Els draps bruts de la Casa Reial es multipliquen: els 280 milions de comissions de Joan Carles I d’Aràbia Saudita, l’afer Corina, els 4,5 milions d’OHL, el viatge de noces de Felipe i Letícia de prop de mig milió d’euros. L’escàndol és majúscul i internacional, tant que obliga el Tribunal Suprem a obrir investigació. L’actual intent de rentar la imatge amb la gira dels monarques arreu de l’estat que ha començat aquesta setmana a Canàries, pot servir per a que aquest rebuig es materialitzi als carrers.

PSOE, PP i VOX impedien que el rei emèrit –que hauria acumulat una fortuna d’uns 2.000 milions– hagués de declarar davant una comissió d’investigació del Congrés: la impunitat del rei –diuen– és permanent i absoluta. Però la monarquia viu un deteriorament imparable. L’endemà de la declaració de l’estat d’Alarma, es feia públic el comunicat de Felip VI en què renuncia a l’herència d’operacions il·lícites del seu pare –pel que sembla, sense cap efecte legal–, i li retira l’assignació de diner públic.

El precipitat recanvi al 2014 de Joan Carles I per Felip VI, no va aturar el declivi. En 3 anys Felip VI ha cremat qualsevol credibilitat. En el seu primer discurs extraordinari el 3 octubre 2017 justificant la repressió pel referèndum, va ser massivament rebutjat a Catalunya. En el segon, el 18 de març, en motiu de la pandèmia, va ser contestat amb una forta cassolada a moltes ciutats de l’estat, amb el rerefons de les comissions milionàries cobrades del pare. El rei ha hagut de passar a un segon pla en la pandèmia, mentre les enquestes reflectien el rebuig i el CIS eliminava la pregunta sobre l’acceptació de la monarquia.

La corona va ser restablerta pel dictador. Però el règim no és només la corona, sinó el conjunt d’institucions de l’estat: militars, forces repressives, jutges..., que no van ser depurades després del franquisme, que es protegeixen. Monarquia és sinònim de reducte de franquisme, d’impunitat i de corrupció. Però també d’imposició del centralisme contra pobles i nacions, de privilegis per a l’església catòlica, de les grans propietats dels terratinents de la noblesa, i del poder de la gran banca. Per això, si una característica diferencia a Vox de la majoria de la ultra-dreta europea és que es presenta com el més fidel servent de la corona, com partit de l’aparell de l’estat, no només per la presència a les llistes de nombrosos militars sinó pels resultats que obté entre aquests sectors, inclòs al barri de la Zarzuela.

Si el PCE va ser vital per fer viable la Monarquia després de la mort de Franco, el PSOE va ser determinant per estabilitzar-la, contra les aspiracions de llibertat de la classe obrera i els pobles. Que Felipe González “descobrís la Guàrdia Civil” i la lloés en els seus plans contra el País Basc, de res li van servir quan li havien guardat durant anys els cadàvers de Lasa i Zabala per accelerar –quan van voler– la caiguda del seu govern. Ara es repeteix la història, ha estat el mateix PSOE qui havia convertit Pérez de los Cobos en heroi nacional per la repressió a Catalunya, o Laurentino Peña en protagonista televisiu de la militarització que ha fet el govern –amb Podemos i IU– de la crisi sanitària. És a dir, Cría cuervos..., que diu el refrany.

La corrupció de la Casa Reial aflora quan el govern i la patronal comencen a posar números al deute públic acumulat durant la pandèmia i demanen noves i fortes retallades. El Banc d’Espanya exigeix una nova rebaixa de pensions. El rei feia la cloenda de les jornades de la CEOE. Mentre, Intermon Oxfarm assenyalava que al llarg de la pandèmia els 23 ultra rics de l’Estat espanyol, han guanyat 19.200 milions d’euros alhora que 700.000 persones més han caigut en risc d’exclusió.

La crisi de govern PSOE-Unidas Podemos

Abans que la dreta i ultradreta ens tornin a enfonsar en el nacionalcatolicisme i l’ultraliberalisme, és urgent construir un moviment i un reagrupament polític a l’esquerra de Podemos, en ruptura amb la Monarquia, pel reconeixement del dret d’autodeterminació i per un pla de mesures urgents per que la crisi la paguin els capitalistes, amb impostos a les gran patronals i el no pagament del deute. Perquè sí que hi ha una política alternativa a la seva, que arrenqui de les necessitats de la gent, que posi els recursos i la producció al seu servei, amb un sistema sanitari 100% públic i universal, sense acomiadaments i amb les nacionalitzacions d’Alcoa i Nissan, amb la regularització immediata i plens drets per als immigrants.

L’abolició de la Monarquia ha de permetre la constitució lliure de repúbliques i un retrobament entre pobles en una Federació de repúbliques. I no hi haurà llibertat per als pobles sense una solució dels greus problemes de la classe treballadora, sense prendre un conjunt de mesures necessàriament anticapitalistes, per això aquestes repúbliques les volem obreres i socialistes.

Per poder fer front a aquests atacs a la classe treballadora, per poder lluitar contra la monarquia, contra les corrupteles, pel dret dels pobles és imprescindible i necessari sempre unir les lluites i organitzar el rebuig a la Monarquia, amb mobilitzacions al carrer.

Rebutgem la gira dels reis amb protestes al carrer.

Dissolució de la Guàrdia Civil. Dissolució de la Audiència Nacional.

Abolició de la Monarquia. Dret d’autodeterminació!

26 de juny de 2020

Lluita Internacionalista