Les eleccions generals del 7 de juny, en les que el Partit Democràtic dels Pobles (HDP en les sigles turques) va obtenir el 13% dels vots superant el llistó electoral del 10%, impedint així que el Partit de Justícia i Desenvolupament (AKP) posseís la majoria absoluta al parlament, també va significar un rebuig al projecte del President Tayyip Erdogan de construir un règim presidencial. Però Erdogan no ha renunciat al seu pla de convertir-se en un president totpoderós i tracta d’aconseguir el seu objectiu amb totes la mesures que té a la seva disposició.

El procés dels esdeveniments va començar amb l’atemptat (atribuït a l’ISIS) en un campament juvenil a la ciutat de Suruç (situada enfront de Kobane-Síria) que va assassinar a 32 joves socialistes i va deixar desenes de persones ferides. Ara i amb l’excusa de la lluita contra el terrorisme yihadista (l’Estat Islàmic-ISIS) contínua amb les persecucions contra els partits i grups d’esquerres, els sindicats i fins i tot contra els mitjans de comunicació independents. La brutal repressió dels manifestants que protestaven per la massacre de Suruç, la detenció de milers de persones amb acusacions de terrorisme, les batudes organitzades en centenars de domicilis, la repressió policíaca en el temple alevita a Istanbul contra les persones que celebraven pregària funerària per algunes de les víctimes de Suruç, els incendis forestals provocats per les forces armades a les zones de Cudi i Lice (Kurdistan turc), la ruptura pel govern de l’alto-el-foc amb el PKK, el bombardeig de les posicions de les milícies kurdes, fins i tot, als assentaments civils, la intensa propaganda bèl·lica dels mitjans afins al Govern, la intervenció militar a les zones controlades per les forces kurdes a Síria (YPG) amb el pretext de lluitar contra l’Estat Islàmic, i també les morts de diversos militars i policies en diferents ciutats, formen part de les incidències del procés actual.

D’altra banda, s’ha obert un període d’intensa repressió a les grans ciutats on les masses estan terroritzades amb els advertiments de "perill de bombes suïcides" i condemnades al temor a sortir al carrer. Aquesta repressió, que el seu principal objectiu són els polítics i dirigents kurds, contínua amb les crides a la il·legalització del HDP i a la censura sobre els mitjans dissidents. Mentre s’obre un procediment legal contra la co-president del HDP, Figen Yüksekdag, per "fer propaganda d’organització terrorista". Amb aquestes pràctiques bonapartistes, que evoquen els preparatius d’un cop d’estat, i amb el beneplàcit de la burocràcia civil i militar, Tayyip Erdogan ressuscita l’enemistat tradicional del règim contra el poble kurd. Amb totes les seves provocacions el que vol aconseguir és "demostrar" que sense la majoria absoluta del seu partit el país s’arrossegaria cap al caos i la desestabilització, i obrir el camí a unes noves eleccions; vol obtenir una majoria parlamentària que li permetria canviar la Constitució i convertir-se en l’"home fort de la pàtria".

Estem davant una evidència clara: ara com ara tenim un Govern desproveït de la legitimitat i la capacitat de governar. És un govern provisional d’un partit que somiava amb tenir el poder absolut, però que va fracassar espantosament en les eleccions. Ara AKP intenta a impedir qualsevol possibilitat de formació d’un govern de coalició sota el pretext de lluitar contra l’Estat Islàmic (ISIS), per poder realitzar la seva il·lusió de construir un règim presidencial.

El que s’anomena "model turc" del règim presidencial és això; un model basat sobre la repressió i mètodes bonapartistes. AKP bé sap que si no pot arribar al poder amb majoria absoluta, no podrà gaudir dels "fons privats", haurà d’afrontar la justícia per corrupció i malversació, i no aconseguirà legislar arbitràriament. Per això, va optar per donar un cop al que ell mateix crida " la voluntat popular" buscant totes les vies per anul·lar els resultats de les eleccions de 7 de juny. El seu propòsit és desprestigiar el HDP, augmentar els seus vots amb el nacionalisme anti-kurde i obtenir suficients diputats en parlament per canviar la Constitució al seu gust. Amb la repressió del poble kurd i del moviment socialista i progressista, intenta criminalitzar qualsevol moviment dissident. Creient que el "procés de pau" no li aporta vots, Tayyip Erdogan ara enfoca la seva atenció sobre els vots dels ultra-nacionalistes turcs i concentra els seus esforços per trencar l’aliança turca-kurda que va sorgir amb l’èxit electoral de HDP.

Els responsables de les morts i del clima de repressió i violència són Erdogan i el seu govern. Davant de tal situació fem una crida als treballadors i a la joventut en la solidaritat amb el poble kurd. Ja n’hi ha prou de les operacions militars i l’opressió política contra el moviment kurd! Totes les morts, començant per la massacre de Suruç, han de ser investigats per la Justícia i pel Parlament. Totes les persones i les institucions que tenen responsabilitat, participació o negligència en aquests assassinats han de ser jutjats i condemnats. Els polítics i militants del moviment kurd i els socialistes detinguts pel fals pretext de terrorisme han de ser alliberats immediatament!

També critiquem la línia d’acció del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). Demandem al PKK que pari les seves activitats militars (excepte en defensa pròpia) aïllades del moviment de les masses, que no ajuden a la mobilització popular i obrera, i en canvi creen confusió entre la població i donen arguments al règim per emprar la repressió i la violència contra l’oposició d’esquerra, el HDP i el moviment kurd en general. El PKK ha d’aclarir i denunciar immediatament les accions en les quals no està involucrat.

El HDP (Partit Democràtic dels Pobles) ha de rebutjar i denunciar la utilització de les bases nord-americanes a Turquia per intervenir militarment a Síria. Sigui el quina sigui la raó, no es pot acceptar la intervenció de l’imperialisme a la zona. El principal responsable del caos que viu avui la zona és la ingerència militar i política de l’imperialisme. L’imperialisme no intenta a resoldre els problemes de l’Orient Mitjà, sinó que vol parar els processos revolucionaris i imposar els seus interessos arrossegant als països al desconcert i a la misèria.

Davant la "política de guerra" que van engegar el govern i Tayyip Erdogan com la seva última mesura de salvació, tots tenim la responsabilitat de no caure en aquest parany i invalidar-la.

Partit de Democràcia Obrera (IDP, secció de la UIT-CI), 2 d’agost 2015