L’aparell judicial de l’estat segueix jugant un paper molt actiu els darrers mesos, tant pel que fa a la repressió com per l’anul·lació de les anomenades «lleis socials» com la que regulava els preus del lloguer a Catalunya. I també segueix el seu setge sobre la immersió lingüística. El darrer cop, amb la sentència del TSJC que obliga a fer el 25% de classes en castellà als centres educatius catalans.

L’atac a la immersió lingüística ve de lluny

L’atac a les llengües de les nacions oprimides és una característica comuna dels
Estats que les oprimeixen que miren de fer-les desaparèixer per tal de negar aquestes realitats nacionals. A l’Estat espanyol s’ha vist ben clar durant el franquisme i, més recentment amb la pròpia LOMCE o amb l’intent fallit del PP d’instaurar el TIL a Ses Illes, que va ser tombat gràcies a l’exemplar lluita de l’Assemblea de Docents a la qual es va afegir tota la comunitat educativa. I, en quant a resultats, les dades de consolidació de la llengua segons un o altre model, parlen per sí mateixes.

Però el cas de la immersió va més enllà. Amb el traspàs de competències, al 1980, va començar l’ensenyament del català, i com a la resta de CCAA, la possibilitat d’escoles en català, allà on la llengua materna majoritària fos la catalana. Això generava escoles diferenciades per llengua materna –anys després, a València o Euskadi seria per opció-. Una de les bases de la reivindicació de les escoles de Sta Coloma de Gramenet, amb famílies majoritàriament de parla castellana, que fan les proves pilot al 83-84, no era tant –o només- la defensa del català, sinó la fi de la discriminació a diferents escoles de les criatures per llengua, i per tant considerar aquesta com a eina de cohesió social amb independència de l’origen. Volen, per tant, acabar amb aquesta cohesió definida en torn a una llengua comuna.

El recorregut de la darrera sentència del TSJC

La sentència del TSJC encara encara no és ferma i des del Departament d’Educació se li treu ferro perquè segons diuen «la futura LOMLOE blinda la immersió lingüística a Catalunya». Resulta, com a mínim ingenu que des de la conselleria d’ERC s’expressi aquesta confiança cap a aquest suposat blindatge legal a la llum de sentències escandaloses en diferents àmbits de l’aparell judicial i especialment en qüestions relatives al conflicte de Catalunya. La dreta del 155 ja ha anunciat denúncies davant del TC a la pròpia LOMLOE perquè considera inconstitucional justament aquesta part de la nova llei educativa del PSOE. És a dir, properament podem tenir un nou capítol en forma de sentència del TC que, a la llum de les darrers, ben podria ser per donar prioritat al compliment del 25% en castellà de la sentència del TSJC per sobre del que digui la pròpia LOMLOE.

I llavors?

Obeirà el govern de la Generalitat com ho ha fet des del 155 o amb l’anul·lació d’altres lleis catalanes? Cridarà a desobeir al professorat dels centres, però rentant-se les mans com a Departament d’Educació? Darrerament hem vist campanyes en defensa de la llengua que posen el pes en la responsabilitat individual. Segurament també cal defensar la llengua en aquestes situacions quotidianes però s’ha d’exigir que aquesta defensa l’encapçali el mateix govern i no la delegui ni al professorat ni a la població.
Segurament, defensar la immersió lingüística properament, igual que defensar els nostres drets i llibertats, passarà per anar al xoc i desobeir sentències del TC i del TSJC. I això, passa alhora, per tenir un Govern capaç de fer-ho.

Pedro Mercadé
delegat sindical de professorat de l’escola pública.