La tramitació de nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya vindrà acompanyada de mobilitzacions i vagues. E l s sindicats CGT CGT, , USTEC i Aspepc han convocat vaga a l’ensenyament públic el proper 29 de novembre per revertir les brutals retallades que encara pateix l’escola pública catalana. També el moviment estudiantil han anunciat vagues el 28 i 29 de novembre per la rebaixa de taxes universitàries i salten a la vaga altres sectors com Sanitat Sanitat, amb la convocatòria de vaga dels metges dels Centres d’Atenció Primària del 26 al 30 de novembre i d’altres col·lectius de la funció pública que també poden convocar vaga el 29N. El sector públic i els i les estudiants es posen en peu per demanar el retorn de les moltes pèrdues que s’acumulen des de 2010, pèrdues en serveis públics i en condicions laborals.

Les retallades i privatitzacions que va iniciar el tripartit i va aprofundir CiU segueixen vigents generant un deteriorament progressiu en la qualitat de Els l’ensenyament públic. successius Gover ns de PDeCA T Governs PDeCAT i ERC han anat edulcorant el discurs però no han revertit ni aturat la privatització de l’ensenyament l’ensenyament. Mentre els diners destinats als centres privats quasi no van ser retallats i ja sobrepassen el que s’hi destinava abans de l’inici de la crisi (incloent els concerts a escoles religioses, elitistes, que segreguen per sexe i discriminen laboralment les dones) l’escola pública catalana segueix patint una greu manca de docents i de personal de suport, horaris que ofeguen el professorat i no permeten una atenció adequada a l’alumnat, massificació d’aules, manca d’espais dignes amb centenars de grups en barracots, entre d’altres.

Sense mobilització no hi haurà un canvi de política en favor del sector públic i dels i de les treballadores, i continuaran les polítiques neoliberals del govern burgès de torn. Fa dos anys, durant la tramitació dels pressupostos anteriors, només -se i ensenyament va mobilitzar mobilitzar-se només a ensenyament hi va haver millores tot i que insuficients. Aleshores, només CGT va fer vaga durant el debat de pressupostos i els sindicats majoritaris, que l’havien convocat massa tard la van desconvocar massa d’hora a canvi d’un acord que incloïen mesures que ja s’havien anunciat i d’altres que no s’han acomplert. Ara són més sindicats i més sectors que es posen en lluita. Cal avençar en la coordinació dels sectors en lluita, que permeti un pla d’accio conjunt i que es pugui decidir des de baix. En aquest sentit, cal que s’impulsin assemblees per cen- tres de treball o zones i que aquestes es coordinin per tal de debatre i decidir la continuïtat de les mobilitzacions i les vagues.

CCOO i UGT convoquen el 12 de desembre amb l’únic punt del retorn de les pagues. Un cop més, i van uns quants en poc més d’un eccions sindicals direccions any, aquestes dir es veuen obligats a convocar quan un moviment agafa força fora del seu control i pren altres sindicats eferència: Va passar el 3 com a r referència: d’octubre, el 8 març, davant mobilitzacions de la Marea Pensionista... i ara davant el 29N. Però el 12D pot servir per donar continuïtat a la vaga del 29N i per donar visibilitat també al sindicalisme alternatiu i altres col·lectius i moviments en lluita que són crítics amb CCOO i UGT.

Aquesta jornada de lluita arriba en un context polític de profunda crisi del Règim amb un qüestionament cada cop major a la monarquia i a les seves institucions. La feblesa i la inestabilitat institucional mar mar- - quen el moment actual. Aquesta situació política i la repressió de l’Estat, amb els i les preses polítiques i exiliades fa molt difícil arribar a un acord per tal que ERC i PDeCAT donin suport als pressupostos de l’Estat que presenta el PSOE amb Podemos a canvi d’un suport als de Catalunya per part dels Comuns i/o del PSC. Alhora, la CUP-CC, que hi va donar el suport als de Puigdemont fa dos anys pressionada pel xantatge de que sense pressupostos no hi hauria referèndum, ja ha anunciat que no donarà suport als de Torra per la seva política autonomista. És a dir, haver-se quedat a mitges en el procés d’autodeterminació fa que JxCAT no tingui suport als seus comptes ni per un costat ni per l’altre. I en el terreny social el mateix. PDeCAT i ERC justifiquen la manca de polítiques socials per les limitacions econòmiques i polítiques que imposa l’Estat, i que són certes, però ni han volgut trencar amb aquest Estat, i ni tan sols apliquen mesures que, tot i que insuficients, sí els permet l’Estat, com la pujada d’impostos a rendes altes, impost de successions, etc. En aquest context, és difícil pensar ara per ara, que s’aprovaran nous pressupostos. Per això és molt important que els moviments i sectors que es mobilitzin per revertir les retallades no caiguin en el xantatge de «sense aprovació de pressupostos no pot haver millores» perquè es poden incrementar les partides existents, amb o sense nous pressupostos, és qüestió de voluntat política.

Lluny de ser contraposades, la lluita per les condicions de vida de la classe treballadora i la lluita per trencar amb el Règim Monàrquic són la mateixa, i només alhora farem possible totes dues. L ’Estat ha deixat en evidència que és, alhora que presó de pobles, pr esó de dr ets socials drets socials. L’article presó 135 que de la Constitució que prioritza el deute sobre la despesa social, les suspensions de les lleis socials per part del TC o la renovació dels concerts educatius gairebé 2000 centres privats inclosos els de l’Opus Dei durant el 155, són només alguns exemples.

Només trencant amb l’Estat podrem assolir els drets democràtics i socials que aquest ens nega. Però només si la classe treballadora veu que aquesta ruptura amb l’Estat serveix per millorar les nostres condicions de vida tindrem prou força per fer-la efectiva.

26/11/2018