L’empresa Saint Gobain es troba situada a l’Arboç del Penedès, a la província de Tarragona. Es dedica a la fabricació dels vidres per a cotxes de les principals marques automobilístiques d’Espanya, a excepció del vidre davanter.

Segons l’empresa, l’antiguitat del forn no feia viable la continuació de la producció i no veien viable la compra i instal·lació d’un forn nou. Per aquests motius, l’empresa va plantejar el tancament de la factoria i la recol·locació de la plantilla per tot el territori espanyol.

Davant d’aquesta postura de l’empresa, avalada per les reformes laborals fetes pel PP i el PSOE i no anul·lades pel govern “més progressista de la història“, tant el comitè com els treballadors van decidir convocar vaga, defensar el manteniment dels llocs de treball i bloquejar la sortida del producte ja fet als magatzems que té l’empresa a Bellvei del Penedès.

Arribem així al dissabte 19 de setembre, quan el sindicat majoritari al comitè, la CGT, fa una crida per xarxes demanant la concentració del màxim número de persones a les portes del magatzem de Bellvei ja que el govern de la Generalitat vol fer intervenir els antiavalots per tal de desbloquejar el magatzem i permetre la sortida de material principalment destinat a la factoria de Mercedes a Vitòria.

I és en aquest punt en què cal denunciar la pressió exercida pel lendakari senyor Urkullu sobre la Generalitat de Catalunya per tal que acabés el bloqueig del magatzem de Bellvei. La producció a Mercedes es trobava greument amenaçada per manca de material, així com també la de Ford, Opel o Renault arreu de l’Estat espanyol.

Arribats aquí, també cal denunciar el paper jugat per la Generalitat de Catalunya amb el seu president al capdavant i amb el conseller d’Empresa Ramón Tremosa enviant els antiavalots per coaccionar els treballadors que exercien el seu dret a vaga d’una forma legal i avalada pels jutjats.

Tant bon punt es va saber la posició vergonyosa i contrària a dret de la Generalitat, el sindicat CGT va interposar als jutjats del Vendrell una denúncia per la via penal contra la vulneració del dret de vaga dels treballadors. Finalment es va anunciar que es reprenien les negociacions i s’emplaçava a tothom a assistir a la concentració i posterior marxa convocada pel dia següent diumenge 20 de setembre.

La concentració i posterior recorregut en manifestació per la N-340 de diumenge va comptar amb una important participació tant dels treballadors com de la població en general, fent-se visible fins a quin punt la problemàtica laboral i el compromís dels treballadors de Saint Gobain en la lluita pel manteniment dels llocs de treball havia impactat i influït en la resposta popular.

Arribem així a la nit de diumenge 20 de setembre en què es va fer públic un preacord entre la direcció de l’empresa i els representants dels treballadors. Un preacord que posteriorment va ser ratificat pels treballadors i que tot i no incloure el manteniment del forn, assegurava el manteniment de tota la plantilla, la seva recol·locació dins de la mateixa població ( Sekuriti a l’Arboç ) i de les diverses factories que l’empresa té al conjunt del territori de Catalunya. Per a aquells que no volguessin la incorporació a un altre centre, l’empresa oferia als treballadors a partir de 4 anys d’antiguitat 30.000 euros i 60 dies per any treballat sense límit de mensualitats.

Aquesta vaga, que ha estat a punt de paralitzar la producció automobilística a tot l’Estat espanyol i que ha convertit un conflicte localitzat en una petita població en un problema econòmic estatal, ens ensenya la importància de la unió de la classe obrera per tal d’enfrontar amb èxit els despropòsits de les multinacionals i frustrar el seus plans d’espoli de la classe treballadora.

Ens ensenya, així mateix, que la vaga, feta efectiva sense vacil·lacions, és l’eina més potent i real que té al seu abast la classe treballadora.

Josep A. Barberà
Vilafranca del Penedès