Aquests mesos es celebren els congressos de CCOO a Catalunya. Fa temps que s’evidencia el retrocés de CCOO com a sindicat de classe pel model sindical de gestió i l’abandonament de les lluites al carrer, pels canvis en els estatuts que són per coartar la democràcia i per eliminar les minories i la diversitat d’opinió, per l’augment de la repressió als i les treballadores del sindicat amb convenis a la baixa i pressió als seus representants legals, per l’abandonament de les lluites al carrer o de desmobilitzar a la classe treballadora davant un retrocés brutal de les condicions de treball. Des del corrent crític visualitzem en CCOO la poca participació dels afiliats/es, l’augment de la “funcionarització” dels càrrecs sindicals, l’allunyament de les lluites per aturar els tancaments i els EROs, l’acceptació d’acords a la baixa pels treballadors/es com en el cas de la Nissan, la falta de democràcia interna, o la nul·la participació dels joves que s’allunyen del model sindical de CCOO...

Aquesta crisi i model sindical determina que l’aparell de CCOO ha de dissenyar uns processos precongressuals cada cop més controlats amb l’objectiu d’arribar a la celebració del congrés de torn el més homogeni possible. Per posar un exemple, en el període precongressual a les comarques gironines les assemblees de primer nivell – claus per presentar i debatre documents alternatius- es converteixen, amb l’excusa de la pandèmia, en el pur tràmit de sols votar el llistat de delegats/des elaborat per l’executiva de cada federació, sense donar opció a cap debat previ ni poder presentar una llista alternativa. D’aquesta manera la direcció s’assegura passar a l’assemblea del següent nivell amb una configuració determinista de delegats i delegades que assistiran al congrés. Es una maniobra sindical per poder eliminar les diferències crítiques o possibles candidatures alternatives. Han coartat qualsevol debat amb els i les afiliades.
En aquest marc s’explica tot el procés burocràtic que va finalitzar el 7 de març amb la celebració del 8è Congrés de la Unió Intercomarcal de CCOO de les comarques gironines eliminant qualsevol discrepància sindical. Per tant, l’aparell va obtenir un resultat del 93 % de vots favorables dels i de les delegades assistents al congrés, objectiu complert. 

El corrent crític “per un gir sindical a l’esquerra”

Des de l’any 2000 el corrent crític hem anat presentant candidatura alternativa a la de la majoria “oficialista” del sindicat de la Unió Intercomarcal (U.I.), i en el seu moment vam treballar per enfortir el sector crític a nivell nacional. La situació actualitzada és que el sector crític ha desaparegut i tan sols el corrent crític de les comarques gironines és l’únic que es manté actiu. Fins ara, quan ens hem pogut presentar als congressos de la U.I., havíem obtingut uns resultats d’entre un 18 i un 25 % dels vots dels delegats i delegades sindicals que estaven presents en els congressos. En l’anterior congrés, l’any 2017, vam obtenir quatre membres en els òrgans de la U.I. (Executiva, Comitè i Consell). Durant aquests quatre anys hem participat aprovant tot el que afavoreix a la classe treballadora i denunciant allò que entorpeix la democràcia interna i la transparència del sindicat per ser fidel als seus principis fonamentals de lluita i defensa dels drets dels i les treballadores. La nostra presència ha estat necessària ja que sempre hem apostat per un sindicalisme de base, per això el nostre model sindical ha estat defensar l’acció per abordar la lluita als carrers, plantejant un pla unitari en favor de les classes treballadores que aboqui a les lluites pel treball, les pensions, l’habitatge, els serveis públics i contra les desigualtats. 

No ens hem integrat en cap moment al sector majoritari perquè defensem dos models sindicals diferents. Cal esmentar que els i les companyes d’EUiA de CCOO en els òrgans del sindicat sempre han votat i han participat del model de la majoria a més d’ocupar càrrecs de sindicalistes remunerats, d’aquesta manera els seus vots sempre han estat en contra de les propostes del corrent crític i a favor de l’aparell burocràtic. Fins i tot quan hem proposat la presència, amb veu i sense vot, dels i de les treballadores del sindicat al Consell de la U.I. els d’EUiA hi han votat en contra.

El corrent crític davant el 8è congrés de la U.I.

El corrent crític no vam participar presencialment en el 8è Congrés de la U.I. de CCOO de les comarques gironines com hem fet altres vegades presentant un programa i una candidatura alternativa, l’única oposició en totes les CCOO que encara perdura.
Com hem dit abans el corrent crític no hem pogut participar en algunes de les federacions/sindicats perquè no s’han fet assemblees democràtiques de 1r nivell.  Hem denunciat als òrgans corresponents les maniobres de la direcció per “eliminar-nos”, res a fer. Ni tampoc hem pogut ser membres nats al congrés, tal com recullen les normes del congrés (quatre per la seva candidatura i un per la nostra), una norma que sempre s’ha executat quan els ha interessat. Per què ara no podem ser membres nats? L’única raó argumentada en l’Executiva del sindicat ha estat: “per la capacitat de la sala on es celebrarà el congrés”. Esperpèntic. Si no hi podem ser, no tenim la possibilitat de presentar alternativa. Han preparat el congrés perquè la direcció sigui aclamada per una majoria aclaparadora, sense oposició, i així ha estat.