitat per trencar amb l’estat monàrquic i el seu centralisme, no una voluntat de separar-nos de la resta de treballadors/es i pobles de l’estat. Volem una relació estreta i solidària de pobles i repúbliques lliures i en peu d’igualtat, començant per aquells amb qui compartim la llengua, però també amb la resta. Tots decidint formes de federació de repúbliques. Volem una República catalana que doni feina, treball digne, vivenda, serveis públics... per això ens cal prendre mesures contra el capitalisme i la Unió Europea, avançant cap el socialisme: començant per no pagar el deute públic, nacionalitzar la banca i posar aquests recursos per un pla d’emergència que giri la truita i ens permeti, als de baix, superar aquesta crisi en què ens ha ficat el capitalisme.

Lluita Internacionalista

11 setembre de 2014