El 22 de setembre Estats Units inicià els bombardejos a Síria, amb el pretext d’acabar amb l’Estat Islàmic. No han estat els 200.000 morts en més de 3 anys de guerra civil ni les atrocitats del règim d’Al Assad el que ha desencadenat la intervenció imperialista, sinó l’amenaça d’un grup fora de control que no respon als seus interessos.

Estats Units ha deixat clar que no pretén enderrocar el règim criminal d’Al Assad, ni tampoc defensar els civils sirians amenaçats per l’Estat Islàmic, sinó preservar els seus propis interessos a la regió.

Els primers dies d’atacs ja han causat la mort de desenes de civils sirians.

També ha quedat clar que l’objectiu de les bombes de l’imperialisme no és només l’Estat Islàmic: altres faccions que s’enfronten al règim d’Al Assad i no que no comparteixen els seus mètodes han estat també objecte de bombardejos. Davant d’això ja hi han hagut mobilitzacions a les zones alliberades de Síria amb pancartes que es pregunten Per què arriben ara els atacs nordamericans? O Per què no són contra el règim?

El poble sirià ha estat sol des dels primer dia: Estats Units, les potències europees i els propis països àrabs són còmplices de les massacres d’Al Assad i d’haver creat totes les condicions pel creixement de l’Estat Islàmic. No ens sorprèn ara que l’acció militar de l’imperialisme beneficii políticament al règim. Ja ni tant sols la retòrica de l’imperialisme en nom de les llibertats, i Al Assad s’ha convertit en el mal menor per Estats Units i Europa. Ni un sol segon ha parat de massacrar a la població siriana amb barrils de dinamita, mentre cínicament oferia col.laboració a la “coalició internacional” per derrota a l’Estat Islàmic. Aviat veurem si els atacs nordamericans també li donen més força en el terreny militar, després que el seu exèrcit ha banyat en sang una revolució popular que només ha pogut ser continguda amb l’ajuda de Rússia i Iran, i del seu satèl.lit, Hezbolàh.

L’Estat Islàmic és un subproducte del règim sirià, que durant tres anys ha utilitzat la “guerra antiterrorista” com pretext per reprimir la revolució democràtica que va esclatar el març del 2011. Al Assad buidà les presons de presoners d’al-Qaeda ( empresonats en els anys que Damasc es posà al servei de la “guerra contra el terror” de Bush) per omplir-les de revolucionaris sirians. Durant anys va permetre que l’Estat Islàmic creixés com a quinta columna de la revolució, amb atacs per la retaguarda per prendre les zones alliberades pels revolucionaris. Per tant, l’atac militar nordamericà, en coalició amb dictadures que oprimeixen brutalment als seus pobles ( com va passar amb la repressió dels manifestants de la plaça de la perla a Manam a mans dels exèrcits de Bahrein i Aràbia Saudita) serveix per refermar els règims d’Iraq i Síria, contra els quals s’han alçat els pobles.

Els bombardejos nordamericans no acabaran amb l’Estat Islàmic, reforçaran els règims odiats i augmentaran el sectarsime a la regió. Els únics que han combatut sobre el terreny el fanatisme han estat fins ara la resistència siriana i el poble kurd i si no assoleixen avanços és pel bloqueig atroç al que els ha sotmès Estats Units i Europa, que armaven el règim iraquià i permetien que el règim siriàs es sostingués militarment amb l’ajuda de Moscú i Teheran. Ajudar i solidaritzar-nos amb als pobles que lluiten a Síria i Iraq contra la barbàrie i per la llibertat és l’unic camí per derrotar el règim i a l’Estat Islàmic.

El triomf de la revolució siriana i l’enderrocament del règim odiat d’Al Assad són l’única alternativa de pau i progrés i és l’única solució acceptable pel poble sirià després de tant sofriment. És tasca de tots i totes els que volem un món més just i sense tirans donar suport als pobles del Mediterrani i Orient Mitjà que s’alçaren con la dictadura i la misèria reivindicant des de Tunísia a Fallujah, la fraternitat i la solidaritat entre els pobles, justícia social i llibertat.

4 de octubre de 2014

Comitè Català de Solidaritat amb el Poble Sirià