Cal un pla unitari de lluita de l’esquerra i els moviments socials

S’ha obert la lluita per recuperar els carrers. A Catalunya s’han donat passos importants: han començat mobilitzacions de pensionistes, segueixen les del personal sanitari a les portes dels hospitals, l’esquerra independentista ha començat concentracions, i aquest passat dissabte 23 la concentració de Plaça de Sant Jaume convocada per la Plataforma 3 d’octubre. Aquesta darrera va ser important per dos motius, tant pel fet que s’ha aconseguit legalitzar després de diverses prohibicions, com també perquè és un moviment unitari, i com a tal va oferir l’espai a totes les organitzacions que es volguessin expressar: fins a 28 van estar presents a la plaça.

També a Madrid la resposta de Vallecas i altres barris a la ultradreta i la provocació del districte de Salamanca, va ser immediata. Com abans havia estat a Euskal Herria, a Guetxo contra el desallotjament i l’intent posterior de demolició del gaztetxe. La lluita per recuperar els carrers és decisiva i poc a poc s’obre camí.

La repressió, sigui a Madrid amb la policia nacional, sigui a Catalunya amb els Mossos també diferencia per classes socials. A Salamanca a Madrid o al Passeig de la Bonanova a Barcelona, la ultradreta gaudeix d’impunitat, pot tallar carrers i no respectar mesures sanitàries, però les detencions i les prohibicions es fan a Gràcia o Vallecas. Dimecres 20 es tornava a prohibir una concentració àmplia davant el Congrés, una més; encara que aquest cop, les moltes organitzacions convocants la van convertir en roda de premsa. Per contra, dissabte Vox es passejava a totes les capitals de província passant de qualsevol mesura sanitària.

Que aflorarà la ràbia i el rebuig contra el govern és una evidència imparable, només es qüestió de temps. Hi ha molt dolor al darrera de les dades irrefutables: per tants morts, pel nombre de metges i infermeres infectats i de les més d’un milió de multes, o per l’impacte en forma de caiguda de salaris dels ERTOS I la desesperant incertesa laboral. I, els més castigats –en proporció a la població– per aquesta incompetència, la subordinació del govern als poders fàctics i la repressió, són la gent humil que molt probablement va votar PSOE o Unides Podem per evitar un govern de dretes. I és la dreta, amb Vox al capdavant, qui busca la iniciativa també als carrers.

Vox és el partit del règim (del nucli de jutges, policies, militars...identificats amb el franquisme). I en els pocs casos que el govern ha dit no a Vox, han estat els tribunals els qui li els han donat la raó. El mateix TSJC que ens prohibia la concentració davant els pressupostos de la Generalitat o l’1 de maig, ara esmena el Ministeri de l’Interior per permetre que Vox es manifesti també a Catalunya, sense respectar cap mesura sanitària. La doble vara de mesurar és descarada!!

I és aquest aparell d’estat a qui el Govern Sánchez-Iglesias ha donat ales amb la militarització de la crisi sanitària, que se sent fort i impune, al punt que el propi PSOE ha hagut de cessar –perquè li estava fent el llit– Pérez de los Cobos, Cap de la Guàrdia Civil a Madrid, a qui havia elevat a la categoria d’heroi nacional per la repressió de l’1 d’octubre. El Govern PSOE-UP és qui alimenta el monstre. La crisi de govern avança i més aviat que tard precipitarà. Si no hi ha una recuperació dels carrers per l’esquerra política, sindical i de moviments, si no construïm urgentment una alternativa de confluència de forces polítiques per la doble ruptura (contra la Monarquia, en defensa del dret d’autodeterminació i contra el capital per un pla obrer d’emergència), serà la ultradreta, que avui no entra encara als barris obrers, qui canalitzarà la ràbia popular.

Des de Lluita Internacionalista seguim treballant per coordinar una crida a tot l’estat per la defensa del dret a protesta i fer concentracions arreu el mateix dia. Però no hi pot haver sectarismes ni posar per davant protagonismes per aixecar un front de lluita per un Pla d’emergència social que bona part dels moviments, sindicats i partits a l’esquerra del Govern podem acordar. A Catalunya la concentració del 23 va permetre unir a les quatre plataformes unitàries: en defensa dels serveis públics, el Pla de Xoc, la taula sindical i la Plataforma 3 octubre. Aquest ha de ser el camí. Ens cal un pla de lluita unitari per enfrontar el govern PSOE-UP des de l’esquerra política i sindical.

Catalunya

Nissan

Més de 20 dies de vaga indefinida (1) y la patronal no es mou. Tot a l’espera d’unes declaracions de la multinacional previstes pel proper 28 que haurien de clarificar quins són els seus plans. Nissan avança quina serà la situació del després de la pandèmia. Un hipotètic tancament de les plantes a Catalunya tindria una afectació de més de 25.000 treballadors/es. La seva lluita és la dels milers que vindran al darrera. La patronal mirarà de tornar a carregar la crisi sobre les esquenes de la classe treballadora. No hi ha cap altre camí que la lluita. I si la patronal segueix volent tancar aleshores cal l’expropiació per posar l’empresa a treballar sota el control dels i de les treballadores. Fem una crida a tothom a fer arribar missatges de solidaritat i aportar a la Caixa de Resistència unitària d’aquesta lluita.

Mobilitzacions a la Sanitat pública

Molts i moltes de les infermeres, auxiliars i metges que han estat contractats per la pandèmia ara estan amenaçats d’acomiadament. Mentre els Governs, central i autonòmics, no han aprovat un pla d’estabilització i reforçament de les plantilles, ni han reobert dels CAPS. A Catalunya ni tan sols s’ha aprovat en els pressupostos el retorn del 5% dels salaris que la Generalitat va retallar. Sense sanitat 100% pública i universal no hi ha futur.

Bona part d’aquest personal sanitari són dones i la bretxa salarial en el sector és del 27%. El proper 28 de maig es celebra el dia internacional de la salut de la dona. Un motiu més per mobilitzar-nos en solidaritat amb les demandes de les treballadores de la sanitat pública i en defensa dels drets sexuals i reproductius.

Tornada a l’escola?

El Govern català decreta el retorn a l’escola, però sense posar les condicions per a fer-ho segur per alumnes i professorat, ignorant les reiterades demandes dels sindicats per enfortir les plantilles per assegurar els torns i el seguiment de les activitats. De fet, la reobertura no ve forçada per la necessitat de reprendre l’activitat educativa sinó per la greu situació que han creat permetent a totes les empreses reprendre les activitats sense donar solució a pares i mares que treballen mentre hi ha els fills/es a casa. L’escola no és una guarderia. Exigim amb els sindicats que es posin les condicions materials (inversions) i de noves contractacions, per respectar el dret a l’educació amb garanties.

27 de maig de 2020

Lluita Internacionalista

Notes:

1. Veure aquí l’entrevista d’Esther del Alcazar de Lluita Internacionalista a Javier Turrillo del Comité d’empresa de NISSAN por CGT