Els kurds suporten el setge de l’Estat Islàmic, mentre Erdogan impedeix amb els seus tancs que les milícies del PKK puguin entrar en territori sirià per unir-se a la resistència kurda. Alhora reprimeix amb sang mobilitzacions en solidaritat amb els kurds sirians a Turquia. Els bombardejos de la coalició internacional capitanejada per l’imperialisme nord-americà, no tenen l’objectiu d’assegurar la victòria kurda sinó tan sols d’afeblir al Estat Islàmic per afermar els règims de l’Iraq i Síria.

Mentre això passa el règim de Bashar El Assad -rehabilitat per l’imperialisme- llança una ofensiva generalitzada sobre les posicions que encara mantenen els rebels sirians, particularment a Alep i la perifèria de Damasc. Però Alep també resisteix.

Un acord entre l’Exèrcit Sirià Lliure i el PYD kurd permeten combatre junts en la defensa de Kobane. La responsabilitat de l’esquerra mundial creix davant aquesta situació. Cal cridar a la mobilització en solidaritat amb la resistència contra el règim assassí d’Al-Assad a Alep i contra el reaccionari Estat Islàmic a Kobane com a símbols de la lluita per les llibertats dels pobles sirià i kurd.

Cal exigir la fi de tota restricció d’entrada de refugiats kurds a Turquia davant el setge jihadista i l’entrada de forces kurdes en suport a la resistència.

Fora el règim d’Al-Assad, fora el reaccionari Estat Islàmic.