Les oficines d’atenció a la ciutadania (OAC) són espais d’atenció a les múltiples peticions i gestions que els i les ciutadanes fan davant de l’Administració municipal.

Les deficiències que els i les treballadores venen denunciant des de fa molts anys, no només repercuteixen en les seves condicions de treball sinó que degraden quelcom tan important com és una perfecta atenció i, encara més en èpoques de greu crisi econòmica, quan és cada vegada més freqüent la visita de la ciutadania a les oficines municipals.

Les OACs de l’Ajuntament de Barcelona han viscut aquests últims mesos un conflicte que ha estat conseqüència de la falta d’atenció de l’administració municipal a les reivindicacions dels seus treballadors/es i la situació de desemparament que es venia arrossegant ja d’anteriors consistoris.
L’augment de les agressions, baixes per tensió en el treball, equips informàtics obsolets, llargues cues de més d’una hora dels i de les ciutadanes per a ser ateses, llocs d’espera que incompleixen totes les necessitats de comoditat i d’espai, falta de plantilla que en molts casos impedien fer vacances, assistir a cursets de formació o substituir baixes per malaltia, jornades que es perllongaven més enllà de l’horari establert, escassa formació pels 243 tràmits que es realitzen.

Però com que tot té el seu temps, recentment aquest col·lectiu va decidir dir prou després d’una assemblea convocada per CGT de la qual va sortir una llista de reivindicacions i la posterior assemblea convocada per CCOO, UGT i CGT a on es va començar a gestar un moviment reivindicatiu que va tenir el seu fruit en la creació d’una coordinació de les OACs que van establir una plataforma de mínims per a negociar amb l’administració.

Els canvis polítics establerts a l’Ajuntament de Barcelona van propiciar un fil d’esperança per resoldre aquests temes pendents, però la solució es va allargar massa. Després de múltiples reunions amb la nova administració i la representació de la Direcció d’Atenció a la Ciutadania, es va entreveure una possibilitat d’enteniment, però ni les solucions ni els terminis que es donaven satisfeien al col·lectiu. Això va motivar la convocatòria d’una assemblees a on es va prendre per majoria la decisió de convocar vagues els dies 9, 13, 20 i 27 de juny. Com a conseqüència d’aquesta convocatòria i després d’una reunió d’urgència amb l’Administració municipal es va presentar un nou document per portar a una altre assemblea, també massiva, que va constatar que les propostes eren insuficients i es va mantenir la convocatòria de vaga amb unes propostes de mínims irrenunciables per desconvocar les vagues previstes. Aquesta mateixa tarda es va realitzar una altra reunió d’urgència amb l’administració que va presentar una proposta que en principi va acceptar el comitè de Vaga i els sindicats convocants i que en una assemblea l’endemà es va ratificar de forma majoritària desconvocant les vagues previstes del mes de juny.

Els objectius aconseguits són el compromís de solucionar els múltiples problemes d’informàtica culpables de les llargues cues de la ciutadania, l’augment de personal que de forma estable els atendrà, l’establiment per tots els tramitis de la cita prèvia que haurà de ser sol·licitada de forma gratuïta via telèfon o via internet, la solució al problema de la seguretat amb compromisos ferms de l’administració de vetllar per la seguretat dels i les treballadores i de la ciutadania posant solucions permanents i aconseguir anul·lar les esperes.

Aquesta lluita ha tingut un objectiu clar: la millora del servei lligada a la millora de les condicions de treball per a tornar a recuperar l’acceptació de les persones a les quals tots els dies atenen i tornar a ser el servei millor valorat.

La lluita ha estat breu encara que la reivindicació venia des de lluny. No obstant això, als i a les treballadores i als sindicats els ha quedat clar que només restant vigilants al compliment dels pactes podrem assegurar que els ciutadans tindran millor atenció i el col·lectiu deixi de treballar en les condicions de treball que portava temps patint.

Una cosa que aquest col·lectiu té encara en ment és la recuperació de l’OAC de la Pl. Sant Miquel que segueix en mans privades i continua mantenint en unes greus condicions de precarietat laboral els seus treballadors/es.

El col·lectiu ha tornat a recuperar la seguretat que mobilitzant-se s’aconsegueix el que és just.

Margarita Ollala
Carlos Rodriguez
Delegats dels treballadors de l’Ajuntament de Barcelona