Desenes de milers de treballadors, jubilats, aturats i joves de les classes populars han donat el 4 de febrer una primera resposta als plans del govern que intenta la dissolució completa del sistema de seguretat social. La vaga general de 24 hores ha estat un èxit important. En totes les grans ciutats -i no només- de Grècia es va congelar l’activitat econòmica i s’han omplert els carrers d’una aclaparadora majoria social en oposició absoluta a la llei de seguretat social del govern promemoràndum de Syriza-Anel.

Els treballadors, les classes populars pobres i la joventut que són durament atacades per la pobresa i la desocupació, van mostrar amb la seva participació combativa que poden encapçalar una nova onada de lluites massives i decisives per aturar la destrucció social completa.

Una destrucció social que el menyspreable govern de Syriza-Anel aplica dòcilment, seguint cegament els ordres de Brussel·les, la Troica i els usurers internacionals, un altre cop sota el paraigua d’una «negociació».

Al costat d’una negra propaganda que envejarien els anteriors governs pro-memoràndum, el lamentable govern de Tsipras ha fet reaparèixer de manera dinàmica l’estat d’emergència contra les mobilitzacions, recordant-nos els dies més foscos de la junta de Samaras i Venizelos.

La vaga reeixida i les manifestacions de 4 de febrer han de ser només el començament. Hem de lluitar pel desenvolupament de noves vagues i mobilitzacions, bloquejos, ocupacions, etc, que han d’escalonarse fins a enderrocar el crim contra la seguretat social, del govern amb la UE i el FMI contra la societat grega. Cal decidir, immediatament, una nova vaga general de 48 hores, en la perspectiva d’un enduriment i coordinació cap a una Vaga General Permanent. Juntament amb la llei-guillotina, les lluites dels treballadors han d’enderrocar el govern del subordinat Tsipras.

A cada moment en què ell segueix en el poder, es desperten i enforteixen les negres forces de la reacció, les reaccionàries cúpules de «Quedar-nos a Europa » i del «SI» al Memoràndum. A cada moment que segueix governant dient frenar a aquesta obedient camarilla, es reforça l’amenaça del restabliment -de tota manera- de les antigues forces pro-memoràndum i els reaccionaris escenaris dels seus governs «d’unitat nacional», etc.

Hem de frenar l’operació coordinada en els mitjans del bloc «Quedar-nos a Europa» (que no amaga l’odi contra els treballadors i els pobres), dels lideratges reaccionaris de les càmeres científiques, de les associacions professionals i altres, juntament amb el lamentable lideratge de la GSEE. Tots els que volen utilitzar les mobilitzacions per als seus propis interessos: una cosa que significa sempre l’aplicació estricta de les més dures mesures, de l’extermini dels assalariats, aturats, pobres i classes mitjanes (agricultors,…).

Treballadors, aturats, joves, classes populars pobres, els militants del moviment obrer, cal posar-nos al capdavant per posar en primer plànol els nostres problemes, necessitats i solucions, per donar a les mobilitzacions una orientació oposada a tots els memoràndums i els seus servidors, nous i antics.

5/2/2016