El primer trimestre del curs finalitzava amb un increment de les restriccions per part dels Governs, però sense cap augment de recursos humans i materials per a evitar contagis als centres educatius ni per garantir la qualitat educativa d’aquests.

El Departament d’Educació s’ha esforçat més des de l’inici d’aquest curs en aparentar una falsa normalitat a escoles i instituts que en aplicar cap de les mesures que calien des de fa mesos: ni la reducció de ràtios per garantir les distàncies de seguretat en els termes que va reconèixer el mateix Conseller Bargalló, ni l’increment de plantilles per atendre l’augment de grups necessaris, ni l’adequació d’espais suficients, entre moltes altres.

I no només això, durant els primers mesos del curs, han anat incomplint algunes de les mesures anunciades al començament d’aquest, generant situacions insostenibles a molts centres. No s’han cobert les substitucions des del primer dia tal com s’havia promès. A molts centres aquestes han trigat setmanes a arribar generant una pèrdua addicional de qualitat educativa (sacrificant desdoblaments, tutories, suports d’educació especial...).

La manca de recursos en sanitat també ha repercutit en els centres educatius ja que s’han incomplert en molts casos els protocols i no s’ha fet PCR a professorat en contacte estret amb casos positius als centres o no s’han confinat grups, tot i tenir casos positius. En alguns casos, no s’han fet confinaments de grup per la quantitat de temps que s’havia trigat a fer la PCR i tenir els resultats. No han donat les mascaretes FPP2 exigides i la compra de gels hidroalcohòlics està anant a càrrec dels mateixos centres, generant en molts casos unes despeses que limiten seriosament l’economia de les escoles i instituts.

S’han hagut d’ajornar a mitges unes oposicions esperpèntiques mentre segueixen sense optar per l’estabilització del personal interí mitjançant un concurs de mèrits basat en l’antiguitat que, a més de ser més just, no suposaria el trasbals que està suposant als centres l’actual sistema d’oposicions, ni els riscos que generen les actuals convocatòries per fer proves, presentar programacions, etc.

I ara, un cop acabat el trimestre, ens trobem que moltes companyes i companys que són col·lectiu de risc davant la Covid hauran de tornar als centres al gener. I com a “agraïment” a les docents que les han substituït, el Departament les ha donat de baixa el darrer dia del primer trimestre i no han pogut cobrar les vacances de Nadal.

Però que el Departament d’Educació hagi pogut actuar impunement amb aquest menyspreu cap a l’educació pública, ha estat possible per la manca de resposta que hi ha hagut per part de treballadores i comunitat educativa. A les crides a la vaga que s’han fet des de CGT Ensenyament des de finals del curs passat només el sindicat Aspepc s’hi va afegir per convocar les vagues del 9 i 15 d’octubre que van tenir poc seguiment. Les Universitats també van anar a la vaga el 21 d’octubre, però sense gran seguiment ni continuïtat. I tampoc hi ha hagut resposta suficient per part del conjunt de la comunitat educativa. Només la concentració convocada per l’Assemblea Groga que va aplegar unes 200 persones el passat 12 de desembre.

Així, l’assignatura pendent per al que resta de curs per a treballadores, estudiants i famílies és sens dubte organitzar una resposta a l’alçada de la gravetat de la situació i per exigir els recursos immediats necessaris per uns centres educatius oberts i segurs aquest curs i un increment de pressupost exponencial per al següent, que reverteixi totes les retallades que encara pateix l’educació pública i també tots els mesos perduts per la manca de recursos durant la pandèmia.

Pedro Mercadé
Delegat d’educació pública