Sahar Francis és des de 2006 la directora general d’Addameer, una organització amb seu a Ramallah que dona suport legal als presos polítics palestins dins les presons palestines i israelianes. El ministeri de Defensa Israelià els acaba de posar a la llista de “terroristes”, juntament amb cinc organitzacions palestines més de defensa dels Drets Humans.

LI.- Israel acaba de qualificar sis grups palestins de defensa dels drets humans com a organitzacions terroristes. Addameer n’és un.

Sahar Francis.- De fet, això no és una cosa nova. Israel sempre ha afirmat que les organitzacions palestines, els sindicats, els moviments estudiantils i tots els activistes que s’oposen a l’ocupació des del primer dia estan associats al terrorisme. I utilitzen ordres militars per il·legalitzar organitzacions, de tots els partits polítics, les que estan afiliades a Fatah, a Hamàs, a la Gihad Islàmica, a partits d’esquerra com el Front Popular (FPLP).

Després de l’11 de setembre, amb la “guerra contra el terror” liderada per Estats Units i Israel a escala internacional, van decidir perseguir no només els terroristes sinó les xarxes de societat civil. I així és com Israel va començar a atacar organitzacions benèfiques afiliades a Hamàs, clubs esportius, moviments estudiantils.... I va acabar arribant a les organitzacions d’esquerra. En els anys de la Segona Intifada, tots van ser tancats i el seu personal empresonat.

I ara Israel està enumerant organitzacions de drets humans i organitzacions d’ajuda humanitària, organitzacions de desenvolupament, que estan tenint victòries donant suport als palestins sobre el terreny, especialment agricultors i treballadors, i exposant les greus violacions dels drets humans i crims de guerra d’Israel. Estan aconseguint convèncer el fiscal del Tribunal Penal Internacional perquè obri una investigació i convèncer el Consell de Drets Humans de l’ONU perquè publiqui la seva llista d’empreses internacionals còmplices de l’ocupació.

La seu d’Addameer ha estat assaltada per la policia israeliana, i membres del nostre equip han sigut detinguts i estan amenaçats d’expulsió.

LI.- Com tracta Israel els presos palestins?

SF.- Comencem del punt que tots són traslladats il·legalment. Això és un crim de guerra en si mateix: prenen tots els presoners del territori ocupat i els envien a presons dins d’Israel per facilitar que el sistema controli tota la seva vida, especialment a nivell de comunicació amb els advocats i amb els seus advocats. famílies. Van utilitzar la pandèmia per cancel·lar totes les visites familiars, de manera que els presos estaven totalment desconnectats perquè no tenien accés als telèfons.

Hi ha un greu problema amb el tractament sanitari que ofereix el sistema penitenciari. Desenes de presos desenvolupen malalties cròniques i malalties greus com l’atac cardíac i la insuficiència renal. En els últims dos anys hem perdut cinc presoners per negligència sanitària a les presons israelianes. Als centres d’interrogatori israelians s’utilitza tortura severa durant els i es sotmet els presos càstigs diaris, sota el nom de seguretat, com quan assalten les seves cel·les i els escorcollen despullats.

Després que sis presos aconseguissin alliberar-se el setembre passat, van tancar el sistema penitenciari per imposar un càstig col·lectiu a tots els presos. Els 4.600 presoners palestins detinguts actualment (inclosos 200 nens) van ser sotmesos a càstigs col·lectius tancant les seves habitacions durant més de 23 hores al dia, al no poder comunicar-se amb les seves famílies, van cancel·lar totes les visites familiars i no els permetien comprar a la cantina. Això ha fet que els presos facin accions de residència, com desobeir les ordres dins de la presó posant-se dem peus (quan els guàrdies els obliguen a seure) o mitjançant vagues de fam. En un cas van acabar cremant les seves habitacions.

LI.- Quants palestins estan sota detenció administrativa ara mateix? I quina mena de gent són?

SF.- Ara són uns 500 detinguts administratius. Això inclou nens, ara hi ha dos nens que tenen 17 anys. Hi ha molts estudiants, activistes polítics, antics parlamentaris i activistes que estaven pensant presentar-se a les eleccions que se suposa que havíem de tenir el maig del 2020. I, per descomptat, tots aquests presos estan detinguts a partir d’informació secreta.. El principal problema de la detenció administrativa és que es pot renovar. Algú pot passar dos anys, tres anys, quatre anys sense saber per què està tancat entre reixes.

LI.- La primavera passada vam veure una revolta popular contra el paper de l’Autoritat Palestina i la policia palestina, que són vistes per un ampli percentatge de la població palestina com a part del sistema d’ocupació.

SF.- Exactament. Crec que la majoria del poble palestí pensa que l’AP està fent un paper de subcontractista, i no hi ha pau en absolut. La gent sap per la pràctica diària que l’ocupació israeliana ho controla tot als territoris ocupats. El que va passar el maig passat va ser després de la decisió d’endarrerir les eleccions perquè tothom, inclosa l’Autoritat Palestina i Hamàs a la Franja de Gaza, és plenament conscient que ja no representen el poble. La gent que protestava reclamava unitat i eleccions. És per això que quan la gent criticava l’Autoritat Palestina, malauradament, les forces de seguretat palestines van començar a arrestar activistes i assetjar-los i torturar-los. I un d’ells era Nizar Banat, el conegut activista que anava a presentar-se a les eleccions, que havia fundat un nou partit polític. Va ser detingut al principi. I després va ser alliberat després de la pressió pública. I de nou, quan van venir a arrestar-lo des de casa del seu oncle, el van matar per cops i tortures.

Això va provocar molta tensió a la societat civil palestina, les manifestacions a diverses ciutats van ser atacades violentament per la policia palestina i els serveis de seguretat de paisà. Per a nosaltres va ser tan impactant veure aquest nivell d’abús, l’assetjament sexual, els atacs físics a manifestants, inclosos activistes molt coneguts, líders polítics, que van ser arrestats. Van utilitzar el covid com a excusa per dir que aquestes manifestacions incompleixen les restriccions a les reunions públiques, mentre que les botigues i restaurants ja havien reobert. Això va provocar encara més desconfiança cap a l’AP. Hi ha una bretxa enorme entre les persones i les institucions, una bretxa que s’està aprofundint. Encara puc sentir la tensió continua perquè no veiem que realment estan aprenent les lliçons. No hi creiem, i com a organitzacions de drets humans, estem exigint un canvi real en la llei i les polítiques palestines. Però, malauradament, no s’ho prenen seriosament.

LI.- Una de les claus que veiem sorgir aquest any va ser el sentit d’unitat entre els palestins de Cisjordània, Gaza i 48.

SF.- Significa molt, perquè també l’han iniciat els joves i la gent comuna, no ha estat una decisió dels partits polítics. De fet, això va obligar els partits polítics a fer-ho. És una llàstima, sobretot per als partits d’esquerra, que no estiguessin tan preparats. Aquest és un missatge molt potent dels nostres joves, als líders polítics: “feu-nos espai”. Més del 40% del poble palestí té menys de 30 anys. Tota aquesta gent no ha viscut mai en democràcia, no ha triat cap d’aquests líders polítics. Ara han demostrat que poden mobilitzar-se, coordinar-se, tenir idees molt potents i compromís amb la causa. Però cap partit polític palestí els està prenent seriosament. Han de canviar les seves estratègies i incloure més joves i escoltar les seves demandes. I començar a pensar en un nou programa nacional, una estratègia d’alliberament. No es pot seguir parlant amb aquesta nova generació, dels anys 70 i del que era el programa de l’OLP aleshores.