L’eix del mal que privatitza i recentralitza està format pels governs d’EEUU i la comissió de la UE que negocien en secret un tractat de lliure comerç i un altre de serveis (TTPI i TISA) que pretenen posar la gestió directa dels serveis públics contra les cordes. L’eix del mal continua amb la pròpia UE que emet directives com la Directiva Bolkenstein que persegueix els mateixos objectius. L’eix del mal continua amb els governs que converteixen la directiva Bolkenstein en lleis estatals, com els espanyols, i l’eix del mal continua amb els governs de les comunitats autònomes que com el de Catalunya de CIU, legisla i gestiona per privatitzar. L’eix del mal continua fins Ajuntaments neoliberals que han externalitzat i desmantellat serveis públics. Tota aquesta normativa i accions de govern van en el sentit de captar el mercat mundial de bens i serveis públics per part de grans corporacions, de manera semblant a com les grans constructores espanyoles han captat una part creixent del mercat espanyol de privatitzacions.

Les nacionalitzacions, i rescats a l’estat espanyol i a la Generalitat Catalana, han estat administrades per governs de la burgesia, de manera que les nacionalitzacions sovint han ajudat a les privatitzacions i a la concentració de capital i la socialització de pèrdues. Les municipalitzacions són la germana petita de les nacionalitzacions, tant a nivell estatal com el que ara és a nivell autonòmic. El no pagament del deute municipal també és el germà petit del no pagament del deute públic (en general, doncs hi ha diversitat de situacions d’un ajuntament a un altre).

Les municipalitzacions no poden ser una «solució» a l’atur en un estat en el que s’admet un atur del 24% (EPA 2015 primer trimestre).

S’admet que el 40% dels aturats amb experiència laboral no tenen prestació ni subsidi, i dels que cobren, en el 54% es tracta del subsidi, menor i habitualment més curt que la prestació. S’admet que en 1,8 milions de cases amb persones en edat de treballar, no treballa ningú.

Tampoc pot ser una «solució» a l’atur en la majoria de casos el no pagament del deute municipal. La raó principal és que el pes de les finances municipals en el conjunt de les finances de les administracions és petita. Les despeses de la suma de totes les corporacions locals de l’estat representen aproximadament un 15% del total de les despeses del total de les administracions (en el quadre adjunt, hi ha transferències d’unes administracions a altres, de manera que el total és inferior a la suma).

El deute municipal representa el 4% del deute públic. Això significa que les corporacions locals (entre les que figuren diputacions i consells comarcals) són responsables aproximadament del 15% del diner públic que es gasta en el territori, i del 4% del deute de les administracions. Està clar que el veritable rol de la mesura de no pagar el deute municipal i municipalitzar els serveis públics és tapar les vies d’aigua que s’emporten els diners dels justos pressupostos municipals, i aconseguir mitjans per un pla d’emergència contra la pobresa. La plena ocupació és feina de les finances autonòmiques i estatals, i per aquest motiu l’Ajuntament que defensi les condicions de vida i laborals de les veïnes, ha de convertir- se en una eina d’exigència i denúncia dels governs de les altres administracions. Al mateix temps, els ajuntaments que vulguin actuar contra els desnonaments i l’atur hauran d’obligar a un ús social de la propietat, ja sigui en forma d’expropiació, cessió d’ús o lloguer social, tant d’habitatges com de locals o instal•lacions productives.

Veiem que el pressupost de sanitat i ensenyament de totes les Comunitats Autònomes(CCAA) representa el 53% dels pressupostos, una xifra que suposa quasi 1,5 vegades els pressupostos municipals.

Les pensions representen 2,6 vegades els pressupostos municipals.

Els obstacles normatius a les municipalitzacions i ampliació del sector públic estan creixent per moments. El govern del PP va fer aprovar a Les Corts la «Ley 27/ 2013, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local»(LRSAL) que té entre un dels seus objectius admesos a la pròpia llei «afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions a d m i n i s t r a t i v e s desproporcionades».Com diu Andrés Boix Palop «la reforma aspira també, de forma molt poc velada, a crear mercats d’àmbit provincial per la prestació de molts serveis públics,» «El tamany i origen de les empreses que van a concursar no serà el mateix en un cas i un altre.» «la LRSAL, per la via de fomentar la prestació del servei a càrrec de les Diputacions (i fins i tot forçat en alguns casos extrems), està en la pràctica incentivant un sistema de prestació més indirecte, més privat, més externalitzat i en mans d’empreses més grans.» «estem davant un exemple clar d’un programa de recentralització jurídica que demostra la desconfiança del govern en la autonomia (en aquest cas, particularment, en la autonomia local).» 3.500 Ajuntaments que representen 15 milions d’habitants han presentat recurs d’inconstitucionalitat. Ja és conegut l’efecte demolidor pels serveis públics de l’aprovació del TTIP, que és recolzada pel rei actual i per PP, PSOE, CIU, PNV, UPYD, CS. El cop d’estat silenciós que la UE volia perpetrar amb la fracassada Constitució Europea s’està portant a terme d’altres maneres. L’objectiu és il•legalitzar les polítiques econòmiques socialistes, socialitzants o socialdemòcrates, no liberals.

Simultàniament, a Catalunya la CIU de Mas repeteix la jugada que va a portar a terme quan era Conseller en Cap de Pujol, allargant les concessions de les ITV mesos abans de perdre les eleccions. Com bé resumeix la revista «Cafè amb llet» en la portada de febrer, «CIU accelera el procés de privatització de la sanitat» per abans del 27S: creixent nombre de derivacions de pacients a empreses privades, consorcis per desmuntar l’Institut Català de la Salut, traspàs de la gestió de 20 ambulatoris a empreses privades.

L’experiència de municipalitzacions de l’Ajuntament d’Arenys de Munt

Del 2011 al 2013. Les eleccions municipals d’aquest poble de 8,600 habitants donen el resultat de 4 regidors de la CUP (el més votat), 4 ERC i 3 CIU. La CUP té l’alcaldia amb el recolzament de CIU fins al 2013, en el que es perd a q u e s t recolzament i que es produeix una moció de censura que acaba amb l’alcaldia de la CUP.

Del 2011 al 2013 s’efectuen les municipalitzacions del servei d’aigües (que tenia l’empresa SOREA), la deixalleria, l’escola bressol, la neteja d’edificis públics i el manteniment de l’enllumenat. La moció de censura impedeix fer la municipalització del servei de recollida d’escombraries.

En la municipalització del servei d’aigües no es va subrogar a les treballadores. S’addueixen dificultats legals. Ignorem si es va portar a terme una alternativa. Si no es va fer, ho considerem greu. En el passat s’han integrat plantilles privades en el sector públic, com en el cas del Col•lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC). Ho considerem greu no solament per la vulneració dels seus drets, en funció dels drets que defensem l’esquerra, sinó també perquè les plantilles de serveis a municipalitzar han de ser unes aliades estratègiques, sabent que seran integrades en la plantilla municipal o del sector públic municipal.

El mateix que amb els mestres i sanitaris de la privada quan nacionalitzem la sanitat i l’ensenyament.

En la resta d’aspectes que es detallen sobre la municipalització del servei d’aigües, es van augmentar les inversions en millora de la xarxa, es va fer un fons per pal•liar la pobresa energètica de manera que no es donessin talls de subministrament per impagament i va donar un benefici el primer any de 50.000 euros.

En aquesta i la resta de municipalitzacions que expliquen els protagonistes d’Arenys, queda clar que la viabilitat social i econòmica és real, i que cal afegir la voluntat política i el recolzament prou organitzat de la població. L’engany de les empreses subcontractades pot ser d’una extensió i unes dimensions difícils de quantificar a priori, i ens podem preguntar com és que es tanca els ulls. Els enganys més habituals que van trobar van ser: plantilla insuficient per donar el servei compromès, plantilla contractada per sota del nivell de qualificació real, manca d’inversions o frau inflant les inversions que es declaren, falta de manteniment i cobrament de taxes il•legals. Dos elements que donen marge econòmic és que al integrar el servei a l’Ajuntament i no facturar, no s’aplica IVA (amb l’excepció del servei d’aigües). Per contrapartida, no es pot compensar tampoc l’IVA suportat. Això, en els casos de serveis amb una component important de serveis personals, té una incidència mol positiva. En serveis que hi ha una component important d’adquisició de bens o serveis al mercat pels que sí ens cobren IVA, es contraresta total o parcialment amb el fet que no apliquem increment per marge comercial als bens i serveis adquirits.

L’augment de liquides permet escometre de manera equilibrada una dignificació salarial, de plantilla, del servei, d’inversions en el servei i reducció de taxes, si n’hi ha, o inversions en el municipi.

NOTA: si els demanes a carrilet@openmailbox.org s’enviaran els enllaços.