Els dies 7 i 8 de juliol, es va celebrar
el Encuentro Latinoamericano y
Caribeño de Trabajadores (ELAC),
convocat per la Conlutas de Brasil, la
COB boliviana, Batay Ouvriye d’Haití, la
Tendencia Clasista y Combativa d’Uruguai,
la Mesa Coordinadora Sindical de Paraguai
y la Corriente Clasista Unitaria Revolucionaria
Autonoma (C-CURA) de Veneçuela.

El resultat d’un any de treball (que va
incloure viatges, reunions i plenaris en diversos
països) va ser molt reeixit: hi van assistir
prop de 500 sindicalistes i lluitadors socials
d’Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia,
Costa Rica, Equador, El Salvador, Haití,
Mèxic, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela
(200 d’ells com a delegats). Com a convidats,
hi van estar militants d’organitzacions
sindicals i de l’esquerra revolucionària d’Estats
Units, Suïssa, Suècia, Rússia, Portugal, Irlanda,
Sud-àfrica, l’Estat espanyol, Argentina
i Uruguai.

Per fora de les organitzacions
llatinoamericanes i caribenyes presents (molt
representatives) va adquirir especial
rellevància la presència del ILWU (International
Longshoremen and Warihousemen Onion) -
Local 10, el sindicat dels treballadors portuaris
de San Francisco, II.UU. (que té un paper
significatiu en les lluites i en les marxes pels
drets dels treballadors immigrants, i en les
mobilitzacions contra la guerra imperialista a
L’Iraq i Afganistan) i la dels conductors de
TMB (Transports de Barcelona) que venien
d’una victoriosa vaga. Per la seva banda, el
Movimiento Nacional de Víctimas de los Crímenes
de estado (MOVICE) de Colòmbia va
enviar una salutació fraternal.

A més de les sessions plenàries, es van
reunir deu grups temàtics sobre diferents temes:
recursos naturals, joventut, educació,
serveis públics, dones, drets humans,
treballadors industrials, transports,
treballadors del camp i treballadors del sector
privat. (…)Va tenir especial importància la
comissió de drets humans per respondre les
polítiques de criminalització als moviments
socials que diversos governs duen a terme a
països d’Amèrica Llatina i el Carib. (…) A la
plenària final, després de la presentació dels
treballs dels grups, es va discutir i va aprovar
un Manifest (veure requadre) amb totes les
aportacions incorporades. Finalment, van ser
acordades resolucions sobre les tasques,
campanyes i iniciatives comunes i tasques
d’organització. Entre elles, la preparació d’una
nova Trobada entre finals de 2009 i inicis de
2010 i una reunió de les entitats participants
de l’ELAC, per a principis del 2009.

D’altra banda, es va assumir el compromís
d’actuar unitàriament per a preparar actes
classistes el 1r de Maig de 2009, i fer una
setmana de lluita antiimperialista entre els dies
13 i 17 d’octubre 2008 . Aquesta setmana de
lluita i les campanyes i iniciatives es concentraran
entorn dels sis principals eixos aprovats:
1) la lluita contra la criminalització dels
moviments socials i en defensa del dret a
organització (tenint com a centre el que pasa
a Colòmbia, amb la persecució i l’assassinat
de militants i dirigents sindicals i populars); 2)
la lluita contra els plans de militarització
imperialistes (tenint com principal expressió la
lluita contra l’ocupació d’Haití); 3) la lluita contra
l’imperialisme i pel no pagament del deute
extern; 4) la lluita contra les reformes
neoliberals i les seves conseqüències; 5) la
lluita pels recursos naturals i l’energia; i 6) la
lluita contra els impactes de la crisi alimentària
en el món.

A partir d’ara, totes les entitats que van participa
a l’ELAC (sindicats, tendències sindicals,
corrents alternatius, agrupacions de base,
etc.) passen a ser adherents. L’ELAC està
obert a noves adhesions, en el marc de tenir
acord amb el Manifest adoptat i amb les
mobilitzacions i iniciatives que s’impulsen
unitàriament des d’aquest espai classista.
Acabats els treballs, tots els participants van
cantar, en molts idiomes diferents, les estrofes
de La Internacional, en un moment de gran
emotivitat. (…)

Estractes del Correo Internacional.

LIT-CI