Hem rebut un escrit de la Coordinadora de Treballadors del Metall de la Badia de Cádiz sobre la desindustrialització en aquesta badia i el transcrivim íntegrament pel seu interès.

La situació laboral en la Badia de Cádiz està marcada per una contínua desindustrialització. A poc a poc, en una clara aposta pel turisme, els diferents Governs centrals han anat desmantellant el nostre teixit industrial. (La província de Cádiz porta anys sent la que té els índexs d’aturs més elevats del territori nacional).

Les 2 factories d’Airbus (una amenaçada amb tancament imminent), les 3 Factories de NAVANTIA (Drassanes Públiques) i la de Dragatges, són pràcticament el que ens queda.
El nostre Sindicat, abans col·lectiu, neix amb la idea clara de millorar les condicions laborals i donar representativitat als i les treballadores de les empreses auxiliars que treballen per NAVANTIA. Evidentment, col·laborant amb altres sindicats en els conflictes que van sorgint en altres sectors (una sola classe, una sola lluita) però marcant la nostra petita lluita en el que coneixem, en el que sofrim directament.

La subcontractació, brutal en les nostres Drassanes, és una arma de destrucció massiva de drets laborals. La divisió de milers dels treballadors i les treballadores en centenars d’empreses, el menysteniment continu dels comitès de l’empresa principal i l’escàs poder reivindicatiu dels delegats sindicals de les subcontractes, en la majoria dels casos familiars i persones de confiança dels empresaris (Per a explicar detingudament), va fer que diversos companys, la majoria treballadors eventuals de subcontractes, varen aixecar la veu i van començar a organitzar-nos.

Vam néixer com a sindicat a l’inici de la pandèmia. Ja havíem tingut un recorregut com a col·lectiu i vam creure convenient convertir-nos en sindicat.

El passat estiu vam tenir la nostra primera assemblea a les Drassanes de Puerto Real. La feina s’acabava i al comitè de NAVANTIA semblava que no li importava que això ocorregués (ara estem sofrint una càrrega de treball gairebé nul·la en una de les tres Drassanes més grans d’Europa). Decidim convocar als treballadors i les treballadores i, a mà alçada, com històricament s’ha fet en les nostres Drassanes, es va decidir tallar el pont d’accés a Cádiz per reivindicar una càrrega de treball digna.

Els dos companys de la CTM que van expressar-se durant l’assemblea van ser acomiadats de les subcontractes en les que prestaven els seus serveis, amb l’excusa que no hi havia suficient treball (tenien un contracte d’obra i servei). No ha estat l’únic atac ni la única represàlia, ja que des que vam aparèixer com a col·lectius, hem rebut atacs per part de la patronal de les subcontractes i de la mateixa empresa principal, empresa pública com hem esmentat.

La reacció del nostre Sindicat va ser convocar una altra Assemblea a les Drassanes de Puerto Real i Sant Fernando. Allí, de nou a mà alçada i per immensa majoria, es va decidir parar a les dues Factories. Durant una setmana es van mantenir aturades les dues drassanes davant les amenaces i la coacció de la patronal. El comitè d’empresa o "de l’empresa" de NAVANTIA no sols no es va posicionar de part dels treballadors i les treballadores sinó que es va unir a la patronal per tractar de sabotejar l’aturada. Després d’una dura setmana en la qual sofrim bruts atacs i menyspreu per part dels sindicats majoritaris, a més de la indiferència de la majoria de partits i de la premsa, l’aturada es va donar per conclosa davant el temor de nous acomiadaments. Vam creure convenient fer un punt i seguit i agafar forces per poder continuar la lluita de manera més organitzada.

Hem estat treballant tot l’any en diferents mobilitzacions, assemblees i en intentar conscienciar als companys i les companyes de la importància d’estar organitzats perquè estem convençuts que l’organització és la revolució de la classe treballadora.

El pròxim dia 10 d’abril hem convocat, conjuntament amb la Confluència Sindical de la Badia de Cádiz, de la qual formem part, una mobilització amb el lema: "PER UNA REINDUSTRIALITZACIÓ CARREGADA DE DRETS"

Coordinadora de Treballadors del Metall de la Badia de Cádiz