Per un bloc unitari de l’esquerra i els treballadors per derrotar al nou memoràndum

El 20 d’agost va dimitir Alexis Tsipras com a primer ministre de Grècia per obligar a convocar noves eleccions a mitjans setembre. Es tracta d’una maniobra que busca superar la crisi política que ha provocat en Syriza la seva capitulació a la Troica (FMI, Unió Europea –UE- i el Banc Central Europeu –BCE-).

El 5 de juliol, el poble grec havia dit NO a un nou memoràndum amb la Troica en el referèndum convocat per Tsipras. Als pocs dies d’aquesta votació el mateix Tsipras i el seu govern van renunciar a aquest resultat. Van dir SI a la Troica i van acordar un nou memoràndum que significa un ajust pitjor que els anteriors. Una traïció en temps record.

L’acord ha desencadenar una greu crisi en Syriza. La majoria del seu Comitè Central va votar contra l’acord, i això ha portar a que prop de 40 diputats de l’ala esquerra de Syriza ho rebutgessin al Parlament. Això va fer que Tsipras hagués de pactar amb els diputats dels partits patronals conservadors com Nova Democràcia i uns altres per aconseguir la majoria parlamentària. El 15 de juliol la Confederació Sindical dels empleats públics i mestres (Adedy) va cridar a una vaga general i a una marxa amb suport de sectors de l’esquerra que rebutgen el pacte i la política del govern. L’inici de l’estiu europeu i la sorpresa inicial de les masses va impedir que, circumstancialment, es massifiqués la protesta. Però la fi de l’estiu i els primers efectes de l’ajust faran que les protesten creixin després de setembre. Per això Tsipras s’avança i fa aquesta maniobra electoral buscant unificar Syriza i el seu govern. Pretén tenir majoria parlamentària, traient-se de damunt l’ala esquerra del seu partit, i reafirmar-se abans que creixin les protestes obreres i populars.

El nou memoràndum és un brutal ajust contra el poble

El nou acord de Tsipras, anomenat el "tercer rescat", és pitjor que els anteriors contra el poble treballador. Amb el pretext que "no hi havia una altra sortida" i que serà "un ajust equilibrat socialment", Tsipras i el seu govern han pactat un ajust amb nova rebaixa de las jubilacions, una liberalització de les lleis laborals i noves privatitzacions tan descarades com que directament el memoràndum estableix que 14 aeroports relacionats amb el turisme seran adquirits per l’empresa alemanya Fraport.

Mai com ara s’ha posat en evidència el fracàs total dels projectes polítics del centreesquerra, que asseguren que pactant amb els sectors burgesos i negociant amb el FMI i l’imperialisme han trobat una sortida a la crisi social que provoca el sistema capitalista i els seus ajustaments. Repeteixen el fracàs que ja es viu a Llatino-amèrica amb governs patronals, de conciliació de classes que, com a Veneçuela, Bolívia o Brasil, amb discursos de "esquerra" acaben pactant amb les multinacionals, els grans empresaris i governant contra el poble. El govern de Syriza repeteix aquest camí, en forma accelerada, pactant amb tots els partits patronals grecs i amb la Troica. Als 6 mesos renuncia per tractar de mantenir-se en el poder.
Tal és el pacte i la maniobra de la seva renúncia. La major part dels portaveus de l’imperialisme i de la banca recolzen la jugada de les noves eleccions perquè Tsipras revalidi els seus títols. Davant el desprestigi creixent dels vells partits i dirigents patronals grecs, la Troica aposta per Syriza i Tsipras per seguir amb l’ajust i el saqueig a Grècia. El president del Eurogrup, l’holandès Jeroen Dijsselbloem, va dir, per exemple, que espera que "les eleccions portin a un suport encara superior -al rescat- al Parlament grec".Thomas Wieser, l’alemany que dirigeix als directors dels tresors europeus va assenyalar que "era una etapa esperada i per a molts era una etapa desitjada per tenir una estructura més clara al govern grec" (Clarín, Argentina, 21/8). Més clar impossible.

Per la ruptura amb la UE, la Troica i el no pagament. NO al memoràndum. Per un bloc de lluita de tota l’esquerra i els treballadors.

S’obre un nou moment a Grècia per als treballadors, la joventut i l’esquerra. Tsipras va aprovar el memoràndum amb l’acord amb la dreta. És probable que Syriza fins i tot pugui guanyar les eleccions per la confusió existent i pel xantatge de "que pitjor és que tornin els governs de dreta". Es necessita derrotar amb la mobilització obrera, juvenil i popular el nou memoràndum pactat per Tsipras i la Troica. Per obrir aquest camí es necessita preparar una nova alternativa política que convoqui a la mobilització. Es necessita la unitat, un bloc de tota l’esquerra i els sindicats que s’han dit No al memoràndum i a l’ajust.

L’esquerra de Syriza ha anunciar la ruptura amb el seu partit i la formació d’Unitat Popular, integrat per 24 diputats ex-Syriza i que es defineix com un front que reagruparà a l’esquerra "contra el nou memoràndum, contra l’austeritat i contra la tutela del país". I entre les propostes estan el rebuig de les privatitzacions i la nacionalització sota control estratègic de sectors de l’economia, començant pel sector bancari, així com la sortida de la zona euro i de l’OTAN (aliança militar imperialista) i ruptura de pactes militars amb Israel. La seva convocatòria és electoral però també diuen que és "per mobilitzar a totes les forces socials que vulguin lluitar contra l’austeritat i els memoràndums". Aquesta ruptura és un pas progressiu. Més enllà de les diferències polítiques que puguem tenir amb aquests corrents o les que puguin tenir altres corrents que es reivindiquen socialistes revolucionàries, és necessari recolzar la concreció d’aquesta unitat.

El que es necessita amb urgència és un bloc o front unitari d’esquerra, electoral i de mobilització. Un bloc unitari que aprofiti les eleccions per presentar una postura única que reagrupi a l’esquerra i als sectors combatius del moviment sindical i popular per preparar la mobilització. Un bloc o front que agrupi a Unitat Popular amb els sectors d’esquerra per fora de Syriza, com Antarsya, OKDE i els sectors sindicals i populars que van estar pel NO i rebutgen aquesta traïció. Per iniciar un pla de mobilització nacional i imposar un pla d’emergència obrer i popular que trenqui amb aquest acord, suspengui tot pagament del deute, trenqui amb la UE i l’Euro, nacionalitzi la banca sota control dels treballadors, entre altres mesures, convocant a la solidaritat internacional per aquestes banderes de ruptura. En la lluita per un nou govern, un govern dels treballadors i el poble. Els treballadors poden obrir un nou camí a Grècia, un camí de sobirania contra l’imperialisme i el seu política colonial.

Secretariat Internacional de la UIT-CI (Unitat Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional)

24 d’agost de 2015