Fa anys que coneixem a molts companys d’haver compartit espai amb Des de Baix en les autonòmiques de 2010. Després ells van conformar Des de Baix-Cornellà i posteriorment Alternativa d’Esquerres per Cornellà. Per a aquestes municipals concorren amb altres forces en Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà. Entrevistem a Ángel Camacho Hervás de AEC.

LI.- Com definiries els trets essencials de Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà?

AC.- Som una candidatura molt àmplia, amb gent que ve de llocs molt diversos, i encara aspirem a ocupar un espai més ampli, perquè només ocupant la centralitat guanyarem, que és al que aspirem: a guanyar la institució i també l’hegemonia al carrer. I ocupar la centralitat no vol dir en cap cas rebaixar discurs ni renunciar o ocultar que som d’esquerres. Presentarem un programa clarament rupturista perquè el capitalisme, amb retallades de Drets Socials, manca de feina, degradació dels serveis públics i privatitzacions, no ens permet tenir una vida digna a la majoria de la població, i cal donar-hi resposta. D’altra banda, volem participar activament de les decisions que ens afecten, i això no és un punt més del programa sinó que ja ho apliquem: el màxim òrgan de decisió és una assemblea, oberta a tota la població de la ciutat i sense cap mena de jerarquies ni aparells, i serà aquesta assemblea qui decideixi què faran els nostres regidors a la institució, quant cobraran i, fins i tot, podrà revocarlos.

LI.- Els darrers 4 anys a Cornellà hi ha hagut molt d’atur, la precarietat i els desnonaments. Com creieu que aquest deteriorament de la situació pot afectar les eleccions d’aquest maig?

AC.- Hi ha un cansament molt gran, que no només ve de quatre anys enrere sinó de 28 anys de majoria absoluta del PSC, que ha mantingut gràcies a una significativa xarxa clientelar i a la manca d’oposició real. Els darrers anys, en què el capitalisme ha mostrat el seu costat més salvatge, s’han accentuat aquestes situacions que comentàveu i hem vist com ja no poden respondre a cap de les nostres necessitats. És per això que ens presentem com una alternativa per retornar la dignitat als nostres barris, per posar les institucions al servei del poble i no al servei del poder econòmic, per recuperar la veu amb respostes reals: feina digna, serveis públics i solidaritat. En aquest sentit, serem la via de canalització del malestar de la gent i de la voluntat de transformació, de construcció d’alternatives. Davant la previsible davallada del PSC i la fragmentació d’una oposició que, en definitiva, només li fa el joc, nosaltres som l’única alternativa i entrarem al ple amb força per disputar- li directament l’hegemonia.

LI.- Inicialment impulseu Alternativa d’Esquerres de Cornellà? Com s’arriba a Guanyem?

AC.- Hem de tenir en compte que l’Alternativa d’Esquerres de Cornellà és només un dels col•lectius que donen suport a Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà. Neix ara fa dos anys, amb les Candidatures Alternatives del Vallès com a referent, a partir de la gent de Des de Baix, de l’Esquerra Independentista o del 15-M. El 2013, com sabeu, apareix el Procés Constituent amb la voluntat de fer confluir l’esquerra i és en aquest sentit que el juny del 2014, tot coincidint amb la irrupció de Podem, convida l’AECornellà, ERC, EUiA i ICV a un debat sobre la construcció d’una candidatura municipalista. Aquí s’inicia una ronda de reunions a les quals s’afegeixen ràpid Podem i Equo i no és fins la tardor, quan marxen ERC, EUiA i ICV, que s’assoleix un acord per impulsar una candidatura unitària, popular, municipalista i de ruptura, cosa que es tradueix en Guanyem Cornellà-Crida per Cornellà. Així, som un espai horitzontal i assembleari, sense cap mena de quotes per als partits, i rebem el suport d’AECornellà, Equo, Pirates de Catalunya, Podem i Procés Constituent

LI.- Quina relació teniu o heu tingut amb ICV i EUiA?

AC.- Com apuntàvem, van participar de les converses inicials i no estaven d’acord en el plantejament que feien la resta de grups quant als punts de ruptura (com la remunicipalització dels serveis públics), la capacitat de decisió real de l’assemblea, els ingressos dels regidors o la confecció de les llistes, que demanaven que fos tancada i que els garantís la representació sense passar per primàries obertes.

LI.- A les darreres municipals Plataforma per Catalunya va tenir un fort augment posant l’accent en les mesures contra els i les immigrants. Perceps que s’ha reforçat la presència d’aquest discurs xenòfob als vostres barris?

AC.- Concretament al nostre municipi es van quedar a vuit vots d’entrar, però el drama és que això va ser perquè es va dividir el vot amb una altra candidatura. Si d’una banda assenyalàvem els partits que, presentant-se com a progressistes practiquen polítiques de dretes, aquí ja no és que siguin de dretes, és que són feixistes. Darrere d’un discurs atraient, amaguen pràctiques xenòfobes, masclistes i homòfobes, en definitiva totalitàries i de negació de tota mena de drets individuals i col•lectius. Per molt que alguns diguin que ja han tocat sostre o que s’estan desinflant electoralment, ens ha de preocupar i molt, el discurs segueix al carrer. I davant d’això, tenim dues respostes ben contundents: primer de tot, no oblidem. No oblidem la lluita dels nostres avis i mares contra el feixisme, que no lluitaven simplement per uns millors salaris sinó per tota una societat en llibertat. Aquella lluita és la nostra lluita, perquè no s’ha acabat. D’altra banda, reivindiquem el treball de carrer. És clar que portarem al programa la “potenciació de polítiques contra la xenofòbia”, tan desenvolupat com vulguis, però això no és res si no comencem a treballar ja, des de la candidatura o des del conjunt dels moviments socials. Desmentir tots i cadascun dels rumors que circulen i fer entendre la gent que la sortida no és la dreta totalitària sinó la convivència, la solidaritat i el suport mutu, parlem la llengua que parlem i haguem nascut on haguem nascut, a l’Equador, al Marroc, a Romania o a Andalusia.

LI.- Com veieu la possibilitat de construir amb les CUP i altres forces de l’esquerra una candidatura conjunta per les autonòmiques de setembre?

AC.- Som un projecte estrictament municipalista. Arreu han sorgit Guanyems i Crides, cadascun amb la seva idiosincràcia i amb actors diversos, amb una fórmula només aplicable a cada municipi. Hem creat aquest espai, molt ampli, pensant només en l’Ajuntament, i hem de reconéixer que per això mateix ha estat possible. Quan mirem a les autonòmiques o a altres processos, trobem sensibilitats molt diverses: hi ha companys que ja estan participant de l’espai “Per la ruptura” però d’altres que miren a Podem, que ja ha anunciat que hi concorrerà per separat, o al Procés Constituent, que encara ha de decidir què fa. Evidentment, tots aquells espais que siguin inequívocament rupturistes i que aspirin a guanyar l’hegemonia per poder iniciar una transformació social i política profunda, són més que benvinguts.

Junts per Barberà

Esquerra Alternativa per Barberà - EAB- neix a 2007 a Barberà del Vallès, un altre dels municipis del cinturó industrial, i passa a formar part de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV). Amb ells hem compartit campanyes com la del suport a l’ocupació de Somonte, i a 2012 havien donat suport a la candidatura de la CUP-Alternativa d’Esquerres de la que LI formava part. El febrer passat, anunciava que el treball en comú els portava a fusionarse amb l’assemblea local de la CUP, passant a ser EAB-CUP.

No obstant això, de cara a les municipals han anat més enllà. El 2 de març feien pública la conformació de la candidatura Junts per Barberà, en la qual convergien amb el Cercle Podem de Barberà i amb l’assemblea local de Procés Constituent.