Punxa Units Podem i es concentra el vot de la dreta

El missatge emès per tots els partits majoritaris en la campanya es va centrar en el sorpasso de Podem-IU: uns generant por, uns altres encoratjant-lo, uns altres combatent-ho. I això va deixar en segon pla que tots, fins a les enquestes, donaven per fet el triomf del PP. L’escàndol de les últimes filtracions de Fernández Díaz encara contribuïa més a oblidar-ho. Quan el sorpasso no es dóna, i a més retrocedeix el PSOE, i el PP engrandeix la seva diferència, sembla que tot gira a la dreta, però analitzant les dades no és així: el PP concentra el vot de la dreta, però aquesta no creix més. El PSOE continua enfonsant-se, i la clau està en l’increment de l’abstenció: 1,2 milions de vots de Podem-IU van tornar a quedar-se a casa. El fracàs d’aquesta opció és la clau dels resultats.

Els 137 escons del PP i els 85 del PSOE no donen més estabilitat al règim, el bipartidisme no es recupera ni resolen la formació de govern, encara que sembla que frenen una crisi accelerada. I això perquè la reculada històrica del PSOE en les CCAA dels barons, afebleix les possibilitats de la gran coalició, i fins i tot Susana Díaz parla d’anar a l’oposició.

Per altra banda, la monarquia no s’assentava únicament en PP i PSOE, sinó en el control de les burgesies nacionals dels seus territoris (CiU i PNB), i aquest control s’esvaeix. Ambdues comunitats es tenyeixen de lila darrera l’exigència del referèndum d’autodeterminació, mentre a Catalunya, ERC es posa al capdavant del sector independentista. Així, el tema nacional segueix al centre dels problemes del règim i tornarà a ser determinant en la formació de govern, i fins i tot en la crisi interna desencadenada pels resultats en Podem-IU. Mentre, la UE es cansa d’esperar a aplicar-nos la multa pel desfasament del dèficit, com els 10.000 milions de retallades que exigia per aquest any: li urgeix que es formi un govern.

PP: concentració de vot en una opció que no repara en res

Si alguna cosa demostra el creixement del PP és que a una important franja de l’electorat no li preocupa ni la corrupció ni les clavegueres de l’estat, ni les manipulacions: una part de la burgesia recull també la voluntat d’estabilitat i ordre de sectors de petita burgesia espantada (por a Podem, a nacionalismes, al Brexit…). Però no són els resultats d’Aznar que, davant de l’amenaça de sorpasso d’Anguita al PSOE, obtenia més de 10 milions de vots. Ni els 11 que li van donar la majoria absoluta: ara no arriben als 8.
Al contrari, i davant els dubtosos resultats que va obtenir C’s al desembre i el seu posterior flirteig amb el PSOE sense obtenir resultats, la burgesia concentra el vot útil en el PP. I aconsegueix imposar-se en totes les CCAA excepte a Euskadi i Catalunya.

En total el PP obté 700.000 vots més que el 20D. Però en els resultats polaritzats, els comptes són més fàcils: probablement 400.000 vénen de C’s; la caiguda lliure de 100.000 vots de UPyD; part de sectors de les grans burgesies nacionals que vénen dels 70.000 d’Unió a Catalunya, dels 20.000 que perd el PNB o dels 15.000 del seu equivalent navarrès GBAI; i una infinitat de grups de centre i dreta que perden moltes plomes: -10.000 de VOX, -2.000 de CCD,… I, com ja havíem dit i repetit, el PP continua sent el vot útil de l’extrema dreta, doncs els grups que es presenten com a tals mantenen exactament el que abans sumaven Falange i Democràcia Nacional: menys de 10.000 vots.

C’s en el seu descàrrec, ha apel·lat a la injustícia de la Llei d’Hont. Així a Castella-Lleó, havent obtingut 200.000 vots tenien només 1 diputat, mentre que el PP amb el triple m’obtenia 18; però també, perdent més de 100.000 vots C’s a Catalunya, la mateixa llei li manté els diputats. Sempre hem denunciat que la llei electoral és anitdemocràtica, i per això també, sempre acostumem a fer les anàlisis amb vots. Però amb o sense Llei, no es pot ni minimitzar el fracàs de C’s ni l’aire que li dóna a Rajoy la concentració del vot útil de la dreta: recupera Extremadura i Andalusia, la majoria absoluta a Galiza, el creixement de 110.000 vots a Madrid i els 80.000 de València, llocs aquests últims en els quals a més, l’abstenció va estar per sota de la mitjana estatal.
Aquest oxigen que li dóna la concentració de vot permet la lectura interessada de gran consolidació de Rajoy. Les dificultats de governabilitat que hi ha sobre la taula, reflecteixen que, en essència, la situació és semblant a la del 20D.

El PSOE segueix en reculada, però no s’enfonsa

La seva crisi no té fre, i segueix en caiguda lliure, perdent 100.000 vots, altre cop amb el pitjor record de la seva història amb 5,4 milions de vots i 85 diputats. Però a més la reculada li fa perdre bastions històrics, com són Extremadura i Andalusia i no tenir ni una sola CCAA. Amb això a més s’afebleix la base material dels barons del PSOE que, encapçalats per Susana Díaz veu debilitar-se la seva posició interna davant Pedro Sánchez. De les 7 províncies andaluses, només reté Sevilla, Huelva i Jaén.

Sorprèn no obstant això la seva resistència global probablement impulsada contra el sorpasso d’Iglesias que el porten a tenir lleugers repunts de vots a la cornisa cantàbrica: +2.000 a Euskadi i Astúries, +3.000 a Nafarroa, 800 a Cantàbria...

La clau electoral: del sorpasso a la pèrdua de votants de Podem-IU

La patacada de la coalició de Podem, amb confluències i IU, és la clau que explica els resultats. Dels seus entusiastes càlculs del sorpasso al PSOE, emulant a Anguita, ha passat a perdre un 1,2 milions de vots. Si Podem i IU van sumar 6,1 milions el 20-D (un 24,3% del total), ara Units Podem obté 4,9 milions (un 21,11% de l’electorat) encara que mantingui diputats, la resta és exactament el que s’ha incrementat l’abstenció entre el 20D i el 26J.

1. Podem-IU es desinfla i alimenta l’abstenció

L’abstenció creix una mica menys de 3 punts i s’eleva al 30,16%: són gairebé 10,5 milions de vots. Per damunt de la mitjana, destaquen pel seu pes polític les CCAA històriques (Catalunya 34,38%, 5 punts més que el 20D, Euskadi 32,56% i Galícia 30,37%), a les quals se sumen Astúries i Andalusia. Al contrari, amb menys del 26% d’abstencionistes, trobem Madrid i València.
Part d’aquesta lectura de falta d’opció política per l’esquerra, és el continu creixement del PACMA (60.000 més); que en canvi no té expressió en partits adscrits a una esquerra stalinista que com PCPE o PCOE perden vots entre el 20D i el 26J.

2. Pèrdues en tots els fronts:

A Madrid, el desastre no té pal·liatiu: dels 946.450 vots que sumaven Podem i IU, han passat a 725.023: són 221.422 menys. Entre les poblacions significatives, només es manté com a primera força a Rivas Vaciamadrid, tot i la pèrdua de 3.000 vots. Fins i tot a localitats del cinturó industrial en què la suma de Podem i IU el 20D els hagués situat com a primera força ara continuen quedant en segon lloc després del PP per la pèrdua soferta (Getafe) o es mantenen com la 3ª amb menys vots (Leganés).
Passa el mateix a Andalusia on del milió de vots entre les dues forces el 20D es queden amb 785.000 vots: en perden 58.000 a Sevilla -20.000 només a la ciutat-, 40.000 a Màlaga o 38.000 a Cadis,… fins als 10.000 d’Almeria que li impliquen la pèrdua d’un diputat que compensa per la Llei d’Hont a Jaén, on també retrocedeixen.

A Galiza perden 70.000 vots (4,5 punts): paga cars els xocs entre Beira i la direcció d’IU, a més de la crisi i intervenció de Madrid a Podemos. A Coruña, on es concentren els principals ajuntaments governats per les Marees -Coruña, Santiago i Ferrol-, segueixen per davant del PSdeG, però si abans la diferència era de sis punts, ara és de poc més d’un (22,9% davant de 21,8%). A Lugo a més perd un escó, que es queda el PP.

Tampoc se salva la celebrada fórmula “a la valenciana”. Del 29% de vots que recollien Podem-Compromís d’un costat i Unitat Popular-En comú que els hagués deixat a sol 2 punts del PP, la fórmula Podem-Compromís-EUPV els ha fet perdre 130.000 vots i els ha deixat a més de 5 punts del primer lloc.
Ni en la seva versió balear, que perd 40.000 vots en sumar Podem-EUIB-MES: més de 7 punts!
On guanyen, Euskadi i Catalunya, és en reculada: -20.000 i -81.000 respectivament.

3. L’explicació d’aquestes rotundes pèrdues és política, i no només de les reiterades proves de personalisme i burocratització a tots els racons del partit de Pablo Iglesias, sinó també de propostes: paga el seu oportunisme i el seu gir a la dreta. Tampoc semblaria que és la penalització per no haver investit al PSOE, sinó per haver-se mogut en claus absolutament electoralistes, centrats en estudis demoscòpics, reclamant “la pàtria” a l’estil veneçolà –i per tant adaptant el discurs a un o un altre sector de votants-, confiant que la suma matemàtica, li donaria, amb la Llei d’Hont, 14 diputats més. Però els resultats són polítics i no demoscòpics:

• • 1. Hi ha summes que resten. Anar amb IU, no només no ha donat els suposats fruits com a aglutinant de l’esquerra. D’un costat, perquè sectors d’IU han manifestat la seva negativa a votar la confluència amb un Podem que ha perdut absolutament qualsevol referència de classe; però sobretot perquè ha perdut amplis sectors de joventut que venien de l’abstenció i van votar Podem perquè significaven una possibilitat de ruptura amb l’establert, de radicalitat, o que venien de trencar amb IU. La suma els ha restat absolutament a tot arreu, excepte a Nafarroa on mantenen el resultat: ni tan sols a Marinaleda, on perden 100 vots!

• • 2. Durant la campanya ha reiterat la voluntat de ser la nova socialdemocràcia, un “centre” absolutament allunyat de qualsevol referent de classe en la seva voluntat d’atreure votants del PSOE. El seu discurs encara ha girat més a la dreta, i amb això, és molt més el que ha perdut: perquè s’ha desvinculat d’un ampli sector d’esquerres que com ja havíem apuntat comença a buscar una ruptura. Encara que Iglesias no l’oferia, pretenien utilitzar Podem com a eina.

• • 3. A les grans ciutats en què governen des de l’any passat, les pèrdues s’aprofundeixin quan amb el seu govern haguessin pogut compensar-les: Madrid, -13.000, gairebé 5 punts; la Corunya -8.000, més de 5; Vigo -9.000 més de 4. També Barcelona: -12.000 –encara que siguin només la pèrdua d’1 punt en la representativitat del vot perquè l’abstenció puja 5 punts respecte el 20D-. És a dir, les polítiques de govern municipal no compensen la tendència que es reflecteix en la pèrdua de més de 3 punts en la representativitat dels vots a nivell estatal, sinó que, excepte a Barcelona, en les altres ciutats, el superen. I és que una política continuista amb les anteriors, esquitxada de declaracions contra la vaga del metro com a Barcelona, o les primeres de Carmena respecte als bancs, no només no encoratgen al vot sinó que el refreden significativament.

I… la permanent qüestió nacional

La monarquia es fonamenta PP i PSOE centralment, però amb el pacte exprés des del 78 dels partits de les burgesies de Catalunya i Euskadi (CiU i PNB) que eren les garants del control del problema nacional en ambdues CCAA. Doncs bé, en aquest terreny, CiU ha desaparegut i CDC s’enfonsa en cada elecció que passa i ja queda per darrera d’ERC. I el PNB, que apareixia com més estable, comença a dessagnar-se. Que a més totes dues es pintin de el lila en un mapa totalment blau, és un agreujant molt important de la crisi del règim.
A Euskadi els 30.000 vots perduts del PNB, als quals se sumen de 10.000 de C’s i UPyD, alimenten els 7.000 que creix el PP, però encara amb l’increment de l’abstenció, es veuen superats per un Podem que també retrocedeix. Passa el mateix a Catalunya a Catalunya: els 70.000 d’Unió potser es divideixen entre CDC i PP que també recull la pèrdua de 112.000 vots de C’s, amb un agument 40.000; però tot i així CDC en perd 85.000 –una mica més que Podem- i dels quals ERC només en rendibilitza 30.000. Així doncs, i al marge del nombre de diputats, la crisi de CDC continua aprofundint-se i encara que el PP concentri l’unionisme en el terreny nacional, i ERC l’independentisme, hi ha un buit significatiu de 170.000 vots que donen aire a Podem per guanyar perdent.

El traspàs de vots de CDC a ERC no és mecànic, però Girona capital es converteix en paradigma, doncs dóna la majoria a ERC. Just en el bressol i alcaldia de Puigdemont i on aquest va protagonitzar l’escàndol Ballesta, amb la ruptura del pacte amb ERC, els seus intents d’acord amb PP i C’s, i el final amb PSC. ERC queda sens dubte, com el major referent de l’independentisme català amb 629.000 vots, però lluny de capitalitzar les pèrdues de CDC.

El súmmum dels súmmums en les expectatives d’Iglesias és que les úniques CCAA on obté majoria són Euskadi i Catalunya, en les que el tema del referèndum que tant intenta d’oblidar, es converteix en crucial.
El tema és que no hi ha altres opcions d’esquerra i acaben sent els bornis en el regne dels cecs. Perquè EH- Bildu continua atrapada en la seva versió pro-burgesa de la mà d’EA i segueix perdent (ara 30.000 vots), el BNG segueix en caiguda lliure (tot i que ara fora de la mà de Nós), i la CUP no es presenta a Catalunya.
A Euskadi no obstant això, i malgrat la reculada global de Podem-Ahal Dugu-IU-EQUO, cal destacar que guanyen en les 3 circumscripcions, desplaçant al PNB a Bizkaia. I en les 3 capitals, és dels pocs llocs que creix en vots, cosa que els porta a ser primera força a Donostia i Gasteiz i quedar a només 700 vots del PNB a Bilbo. Aquests increments, coincideixen amb d’altres del PSE-EE que enfronta el sorpasso –o sigui no van a Podem-, i amb caigudes d’EH-Bildu: a Gasteiz i Bilbo, en perden 4000 a cada ciutat i Podem puja 2000 a les dues; en Donostia: perden 2000 i puja 1000. Sembla que per a la meitat dels votants perduts per EH-Bildu Podem és un vot útil contra el PNB. L’altre probablement va a una abstenció que puja.

Podem també reté les 4 circumscripcions catalanes i 3 de les quatre capitals encara que, a diferència d’Euskadi, perdent vots tant a Barcelona com a Lleida i Tarragona. Per exemple, a Lleida ciutat en què mantenien més de 3 punts amb ERC que els anava darrera, ara només tenen 1,6 respecte al PP, que queda segon. També perden votants a Tarragona i Reus. I a Girona, que no eren primera força, ara estan una mica més lluny de ser-ho.
El cinturó industrial de Barcelona segueix sent lila, però les pèrdues a les grans ciutats són significatives: 5.000 a Badalona, 4.000 a L’Hospitalet, 3.000 a Terrassa o Sabadell. Al Baix Llobregat, passa el mateix: 2000 a St Boi, 1300 a Cornellà o El Prat o 1000 a Gavà. Al Vallès, Oriental es repeteix: -1000 a Mollet, -600 a Granollers, pèrdua també a Montornès…
Per contra, ECP amplia espai en un interior tenyit d’ERC, i això només s’explica d’una part molt significatiu de del vot de la CUP-CC en ple cor independentista (veure quadre).
Aquest resultat en el terreny nacional, manté aquest tema com a central en el règim espanyol i en les immediates negociacions de govern. Les xifres, s’allunyen encara més que el 20D de les sortides de reforma constitucional del PSOE, amb l’ampliació de la majoria absoluta del PP en el Senat amb 150 senadors i la reducció dels del PSOE i de Podem-IU que perden 4 cadascun.
I per a Podem s’aprofundeix el problema que ja tenia el 20D, amb el reforçament dels sectors que provenen de zones on han aconseguit ser primera força venent el fum del referèndum pactat, recollint fins i tot un escèptic vot prestat procedent de l’independentisme que el pren com a mal menor. Se li esfuma el referèndum tant via reforma constitucional, com mitjançant acords polítics “dins de la constitució”, com pregonava Domènech. Queda, com no, dir “doncs a la propera, voteu-nos” i proposar esperar quatre anys més -una miqueta difícil de digerir a hores d’ara-, o passar del tema com ja ha dit Pablo Iglesias: que no hi havia línies vermelles. La crisi a Podem està sobre la taula, i Echenique ja avisa que després de “l’amor i el diàleg” caldrà actuar amb duresa amb “les males herbes” sense dir quines són... Però així tampoc podrà canviar que les promeses del referèndum pactat s’han esfumat a la velocitat de la llum i que si ara ja han convençut menys, a la propera pot ser pitjor.

On va anar el vot de la CUP-CC?

Veure http://luchainternacionalista.org/spip.php?article2813

Lluita Internacionalista

Enllaços:
http://resultados.elpais.com/elecciones/2016/generales/congreso/
http://www.ara.cat/eleccions26j/dades/resultats/mapes
http://www.ara.cat/eleccions27s/dades/resultats/total/CI/25
http://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/09/08/22.html