El temps que s’ha dedicat a parlar de la «Reforma Laboral» acabada d’aprovar és inversament proporcional al contingut de la mateixa des d’un punt de vista qualitatiu. Modificacions moltes, substancials com per revertir la realitat laboral existent cap.

El RD-L 32/2021 no deroga cap dels continguts de la contrareforma laboral del PP i modifica lleugerament ultraactivitat i preferència aplicativa del conveni. Així es mantenen intactes institucions essencials del Dret del Treball com l’acomiadament i les modificacions substancials de condicions. Es fa necessària una repassada a allò que no ha derogat el canvi normatiu del Govern PSOE-UP. Respecte a l’acomiadament es mantenen les causes, la reducció d’indemnització a 33 dies any topat a 24 mesades (i no els històrics 45/24), l’eliminació dels salaris de tramitació i la no necessitat d’autorització administrativa pels acomiadaments col·lectius. Així acomiadar és fàcil, amb poques garanties i de baix cost per les empreses. Aquest és el principal factor de la inestabilitat laboral, a través del qual s’articula la precarietat laboral i s’està consolidant una classe treballadora atomitzada i debilitada. També el RD-L 32/2021 manté intacta la regulació de la contrareforma laboral del PP respecte a les modificacions substancials de condicions (art. 41 de l’Estatut dels Treballadors), es podran continuar modificant individual i col·lectivament gairebé totes les condicions de treball. Respecte a la negociació col·lectiva són lleugers els canvis. Per una banda, no és cert que es derogui la "no ultraactivitat" dels convenis, es modifica introduint que transcorregut 1 any des de la denúncia, hi haurà submissió als procediments de mediació regulats als acords interprofessionals i esgotats els mateixos permet mantenir ultraactivitat. Per una altra banda, tampoc deroga la preferència aplicativa del conveni d’empresa respecte al de sector. Elimina aquesta únicament pel que fa al salari però la manté en horari, distribució del temps, règim a torns, classificació, compensació d’hores extres, etc... .

La subcontractació havia estat una de les matèries que més s’havia promès als col·lectius afectats que es limitaria. Res d’això ha passat, cap nova limitació a les subcontractes d’obra i servei, simples canvis de redactat. Pot ser positiu un nou règim d’aplicació de conveni: que sigui aplicable el conveni de sector de l’activitat desenvolupada, però si hi ha conveni d’empresa serà aquest el que s’aplicarà. No únicament pot provocar molta litigiositat per interpretar la norma sinó que la mateixa ja dóna una alternativa que pot ser precaritzadora: signar conveni d’empresa.

Tota la propaganda governamental (o millor dit d’Unides Podemos) s’està articulant en relació a les modificacions introduïdes a la contractació temporal. Sens dubte que hi ha qüestions positives, igual que negatives, però potser hem d’analitzar el conjunt i posteriorment articular conclusions. La modificació de l’històric contracte eventual per circumstàncies de la producció és positiva en quan a la seva limitació a 6 mesos (per conveni col·lectiu sectorial podrà arribar fins un any). Les causes que ho justifiquen, això sí, amplíssimes: «incremento ocasional e imprevisible y las oscilaciones que, aun tratándose de la actividad normal de la empresa, generan un desajuste temporal entre el empleo estable disponible». Hi ha una segona causa limitada a 90 dies no continus en un any natural:«atender situaciones ocasionales, previsibles». Pot semblar molt anecdòtic això dels 90 dies, però en els darrers anys, entre el 75% i 85% dels contractes temporals tenien una durada no superior a 90 dies, per tant s’està desregulant i facilitant la contractació temporal per aquella situació que és majoritària. A banda es permet per la substitució de les vacances aquest contracte (cosa que fins ara el Tribunal Suprem havia declarat no ajustat a dret). Es millora la limitació respecte a encadenament, a partir d’ara de 18 mesos en 24, abans 24 en 30, ha estat poc efectiu, més enllà d’alguna campanya de la Inspecció de Treball. Tot això ens porta a fer una reflexió global sobre temporalitat, rotació i inestabilitat. El RD-L 32/2021 pot rebaixar alguns punts els nivells de contractació temporal però no la rotació i la inestabilitat laboral. Allò determinant per l’estabilitat laboral són les garanties davant l’extinció i el cost per l’empresa: això es manté igual (fàcil i barat). No canviarà pel fet de la limitació a 18 mesos d’encadenament o la limitació en el temps del contracte eventual. Per una banda la patronal ja sap que els treballadors i les treballadors no demanden quan les seves antiguitats son inferiors a 18 mesos o inferiors. Per altra banda, aquesta contrareforma desregula i precaritza els contractes temporals fins a 90 dies, els més utilitzats i precaritza els contractes d’interinitat i amplia els supòsits de contractació a temps parcial (contracte de formació).

S’elimina l’històric contracte d’obra i servei. Això sí al sector de la construcció es genera un contracte formalment indefinit (per substituir el fixe d’obra), però que a la pràctica és temporal al poder-se extingir sinó hi ha recol·locació, amb una indemnització que serà del 7% de les retribucions.

El RD-L 32/2021 ha eliminat la prohibició d’utilitzar el contracte a temps parcial a les modalitats històriques "d’aprenentatge i formació". De la mateixa manera les ETT’s podran gestionar contractes fixes-discontinus (fins ara no legal segons sentència del TS núm. 728/2020).

El contracte d’interinitat (substitució) es precaritza una mica més: la prestació de servei podrà iniciar-se abans que es produeixi l’absència de la persona substituïda, fins a 15 dies abans (1). Els nous contractes formatius i de pràctiques té tants elements pro-treballador com pro-empresa.

Respecte als ERTO’s es redueix en empreses de menys de 50 treballadors el període de consultes de 15 a 7 dies, també es redueix de 7 a 5 dies el termini per constituir la Comissió representativa (de 15 a 10 sinó hi ha representació unitària). Durant la vigència dels ERTO’s amb un simple període de consultes de 5 dies es podrà prorrogar la mesura. A més, es diferencien als ERTO’s per força major dels ERTO’s amb causa en salut pública.

Es crea el mecanisme RED de Flexibilidad y Estabilización del Empleo (2) que s’haurà d’activar per Consell de Ministres, amb dues realitats diferenciades (cíclica i sectorial) i amb més ombres que llums: sense prestació de desocupació, quina serà la nova prestació?. Semblaria que s’abandonin els històrics ERTO’s que donaven resposta a una situació conjuntural i ens separava de l’acomiadament i s’aposti per un reduir el risc empresarial i assumir-lo amb diners públics.

Vist tot això hem d’establir algunes conclusions. El Pacte Social que dóna origen al RD-L 32/2021 sembla més d’una lògica de negociació col·lectiva amb una patronal forta i una part social assumint massa una certa debilitat, que no pas una realitat on la normativa s’hauria de derivar de la voluntat popular que va votar unes forces de Govern que anunciaven la derogació de la contrareforma laboral i unes majories parlamentàries que si l’executiu ho presenten permeten de la seva aprovació.

La campanya propagandística de situar el RD-L 32/2021 com una «victòria parcial» ens hauria d’explicar on està la mateixa a la nova regulació del contracte a temps parcial, al de circumstàncies per cobrir vacances i fins a 90 dies amb causes previsibles, al de substitució, a que les ETT’s puguin fer contractes fixes discontinus, a que el contracte a temps parcials es pugui utilitzar als contractes formatius?. Pitjor que haver renunciat a construir majories polítiques i socials a les institucions, carrers i centres de treball, és no traslladar la veritat. La batalla per relat, no dient la veritat, serveix en alguns moments per sumar o restar diputats, en el dia a dia de les classes treballadores serveixen les condicions materials. El que avui pot ser assumit amb la resignació de «han fet el que han pogut», demà serà causa de frustració al veure com les nostres condicions de treball segueixen sent majoritàriament precàries.

Vidal Aragonés
Advocat laboralista i professor de Dret del Treball

NOTES
1.- És a dir, prorroga la substitució 15 dies més de la causa real, i ho fa de facto, sense cap justificació.
2.- Semblaria que amb la RED es generalitzaria un símil dels ERTOs, però ja no per a causes conjunturals, sinó abastant períodes més llargs de dificultats empresarials, on amb fons públics es pagaria als treballadors una inconcreta prestació a canvi de formació.