Entrevistem a Pepe Díaz, trotsquista convençut, i militant de PODEMOS en Orcasitas, barri del cinturó roig de Madrid, on els treballadors que emigraven van construir les seves cases, primer barraques i després de moltes lluites habitatges dignes, al costat de les fàbriques en les que venien a treballar. La majoria d’aquestes fàbriques van tancar (Chrysler, Barreiros, Standard), 100.000 llocs de treball perduts en la reconversió industrial dels anys 80. Orcasitas, no obstant això, manté viva una gran tradició de lluita obrera i veïnal pel socialisme.

LI: A l’origen de PODEMOS en Orcasitas estan “La marxa dels 7 barris” i el 15M, pots explicar una mica aquest origen?

Pepe: El districte de Usera, el formen 7 barris: Zofío, Pradolongo, Moscardó, Almendrales, Orcasitas, Orcasur i Sant Fermín. El 15M, es planteja inserir-se en els barris i confluir amb els moviments socials, associacions de veïns, col•legis... El moviment de La Marxa dels 7 barris es forma amb un programa general contra els desnonaments, contra l’atur, la llei de privatització de l’aigua, la privatització de la sanitat.

És un moviment assembleari, que culmina amb una manifestació de varis milers de persones, davant el districte municipal. Hi són el 15M, les Joventuts Socialistes (del PSOE), associacions de veïns, i poc més.

L’esquerra no existeix més enllà d’això. El moviment es planteja seguir, i per a això es decideix donar suport a les marxes de la dignitat de l’any passat. Quan es va a repartir el pamflet de les marxes, les joventuts socialistes i el PSOE plantegen que no estan d’acord en repartir-lo, doncs en ell es critica la política del govern socialista de Zapatero ( reforma laboral i reforma express de la constitució amb nocturnitat i “alevosia” per a pagar el deute ) ja que això el que fa és desunir. Això precipita la sortida de les joventuts socialistes i el PSOE dels 7 barris i arrossega a diverses associacions de veïns. Formalment, el moviment va acabar al juny 2014.

No seria tanta la desunió quan les marxes de la dignitat van reunir més de 2 milions de persones, aquestes desunions són les que m’agraden, però ens va deixar amb un sabor de boca amarg, Orcasitas és un barri d’emigrants, molts andalusos, i la columna d’Andalusia arribava pel barri amb els jornalers del SAT i Cañamero al capdavant.

El que podia haver estat una rebuda popular es va convertir en quelcom anecdòtic doncs no vam tenir temps de reaccionar i organitzar-ho.

LI: Però després segueix...

Pe: Sí, queda un embrió. El moviment estava basat en assemblees de 70-80 persones en els barris. D’aquestes, vam quedar unes 20 persones que recollim la crítica al PSOE i contra el plantejament general del 15M, que diu que no cal entrar en política. Això coincideix amb les eleccions al parlament europeu on fem campanya amb PODEMOS i es constitueïx en el barri. En aquesta campanya electoral veiem la receptivitat que hi ha cap a PODEMOS, que té un accent rupturista amb el règim del 78, les institucions, els partits i la política econòmica. A la primera assemblea en el Poblat de Orcasitas assisteixen 250. En la de la Meseta de Orcasitas, feu històric del PCE i d’IU, assisteixen 125. En Orcasur 100. Són les assemblees fundacionals de PODEMOS. Cada barri de Orcasitas té uns 8000 habitants. Des de la transició no hi havia assemblees polítiques tan grans.

LI: I així comença a desenvolupar-se PODEMOS a Orcasitas...

Pe: El pla és, perquè la gent assisteixi a les assemblees, que es constitueixi un cercle en cadascun dels 7 barris. Ja hi són Orcasitas (Poblat, Meseta i Orcasur), San Fermín, i funciona un cercle de Usera, general, més de districte, abastant tots els barris. El 7 de Març està convocada la primera reunió intercercles del districte de Usera. On es plantejarà el tema electoral i el funcionament de PODEMOS en la zona sud de Madrid.

LI: I des de PODEMOS heu participat en les últimes lluites...

Pe: Sí, els cercles s’han ficat en les lluites més importants de la zona. Hi ha hagut lluites en diversos col•legis (com l’Institut Ciutat de Jaén) contra la massificació i el deteriorament de l’ensenyament als barris obrers -va haver hi vaga i s’hi va participar-; s’ha participat també en la ‘Marea Blanca’, la lluita contra la privatització de la sanitat amb base a l’Hospital 12 d’octubre, que està en el barri. Ara s’està donant suport la lluita de la plataforma d’afectats per l’hepatitis C, tancats en l’Hospital 12 d’octubre.

LI: I com està el tema electoral, ara que vénen eleccions municipals i autonòmiques?

Pe: Doncs hi ha un col•lectiu en el barri, Marx Madera, que juntament amb Equo i IU, ens plantegen entrar en Guanyem Madrid, constituint Guanyem Orcasitas de cara a les eleccions municipals. La resolució de Podemos és presentar- se a les autonòmiques, i deixa oberta la participació en candidatures obertes per a les municipals. La contestació del cercle de Orcasitas és que no anem a constituir amb ells Guanyem Orcasitas, vam plantejar que no els hem vist treballant per la transformació social en la zona en els últims anys, i que només apareixen quan hi ha eleccions, el que ens fa sospitar que es tracta de la vella política de la butaca. Esquerra Unida de Orcasitas són partidaris de fer un front electoral amb Podemos per a disputar l’ajuntament al PP, IU-Madrid, no defensa això.

LI: Pots explicar una mica la crisi actual d’IU-Madrid, amb la ruptura de Tania Sánchez i tot això?

Pe: IU-Madrid, que són els responsables de la política en les institucions, de les ‘targetes BLACK’, etc. amb Ángel Pérez, no són partidaris de presentar-se amb Podemos. Les eleccions primàries d’IU les guanyen Tania Sánchez i Mauricio Valiente, que defensen anar amb Guanyem Madrid, i en un front electoral amb Podemos. La direcció federal d’IU (Cayo Lara), tot i que reconeix la victòria d’aquest sector en les primàries d’IU, titubeja i no resol, perquè la direcció d’IUMadrid, com bons amants de la butaca, diuen que no es mouen (“El meu honor està en joc i d’aquí no em moc”). Això transforma la sortida de Tania Sánchez d’IU, en l’entrada a Guanyem i constitueïx una aliança per a les eleccions autonòmiques i municipals, pressionant també a Podemos des d’aquí. Tania Sánchez - que és qui li dóna treball al seu germà des de l’Ajuntament de Rivas- i el seu sector, veient l’evolució de les crítiques en IU, i que li retreuen que ha contractat al seu germà donantli 1,4 milions d’euros en concessions, deixa IU i se’n va a Guanyem. Un sector dels militants se’n va amb ella. Mauricio Valiente es queda en IU-PCE amb un sector crític a la resolució d’IU, autoproclamativa per a les eleccions. I no se sap ben bé el que passarà.

LI: I us fan alguna proposta a Podemos-Orcasitas, no?

Pe: El cercle de Orcasitas, té una resolució, sobre la base d’unes declaracions de Monedero al principi, en les quals va dir que Podemos no pot ser la UVI (unitat de vigilància intensiva) de cap partit del règim del 78. La resolució diu que Podemos-Orcasitas no entrarà a Guanyem. L’acord entre Guanyem i Podemos és crear un partit instrumental de cara a les eleccions en el municipi. A Orcasitas es farà campanya per a aquesta candidatura municipal però no des d’una estructura comuna amb Guanyem.

LI: Quina és la teva valoració de Podemos?

Pe: El que s’està reproduint és la reorganització política de totes les institucions i partits del règim del 78 que han col•laborat amb el capitalisme. L’aspecte positiu és que hi ha un salt en l’organització política. Amplis sectors de treballadors i joves veuen la necessitat d’organitzar-se políticament contra els atacs del govern i el sistema, en clara ruptura amb el règim del 78. La part negativa seria que Podemos és un reflex de com està la situació de la lluita de classes a l’estat espanyol, amb la classe obrera al marge del procés, que és el que permet que el nucli organitzador de Podemos cada vegada giri més a la dreta, com per exemple es veu que no és la mateixa gent la que entra ara a Podemos que la que ho feia fa un any, que era més combativa. Igual que hi ha un sentiment general entre els treballadors que guanyant les eleccions es solucionaran els problemes, això diu Podemos.

Hi ha una discussió falsa que és la que diu que Podemos no és ni d’esquerres ni de dretes, però això, a Podemos, només cola en una part més intel•lectual, perquè tenim clar que som d’esquerres, es discuteix sobre la unitat de l’esquerra... I, això d’ésser d’esquerres o no... no creo que l’esquerra siguin els que roben amb els EROs a Andalusia, o els que envien els mossos d’esquadra a reprimir manifestacions. Hi ha qui ho diu en declaracions, però dins Podemos no hi ha dubtes sobre això. Per descomptat algú que, com Monedero, té 700.000 euros en el seu compte, pot ser d’esquerres, però no és molt dels de baix.

L’anàlisi que té Podemos en aquests moments és nefast, plantegen que és l’hora de governar, donen per mort al PSOE (que està tocat però no mort), però jo crec que no hi ha capacitat de guanyar les eleccions ara perquè la crisi econòmica no és com la de Grècia, no ha fet saltar totes les alarmes, no ha destrossat els aparells polítics -encara que ha tocat al PSOE i, sobretot, a IU. La direcció de Podemos diu que el temps és ara o mai i aquesta alternativa no és correcta, i la lògica de no espantar a l’electorat de dretes força indefinició sobre coses com el procés bolivarià, sobre la crisi de Monedero i els seus embolics econòmics… els militants ens assabentem de les coses centrals pel diari. O les declaracions de Jesús Montero (secretari general de Podemos Madrid) dient que hi ha capitalistes que són bona gent, com Emilio Botín. Això és producte de que no és un partit homogeni, i el Grup Promotor, la direcció de Pablo Iglesias, es tanca cada vegada més i consulta menys amb la seva pròpia organització, fins al punt que els militants ens vam assabentar de la manifestació del 31 de gener per la premsa.

S’assembla més a una organització que el que pretén és l’assalt al cel parlamentari i que d’allà arribarem al paradís. El problema és que el que es presenta al principi com l’organització més democràtica que mai hagi existit - com una cosa nova que no ha existit mai abans-, acaba en la vella política de reformar el capitalisme des de dintre de les institucions, el que ja es discutia al segle XIX, i amb un funcionament que no és el més democràtic que mai hagi existit. Un altre aspecte negatiu, que es viu molt en els barris obrers com Orcasitas, és el tema de les vocacions telemàtiques. Gairebé tot es resol en Internet. Cada vegada que hi ha una votació només es pot votar per Internet. Nosaltres duem 7 mesos plantejant que cal votar tant pel mitjà d’Internet com pel mètode de la urna en els barris obrers, per un tema de la generació més gran, i també de pobresa perquè no tothom té internet a casa o al mòbil. Perquè et facis una idea, de les 500 persones que vénen a les assemblees de Orcasitas, només tenim 250 emails; el 50% de la gent que ve a les assemblees de l’organització no pot votar. En les assemblees es vota a mà alçada, les decisions que es voten per Internet són, per exemple, l’acord amb Guanyem per a l’Ajuntament de Madrid, o l’elecció dels membres del Consell Ciutadà Estatal, Municipal i Autonòmic.

Una altra crítica fonamental és, encara que Podemos és el partit més democràtic que existeix en l’actualitat en les seves estructures internes, el fet que hi ha és un intent de control per part del nucli promotor (Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Iñigo Errejón, Carolina Bescansa i Luis Alegre), que proposa les seves llistes i tracta d’imposar cada vegada més la seva política amb els seus mètodes. Ha intentat imposar les seves candidatures amb la marca ‘Claro que Podemos’. Un exemple: en el Consell Ciutadà estatal on surt secretari general Pablo Iglesias amb un 82%, planteja que si no guanya, se’n va, i en aquesta llista no estan els 3 eurodiputats (Echenique, Teresa Rodríguez i Lola Sánchez), i els militants de Izquierda Anticapitalista, fundadors de Podemos tampoc entren en aquesta llista. Una llista d’afins i no de consens, la vella política de “amb mi o contra mi”.

Però el tema greu en les eleccions al Consell Ciutadà municipal, on tothom sap que guanyaran les llistes d’Iglesias amb el segell ‘Claro que Podemos’, és el percentatge d’abstenció, gairebé del 70% a Madrid (votem 6000 dels 22000 inscrits). Surt una proposta democràtica, que hagi representació dels 22 cercles en el Consell Ciutadà de Madrid i de les tendències polítiques, però tornen a posar la seva marca ‘Claro que Podemos’ i al final només hi ha representació de 13 cercles. Així apareix el ‘comissari polític’ tots els dijous per Orcasitas, perquè com que només hi ha relació amb el cercle de Madrid per internet, ha de venir a debatre.

Finalment, Podemos té una indefinició total sobre quin model de societat volem. Defensen un Procés Constituent que ho defineixi tot... per exemple, s’està contra la Monarquia, però no per la República, altre exemple és que han desaparegut les declaracions sol•licitant la llibertat de Arnaldo Otegi. És un problema.