Des de ja fa més de quatre anys forces militars ocupen, amb la cobertura de l’ONU, un país germà, Haití. Són contingents bàsicament llatinoamericans, sota comandament brasiler.

Després d’haver desestructurat i empobrit greument el país, l’imperialisme mundial - particularment el nord-americà- i les classes dominants locals i els seus governs de torn, ara planegen explotar- ne descaradament la mà d’obra. Una prova és que el salari mínim dels i les treballadores haitianes es manté com el més baix d’Amèrica i un dels més baixos del món. Aquests objectius estan clarament exposats en documents que expliciten aquests plans macabres.

La llarga descomposició de la formació social haitiana ha donat lloc, entre altres xacres (pobresa extrema, falta total de serveis mínims, vulnerabilitat permanent…) a una debilitat patent de les classes dominants, que se suma a la incapacitat crònica de l’Estat. D’aquí ve la necessitat dels dominants (imperialistes i locals) que hi hagi una presència política estrangera de tutela per suplir les carències que el buit ha deixat. D’aquí el pretext d’estar «ajudant»; d’aquí l’argument que han estat cridats pels governs de torn (que el que feien era rendir-se a l’autoproclamada «comunitat internacional » davant de la seva pròpia incapacitat per organitzar ells la dominació); d’aquí la utilització de procediments internacionals formals (articles legals de l’ONU, menció de missions anteriors semblants, etc…).

La veritat és que aquesta projectada explotació extrema dels i les treballadors d’un poble brutalment empobrit deixa oberta una situació que també és molt explosiva!

Que cal controlar. Amb la repressió necessària. Com es va fer evident amb les operacions de matances als barris populars durant els anys 2005, 2006, 2007 per part de la MINUSTAH i, més recentment, durant els últims aixecaments davant la fam produïts per l’alça desorbitada de les mercaderies de tot tipus, el paper que han jugar aquests militars «amics» és la repressió, alta i clara.

A més aquest pla d’ocupació/tutela política/repressió a Haití, forma part d’un de més general, de dominació de la regió sencera (bases militars, «consellers» polítics, flotes…).

Haití és una de les puntes de llança d’aquest pla que té com a objectiu doblegar tots els pobles de la regió.

I encara més, els i les treballadores de tota la regió estan sotmeses, també, a situacions d’explotació, pillatge, repressió permanent i dominació global. Un esclat en l’incontrolable Haití representaria un seriós i enorme perill tant pels sanguinaris internacionals com pels «nacionals». Per això tenen aquesta solidaritat entre dominants!

Per tot això, nosaltres, treballadors/es i pobles organitzats de tota la regió ¡REBUTGEM AQUESTA OCUPACIÓ AMB TOTES LES NOSTRES FORCES!

De la mateixa manera, animem tot/ a progressista conseqüent, tota organització obrera, treballadora i popular de lluita, a rebutjar-la amb la mateixa força i a mobilitzar-se per aconseguir-ne la retirada.

Per això, tots/es nosaltres, des dels treballadors/es dominats/des i explotats/des, i, consegüentment, dels pobles que pateixen, ens aixequem amb una sola veu per cridar:

Fora les tropes militars d’ocupació d’Haití!

Cap a una segona independència, veritable, dels pobles!

Posició de les organitzacions de l’ELAC respecte l’ocupació d’Haití per forces militars estrangeres

Pel camí antiimperialista aquest mes d’octubre

El 15 d’octubre vam fer una protesta contra la MINUSTAH davant del Palau Nacional d’Haití. Van acompanyar-la centenars de lluitadors/es a l’Amèrica Llatina i el Carib que també van fer mobilitzacions i actes culturals a ciutats com Montevideo, Buenos Aires, Brasília, Asunción, São Paulo, Rio de Janeiro, La Paz, Quito, Bogotà... una de les consignes va ser contra l’ocupació de les forces militars de l’ONU que violen la sobirania del poble haitià i aprofiten per controlar les masses famolenques i explotades pels capitalistes.

Però aquestes protestes van més enllà de la lluita per la nostra sobirania. Els i les treballadores i els i les més pobres de l’Amèrica Llatina estem percebent que els capitalistes comencen per parlar de la crisi econòmica mundial per fernos- la pagar, després, amb més empobriment i pèrdues de drets. Com en altres moments de la història, comencen a ajuntar-se camins de lluita per la sobirania, pel salari, contra la carestia, etc. L’autodeterminació dels pobles com Haití, i també Bolívia -on la burgesia feixista actua en benefici seu amb causes separatistes a la regió de la Media Luna assassinant pagesos i indígenes i intentant balcanitzar la regió.

Octubre a l’Amèrica Llatina també significa recordar l’extermini de pobles indígenes sencers per la conquesta imperial d’aquella època o de l’esclavitud per als pobles desplaçats des de l’Àfrica. Al sud de Colòmbia indígenes valents s’enfronten al reaccionari Uribe perquè s’incompleixen els drets més elementals. Als carrers de Montevideo centenars de «candombe» al so de tambors «afro», ara llatinoamericans, recorden l’explotació dels i les negres arreu del continent. La reacció dels rics i dels imperialistes en plena crisi econòmica mundial és la mateixa de sempre, salvar els seus beneficis. Encara que parlin de modificacions del mercat financer o de canvis en el model econòmic, no hi ha cap altra regla que procurar mantenir o incrementar la taxa de benefici, que intentaran robarnos de les nostres butxaques, del nostre salari.

En aquest moment renovem la nostra crida a tots els lluitadors i lluitadores que van reunir-se el juliol a la ciutat de Betim, al Brasil, a l’ELAC, ara per intentar aprofitar la crisi i intervenir per canviar el capitalisme. Estem convençuts que podem ajudar en la unitat de les lluites actuals i plantejar-ne de pròximes, per resistir i reafirmar que altre cop es confirma que no hi ha la possibilitat de capitalisme «bo» o amb «rostre humana»; hem d’intentar canviar la situació a favor nostre, amb la lluita classista i antiimperialista.

Uruguai. Malgrat que sectors de les direccions dels treballadors/es van convocar una aturada parcial pel 9 d’octubre, professors/es i estudiants van fer vaga tot el dia contra la política educativa del Frente Amplio de Tavaré Vazquez. Van ser uns 15.000 treballadors/ es protestant, que van organitzar bloquejos de taxis al centre de la ciutat. I els tambors del «candombe» van acompanyar les consignes de «Fora les tropes d’Haití».

Argentina. Un centenar de persones van anar a l’auditori de l’Associació de Treballadors de l’Estat, ATE, a la capital argentina. La crida es va fer amb la consigna «Fora les tropes d’Haití», com a marc de la situació llatinoamericana i caribenya agreujada per la crisi econòmica mundial i les seves conseqüències per als i les treballadors/es i el poble. La criminalització de les protestes socials d’anys endarrere, que segurament s’intensificarà per la reacció de milers de treballadors/ es en la mesura que l’imperialisme descarregui el cost de les crisis sobre les espatlles dels més pobres.

Brasil. A Porto Alegre la Conlutas i Via Campesina s’enfronten a la policia que impedia la culminació de la protesta. També per la sortida de les tropes brasileres d’Haití, les organitzacions com la Coordinación Nacional de las Entidades de Servidores Federales (CNESF) i sindicats de funcionaris de tot el país van participar en l’acte davant del Ministeri de Relacions Exteriors. A São Paulo la Conlutas va fer una marxa davant de la borsa de Bovespa i altres bancs combinant consignes de la vaga bancària i solidaritat amb el poble d’Haití i de Bolívia. El dia 10, a Caçapava (estat de São Paulo), va haver-hi una altra protesta. Gairebé 2.500 treballadors van paralitzar la producció a la General Motors GM de São José dos Campos perquè l’empresa va anunciar vacances col·lectives a partir del 20 d’octubre per la disminució d’exportacions a l’Àfrica del Sud i Mèxic, com a reflex de la crisi econòmica mundial. A Rio de Janeiro, la joventut pel passe-livre (abonament gratuït de bus urbà), estudiants i professors/es contra la reforma universitària (Reuni), l’MST i Conlutas també es van manifestar.

Butlletí ELAC. 22 a 29 d’octubre de 2008.

Des d’Haití Malgrat els tràgics desastres que ha sofert la població haitiana amb els huracans de l’estiu, uns 40 representants d’organitzacions progressistes, vam manifestar-nos el 15 d’octubre, data de la renovació del contracte de l’ocupació militar del país, davant del Palau Nacional. Amb cants i pancartes, vam denunciar la presència de la MINUSTAH. Ningú no va venir a dirigir-nos la paraula malgrat els nostres intents de posar el tema a discussió.

A més, quatre organitzacions van signar un missatge –que podreu llegir a continuació- que es va lliurar a les ambaixades dels països llatinoamericans que tenen les seves forces armades al país i que tenen representació diplomàtica aquí, tot i que s’adreça a tots. Són les del Brasil, l’Argentina i Xile. Aquest text és el mateix que va circular per les firmes àmplies als països llatinoamericans. Uns quants d’aquests mateixos delegats van participar en programes de ràdio sobre el tema el 17 d’octubre. Paradoxalment, és la commemoració de l’assassinat de Dessalines (general en cap de les forces d’alliberament de la revolució del 1804) data que cau sempre en la mateixa setmana que la renovació del contracte MINUSTAH! Aquest any (per fi!) la premsa burgesa hi ha trobat certa contradicció. Això és el que les persones signants hem acordat ressaltar, analitzar més a fons i denunciar.

D’altra banda, per mitjà dels butlletins de l’ELAC, i també directament, sabem de les diverses mobilitzacions que hi ha hagut al Brasil, l’Argentina, Uruguai, Bolívia... i altres, totes amb el degut caràcter antiimperialista i portant sempre la consigna de la retirada immediata de les forces militars de la MINUSTAH d’Haití. A poc a poc es fa camí.

Batay Ouvriye