Els resultats de l’27S han tornat a constatar que una majoria exigeix trencar amb l’Estat i vol una República Catalana. Per primera vegada una majoria parlamentària es declara independentista.

Rajoy ja ha advertit que no permetrà cap moviment en aquest sentit i diu tenir preparades mesures contundents. Aquest xoc determinarà també les eleccions generals convocades el 20 de desembre. El primer pols es viu ja amb la imputació aquests dies de Mas i dues conselleres per la consulta del 9N.

A la polarització que ha implicat el caràcter de plebiscit de les catalanes Ciutadans (C ‘s) ha escombrat el PP. Les enquestes per les generals confirmen la caiguda de vots populars encara que no l’enfonsament que es va donar a Andalusia o Catalunya. Aznar encapçala l’ala més dretana del PP i ja qüestionen obertament Rajoy.

Ciutadans es va consolidant com una crossa imprescindible per al PP, encara que és dubtós que aconseguissin junts la majoria absoluta que necessiten.

Les eleccions catalanes han tingut un segon element important, el gir a l’esquerra en el vot independentista. La CUP-CC ha estat qui ha crescut en els vots independentistes amb una política definida com anticapitalista. Avui Junts pel Sí precisa d’alguns vots per a la investidura, les condicions que ha plantejat la CUP-CC han fet saltar les alarmes d’empresaris catalans i fins el PP català ha ofert a Mas el seu suport per a la investidura per evitar estar en mans «de radicals trotskistes»: els interessos econòmics de classe estan per davant de les diferències de banderes.

El fracàs de Podem -de mà amb IC-EUiA i Equo- i amb la CUP-CC en ascens i a un pas, vindria a demostrar que hi ha un espai per a una esquerra que exigeix trencar amb el règim i el capitalisme, i que les indefinicions en qüestions estratègiques com la qüestió nacional o el mateix pla d’emergència social es paguen cares.

Amb la mateixa força amb què els grecs portaven a Syriza al Govern al gener, Podem pujava fins a arribar fa un any al primer lloc en diverses enquestes, però la decepció causada pel govern de Tsipras amb l’acceptació del nou memoràndum ha acompanyat el continuat descens del partit de Pablo Iglesias. Hi ha espai per a la construcció d’una alternativa a l’esquerra de PSOE i IU, basada en la ruptura amb el capitalisme i la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, tots dos pilars diluïts per les mitges tintes i les contínues renúncies de la direcció de Podem .