A principis de febrer, Morenés defensava la «escassa despesa» de Defensa que ha augmentat un 0,4% a 2015 —davant dels descensos del 15,5% d’Ocupació i Seguretat Social —: 5.764 milions. És de tothom conegut que això no és cert i que per fora d’ells hi ha 17.606,16 milions d’euros més en altres 11 Ministeris –dels 13 existents-. La despesa militar total, de 23.373,93 milions d’euros, suposen 502,58 euros per habitant, 721,18 euros per segon durant tot el 2015 o un 5,3% dels PGE 2015 i equival al 2,2 % del PIB. Si es comptabilitzés amb claredat, la despesa militar seria la segona dels PGE gairebé el mateix que la d’Ocupació i SS, i gairebé 5 vegades la despesa ministerial en sanitat i 3’5 la d’educació.

Defensa i generació de deute extern...

Un dels camuflatges de despesa significatiu és que les inversions en R+D militar -que augmenten un 43,5%, davant del 4,8% de la R+D civil, i suposarà 727 milions- les pagui Indústria. Un altre, que les operacions a l’estranger surtin majoritàriament del Fons de Contingències. Així, a 2014 tenien una partida de Defensa de 14,36 milions d’euros però la despesa va rondar entre 700 i 800 milions.

El llacet són els PEAs (Programes Especials d’Armaments) que vénen de l’últim govern de Felipe González i es van accelerar amb els de Aznar, amb Morenés com a secretari d’Estat de Defensa (1996-2000). Es creen projectes militars -PEAS- amb costos de 25-30.000 milions d’euros, a 25- 30 anys vista, amb una operació triangular en forma de convenis. Són crèdits de Defensa però que surten d’Indústria, i com a tals no són despesa, sinó uns diners a retornar a un interès del 0%. Les empreses només han retornat un 0,6% dels crèdits rebuts. En 15 anys, el deute de Defensa ascendeix a 30.000 milions d’euros, la meitat a Indústria.

Defensa està en fallida tècnica. Però si es computés el deute a Indústria, es convertiria en dèficit públic... i representaria l’1,5% del PIB. Així que s’ajornen els pagaments de Defensa a Indústria a anys posteriors -semblant al mecanisme que va utilitzar Grècia abans de la crisi, quan amb l’ajuda de Goldman & Sachs, adquiria armament a França i a Alemanya, però no es comptabilitzava-.

L’ajornament, encara que no computi, implica més interessos i per tant més deute. A això cal sumar que el cost final d’aquests projectes és sempre molt superior al previst: els Eurofighters es van pressupostar en 6.000 milions a 1997, i ja són més de 14.000… Per aquest 2015, s’han tornat a pressupostar 6,84 milions pels PEAs, quan en els últims tres anys aquestes xifres han suposat augments de fins a un 250% a través dels crèdits: 880 a 2013 o 2014, 1.800 a 2012. Per aquest any Morenés ja parla d’uns altres 1.000.

…per benefici de la indústria armamentista, esquitxada de corrupció...

L’augment del deute a través dels crèdits es justifica, en paraules de Morenés, perquè cal fer front a un «compromís» adquirit amb… la indústria armamentista i no fer-ho suposaria el «col•lapse financer» dels programes d’armament. I Morenés no és estrany a aquesta indústria.

A 2011 va ser president de l’empresa de míssils MBDA Espanya, i de Segur Ibèrica. Des de 2005 fins al mes anterior al seu ingrés com a ministre, va ser conseller i representant d’Instalaza S.A., fabricador fins a 2008 de bombes de dispersió, que van ser utilitzades per Gadafi contra la població civil, segons el New York Times. Sent Morenés el seu representant, Instalaza va reclamar a l’Executiu una compensació de 40 milions en concepte de «dany emergent i lucre cessant» per la prohibició a Espanya de les bombes de dispersió.

I al costat de la porta giratòria, el llacet de la corrupció. A 2014, tres directius de l’empresa DEFEX, dedicada a la promoció de l’exportació de material de defensa, eren imputats en un cas de corrupció, frau fiscal, suborn, blanqueig de capital i organització criminal. Els directius de DEFEX participaven, al costat d’un general angolès, en una operació de venda de material policial a Angola per valor de 151 milions d’euros, per repartir-se 41,1 milions d’euros en comissions il•legals a partir d’un benefici d’entre el 200 i 300%.

DEFEX és una empresa de titularitat i majoria de capital públic (amb representants dels Ministeris d’Afers exteriors, Economia i Defensa en el seu consell d’administració), del grup Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i els directius de la qual són nomenats pel Govern. Cal recordar que DEFEX ha servit de tapadora dels agents secrets del CNI i compta amb diversos experts externs en prevenció de blanqueig de capitals. Per això no és estrany que una altra de les detingudes pel frau sigui la neboda de l’espia Francisco Paesa, que com el seu oncle, ja va estar implicada al seu moment en les recerques sobre la destinació dels mai recuperats fons de Roldán.

… justificant l’exportació d’armes per a superar la crisi econòmica, però al servei de massacrar als pobles que es rebel•len Des de 2004, les empreses espanyoles han multiplicat per 1.128% les exportacions de material de defensa, tendència que es va reforçar a 2013, quan van ingressar 3.907 milions d’euros, convertint a Espanya en el setè exportador internacional d’armes, segons l’Institut Internacional de Pau d’Estocolm (SIPRI), amb un 3% del mercat global i tendència creixent per l’increment de llicències del Govern per a exportació d’armes.

A 2012, segon any de les revoltes àrabs, Espanya va trobar a països d’Orient Proper i el Magreb un bon mercat pel seu equipament militar i antidisturbis: avions de transport, paracaigudes i pistoles per a Egipte o avions cisterna, recanvis i munició d’artilleria per a Aràbia Saudita, defensa aèria, morters i granades a l’emir de Bahréin, o les ja citades bombes de dispersió al règim libi… Les vendes de material antidisturbis es van multiplicar gairebé per cinc: de 746.655 euros a 3,5 milions. Perú es va alçar com el major comprador, seguit de Tunísia amb artificis lacrimògens, Mèxic, Pakistan, Colòmbia… A 2013, la tònica es va mantenir alimentant la dictadura d’Aràbia Saudita, la de la Unió dels Emirats Àrabs… o va haver de paralitzar «cautelarment» la venda d’armes a Israel -un altre client habitual- per la pressió social sorgida arran del bombardeig de Gaza.

Al gener del 2015 ha entrat en vigor el Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes que òbviament no qüestiona aquelles vendes que els Estats considerin per criteris econòmics -justificats ara per «sortir de la crisi» afavorint les exportacions- o polítics. Segons l’informe del SIPRI, la xifra de vendes dels principals productors va superar a 2012 els 290.000 milions d’euros i assenyalava a 2014 que el negoci està en creixement (24% respecte els 5 anys anteriors), representant el 2.5% del PIB mundial: entre 2002-2012, els beneficis han augmentat un 60%. Això sense poder-se conèixer els costos de les guerres a Síria, l’Iraq, Líbia, el Congo, Afganistan o Ucraïna. Per això, encara que França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Regne Unit han ratificat el Tractat, saben que poc o res canviarà. EUA, que concentra el 29% de les exportacions, a més de ser el principal productor, ni l’ha ratificat.

… reforçant un exèrcit imperialista, d’estructura franquista i preparant-se per a la repressió interna

Amb l’any 2014 acabava la Força Internacional d’Assistència per a la Seguretat a Afganistan (ISAF), continuació de la il•legal intervenció de Llibertat Duradora, ambdues darrera dels EUA. Al desembre, les Corts autoritzaven la seva continuïtat amb 485 militars en la Resolute Support. El Congrés també votava retornar a l’Iraq, a partir de gener 2015 i després de 10 anys, de 300 legionaris per a la missió Inherent Resolve amb l’objectiu de formar a l’Exèrcit iraquià per combatre a l’Estat Islàmic i el yihadisme, també darrera d’EUA. I també la participació aquest any en les forces antimíssils de l’OTAN que donen suport al govern turc, o en el mateix marc de l’OTAN, la de policia aèria a la regió Bàltica. Però, segons la pròpia web de Defensa, hi ha moltes més: «… EUFOR-Althea a Bòsnia i Hercegovina, en la Força Provisional de Nacions Unides a Líban (FPNUL), en l’operació Atalanta de la UE contra la pirateria en les costes de Somàlia, en les missions d’entrenament EUTM Somàlia a Uganda i EUTM-Mali, en les operacions de suport a Mali i República Centreafricana i en les missions EUCAP Nestor i Ocean Shield en la Banya d’Àfrica.» Tots els grups del Congrés, excepte Esquerra Plural, BNG i Compromís han votat les renovacions anuals a 2014 i per 2015. IU ha argumentat per negarse, la situació de crisi i la despesa, no podent-se oblidar el seu vot a favor de la participació a Haití i Afganistan després de la retirada de l’Iraq… El caràcter imperialista de l’exèrcit espanyol no preocupa a cap dels grups del Congrés. I això encara que quedi palès per les declaracions de soldats després de tornar. Així, després de cinc mesos a l’Iraq, el soldat Tello denuncia recentment (1/02/2015) que el que era una «missió humanitària» es va convertir en una guerra d’ocupació, en la qual la seva funció era escortar els combois de petroli a la frontera (http://www.publico.es/internacional/ escoltar-camiones-petroleo-hacia- frontera.html).

Però a més l’Estat manté l’estructura franquista de l’exèrcit, com a essència –al costat de la repressió interna de policia, guàrdia civil…- de si mateix. Amb les seves prebendes per a la seva jerarquia i els seus organismes d’elit, com un dels majors exponents de la reaccionària monarquia el Rei de la qual segueix sent la cúspide de l’exèrcit: en un dels BOE d’agost 2014 sortia a concurs la partida de 13 milions de diners públics per a la manutenció de la Guàrdia Real, que es descrivia literalment com: ‘aliments, begudes, tabac i productes afins’ i incloïa entre les segones les begudes alcohòliques com a cava extra, vins espumosos, i begudes espirituoses com anís i brandi.

Però sobretot mantenint-ho al servei d’una ideologia reaccionària d’origen feixista, garantida per una estructura professional, sistemàticament silenciada amb fortes mesures repressives. Un dels casos que sí ha saltat als diaris és el del tinent Segura que a mitjans de gener rebia el seu tercer arrest en l’establiment disciplinari militar de la base de San Pedro, a Colmenar Viejo. El motiu d’aquest arrest son les seves declaracions qualificant d’aberració una possible intervenció militar a Catalunya, afirmant que els problemes polítics haurien de resoldre’ls els polítics, no els militars.

Declaracions realitzades contravenint les del JEME, el general Jaime Domínguez Buj, que havia afirmat que «les Forces Armades són l’eina per fer complir la llei i la Constitució» comparant el procés sobiranista català amb el Desastre del 98, quan Espanya va perdre les seves últimes colònies de Cuba i Puerto Rico. El mateix JEME havia ordenat l’anterior arrest per «fer declaracions contràries a la disciplina de les FFAA»… Segura en porta 3 de c o n s e c u t i u s , aconseguint el límit de 150 dies en un any. (http://www.publico.es/ politica/espana-mantiene- poderes-epocafranquista. html i http:// www.elconfidencialdigital.com/ defensa/nuevo-seguraestablecimiento- disciplinariocolmenar_ 0_2418958082.html)

Perquè a l’Exèrcit, a més de la seva possible funció davant el problema nacional, se li reserven unes altres, «de ser necessari». Així, al novembre va saltar als diaris la denúncia de soldats del Regiment de Cavalleria Lleuger Cuirassat Lusitanià nº8 amb seu a Marines (València) -el que a 1981 va participar en el cop d’estat, sota les ordres de Milans del Bosch-, d’haver estat instruïts en exercicis de «control de masses» civils amb material antidisturbis convencional, tècniques d’arrest i emmanillat…, sota el control i supervisió de membres de la Policia Militar vinguts expressament de la Brigada de Cavalleria Castillejos II, amb seu a Saragossa.

Un escamot armat que cal destruir

Marx definia l’essència de l’Estat -més enllà de la forma que tingués- com un escamot d’homes armats, garants de l’ordre capitalista imperant. Això és així en forma exacerbada en el cas espanyol, on a més de repressió interna i caràcter imperialista extern, es manté la fèrria estructura franquista. I es suma l’afegitó de la generació de deute extern quan aquest enfonsa en la misèria a milions de treballadors, mentre amuntega beneficis per exportació d’armes. Aquest terrible engranatge destinat al control social (militars més policials) ens costarà a 2015 més de 28 mil milions, és a dir, més que Ocupació i Seguretat Social, Educació i Sanitat juntes. No hi ha cap possibilitat de reformarlo, és essencial, per supervivència, destruir- lo.