Les eleccions presidencials al
Paraguai, que es van celebrar
el 20 d’abril passat, van donar
un resultat històric. El poble
treballador, fart de 61 anys de
robatori, misèria, fam, tortures,
desaparicions i entrega de la
sobirania, va clavar una derrota
electoral monumental al
Partido Colorado. La ràbia
popular es va canalitzar amb el
vot pel duo compost per
Fernando Lugo i el PLRA1, que
va guanyar les eleccions amb
el 41% dels vots, superant els
colorados per gairebé 180.000
vots. El vot per Fernando Lugo
va ser, en gran mesura, un vot
de càstig al Partido Colorado i
al govern de Nicanor Duarte
Frutos.

Blanca Ovelar, candidata colorada,
va quedar-se al 31%. Lino
Oviedo, del partit UNACE i exponent
del feixisme, va obtenir el 22%.
Finalment, l’empresari i candidat del
Partido Patria Querida, Pedro Fadul,
va acabar amb el 2% dels vots
totals.

La victòria de Fernando Lugo representa
un triomf electoral de les
masses explotades, encara que
completament distorsionat, perquè
van guanyar al Partido Colorado
però van donar la confiança a un
projecte de conciliació de classes.

El nou govern Lugo-PLRA genera
no només expectatives, sinó
confiança i il·lusions en milers
d’obrers, camperols pobres i sectors
populars, que pensen que ara les
seves vides milloraran. No obstant
això, tot el programa i les aliances
de Lugo van en sentit contrari a la
set de canvi real que té el poble.

És impossible que Lugo faci una
reforma agrària radical, que
implementi un pla econòmic al servei
dels treballadors o que defensi la
sobirania nacional, mentre el PLRA
sigui la columna vertebral del seu
govern. El propi Lugo va afirmar
després del seu triomf que el PLRA
és “el soci majoritari” del nou govern,
i això significa que tindrà un pes
decisiu en el seu gabinet ministerial.
Lugo també va dir que fins i tot
hi haurà ministres colorados, entre
ells Dionisio Broda, exministre
d’Hisenda del propi Duarte Frutos.

L’única alternativa classista i
socialista a les eleccions
El Partit dels Treballadors (PT),
secció de la LIT-IV al Paraguai, es
va presentar a les passades
eleccions amb el duo presidencial
de Julio López i Cynthia Fernández.
Vam presentar una opció diferent,
una llista composta per dirigents
socials i amb un programa
clarament socialista revolucionari.
Vam oferir una sortida per a la crisi
del país des de l’òptica de la classe
treballadora, i això va ser un gran
encert.

Vam posar la campanya al servei
de les lluites. No va ser casual que
Tomás Zayas, dirigent camperol i
candidat a senador del PT, hagi
sofert una brutal persecució política
durant la campanya, amb cinc
ordres de captura i imputacions per
oposar-se a les
fumigacions amb agrotòxics
que estan
enverinant les comunitats
camperoles. Les
acusacions provenien de la
màfia de la soja i van ser
instrumentades per la
fiscalia. Una campanya
nacional i internacional va
fer que la justícia
paraguaiana aixequés
aquestes mesures, cosa
que es configura com una
gran victòria contra el
poderós empresariat de la
soja.

Lamentablement, la
majoria de les altres
esquerres (P-MAS, PCP,
PCPS) van abandonar
completament tota ombra
de política classista i van
donar el suport
incondicionalment al
projecte Lugo-PLRA amb
l’argument d’assolir “l’alternança”.
Van capitular fins i tot al propi Partido
Colorado perquè, en comptes
d’atacar-lo en conjunt, van reduir
el seu discurs a la “rosca mafiosa”
que “va usurpar els principis
agraristes i republicans” d’aquest
partit.

Fa riure que una genuflexió tan
gran davant de la burgesia, ni tan
sols els valgués els llocs cobejats al
nou Congrés.
Els desafiaments de
l’esquerra i el moviment
social
La derrota del Partido Colorado i
l’arribada al poder d’un govern de
conciliació de classes com el de
Fernando Lugo obre una nova
situació de la lluita de classes al
Paraguai. És possible que hi hagi
lluites importants per les
reivindicacions dels diferents sectors
que el govern Lugo no podrà
atendre. La situació delicada de
l’economia paraguaiana, agreujada
per la pròxima crisi mundial, donarà
a Lugo poc marge per fer
concessions a les masses.

Cal que les organitzacions
obreres, camperoles, estudiantils i
populars mantinguin la seva total
independència del govern i continuïn
amb les seves lluites. Seria un greu
error donar-li “temps” o “un respir”
al nou govern, postergant així les
exigències dels nostres drets.

Igual de perillós, és pensar que el
govern Lugo “està en disputa” entre l’esquerra i la dreta, com ja afirmen
algunes esquerres. El govern electe, per més
que sembla “progressista”, està definit en
quant a afavorir els interessos de les classes
posseïdores. Existeixen categòriques
afirmacions de Lugo que garanteixen el respecte
irrestricte a la propietat privada dels
empresaris, ramaders i latifundistes de la soia,
així com l’atorgament de plenes garanties i
incentius a les “inversions estrangeres” en el
país. Va prometre a més que serà “implacable”
en el compliment de Llei (burgesa).

El moviment de masses al Paraguai i les
organitzacions d’esquerra no han de donar
suport a aquest nou govern, ni tan sols donar-
li un “suport crític”. Hem de construir, amb
les nostres lluites, una oposició de classe,
una oposició per l’esquerra.

Òbviament, no es tracta de no tenir en compte
les il·lusions de les masses a l’hora de formular
les tàctiques d’intervenció. Però l’esquerra ha de,
abans de res, dir la veritat a les masses; i aquesta
veritat és que aquest no és el seu govern, que
han de mantenir la seva independència i continuar
amb les lluites pels seus drets.

Ronald León

Notes

1. Partido Liberal Radical Auténtico,
exprincipal partit burgès de l’oposició. No
obstant això, va avalar i sostenir durant
dècades tota la política econòmica i
l’estructura de prebendes del Partido
Coloradofins i tot situant-se més a la dreta
en els seus atacs al moviment de masses.
La dupla Lugo-PLRA va anar el cap de
l’Alianza Patriotica por el Cambio, una coalició
entre partits burgesos i sectors d’esquerra.

EximeixenTomás Zayas de la presó preventiva

El jutge Carlos Rafael Ortega ha ordenat l’eximició de
presó, per falta de proves, de Tomás Zayas. És el cas
del suposat intent d’homicidi, coacció i associació
criminal... Que li hagin aixecat la presó preventiva i
l’estat de rebel·lia és una tremenda victòria política
de l’Asociación de Agricultores del Alto Paraná
(ASAGRAPA), de la Central Nacional de
Organizaciones Campesinas, Indígenas y Populares
(CNOCIP) i de totes les organitzacions i individus
nacionals i internacionals que han rebutjat públicament
aquest fet i que han participat en la campanya de
signatures.

Però aquesta victòria, no ens ha de fer abaixar la
guàrdia. El company Darío Giménez encara està
empresonat per la mateixa causa.