El passat 19 de desembre de 2021, es va realitzar a Santiago de Compostel·la la manifestació organitzada per la Plataforma de Axuda do Fogar de Galiza sota la consigna “Sen loita non hai dereitos”, que va aglutinar assistents de totes les províncies gallegues. En aquesta ocasió, la protesta es va articular amb les convocades per la Plataforma SAD aquell mateix dia a Barcelona, Bilbao, Astúries i Madrid, demostrant-se la capacitat de mobilització d’aquesta nova organització al sector que, en tot just un any, reuneix treballadors i treballadores sociosanitàries d’ajuda a domicili arreu de l’Estat espanyol. A Madrid ha fet una llarga acampada a la seu del ministeri del treball.

En el cas de Galiza, la Plataforma SAF va denunciar la precarietat de les seves condicions de treball, la sobreexplotació a què se’ls sotmet i la indiferència de les administracions públiques davant de les seves reclamacions. L’exigència és clara: un conveni col·lectiu autonòmic just.

A la majoria de les CCAA el conveni autonòmic porta anys sense actualitzar-se, malgrat el creixent deteriorament laboral que pateix el sector i que ara es veu aguditzat pels efectes de la pandèmia. El temor al contagi del virus a residències, centres de dia, geriàtrics i altres opcions per a l’atenció de persones dependents, siguin de gent gran o amb algun nivell de diversitat funcional, va incrementar la demanda de les cures a casa. Segons fonts consultades a les administracions públiques, s’estima en un 30% addicional la població usuària o en llista d’espera per beneficiar-se del servei d’ajuda a domicili en els últims 8 mesos. Contraposadament, denuncien les plataformes, l’Estat espanyol i les empreses subcontractades pretenen cobrir tota la nova demanda amb el mateix personal i pagant salaris més baixos, especialment a Galiza.

La Plataforma SAF Galiza, si bé va agrair l’acompanyament de diversos factors polítics d’esquerra, va deixar clara la seva autonomia de classe: «Mani qui mani, el SAD es defensa». Sens dubte, per una via va el discurs dels partits polítics i per una altra la pràctica en l’exercici del poder públic institucional, ja que diversos ajuntaments gallecs dirigits per aquests partits executen la mateixa política que desenvolupa l’Estat espanyol: externalitzar el servei posant-lo en mans d’empreses que busquen el lucre i el guany a costa de la precarització i sobreexplotació de la classe treballadora i en detriment dels drets fonamentals de la població més vulnerable.

El conveni autonòmic gallec té 10 anys d’antiguitat. Una comissió integrada per representants de la patronal i dels sindicats que el van signar, revisa i ajusta les taules salarials segons la variació de l’IPC anual. Aquest ajustament s’incorpora «com annex al conveni» i no es publica al Butlletí Oficial de l’Estat a causa del seu àmbit autonòmic. A més, tampoc no es publica al Diari Oficial de Galícia, sinó que és divulgat pels sindicats... Aquesta maniobra permet total discrecionalitat a les empreses gestores del servei d’ajuda a domicili per evadir les normes laborals que regulen el salari i les altres pagues derivades de l’activitat. Hi ha empreses que diuen regir-se pel conveni autonòmic però paguen salaris diferents per un lloc de treball similar i amb la mateixa jornada, no paguen les hores extres o el combustible. Perquè? El plec de condicions del servei d’ajuda a domicili de l’ajuntament o el pressupost de l’ajuntament o el partit que controla la gestió de l’ajuntament, són diferents...

De les 158 empreses d’ajuda a domicili que funcionen a Galiza, 73 són a À Coruña, 39 a Pontevedra, 26 a Lugo i 20 a Ourense. D’acord amb les dades del rànquing, entre aquestes empreses hi ha Sacyr –que alhora encapçala el rànquing de facturació en ajuda a domicili a l’Estat espanyol-, acompanyada per Eulen, Ilunion, OHL i Fepas. Aquestes grans empreses, deguda la seva capacitat de contractació de personal, es dediquen a més a la teleassistència, servei complementari de l’ajuda a domicili i, en alguns casos, gestionen centres de dia. Són veritables consorcis dedicats a una tasca especialitzada que es finança amb pressupost públic. El 2020, empreses com Sacyr van superar la facturació del 2019, és a dir, el 2n semestre del primer any de la pandèmia, van remuntar les pèrdues que els va causar el confinament de març 2020. Això demostra com de lucratiu és el negoci, si es considera que Sacyr i OHL, van obrir aquest nínxol després de la bombolla immobiliària o crisi del totxo del 2008 i que es mantenen liderant la borsa espanyola.

Si bé es pot observar un descens insignificant en la temporalitat del sector, especialment el 2020 quan es va incrementar la demanda de l’ajuda a domicili, la brutal explotació que pateixen els treballadors i treballadores, segons portaveus de la Plataforma SAF Galiza, comporta baixes recurrents per malalties de origen ocupacional i accidents laborals. Els nivells d’abús de les empreses són de tal magnitud que s’obliga a les treballadores a treballar en jornades extenuants superiors a les 8 hores diàries, especialment els caps de setmana i els festius, així com complir amb horaris continus –de més de 6 hores–, malgrat que és una tasca que exigeix un esforç físic i psicològic excessiu. La manifestació va posar en evidència l’abús de les empreses amb l’assignació de més de 5 persones usuàries al dia, amb diversos graus de dependència, domicilis ubicats entre si a més de 10 quilòmetres de distància i temps mínims de desplaçament, la qual cosa multiplica el estrès i redunda en una prestació de servei que no sempre és acord a la dignitat de la persona treballadora ni a la de la usuària.

La Xunta gallega distribueix el pressupost d’ajuda a domicili entre els ajuntaments. Aquests, dirigits per una variada gamma de factors polítics, incloses les esquerres conciliadores amb el capital, fan de furgó de cua de la Xunta i la dreta, mentre proliferen les empreses que exploten la mà d’obra, majoritàriament femenina i precaritzada. Aquesta situació, present a la majoria de les CCAA de l’Estat espanyol, és greu a Galiza considerant la taxa de població dependent, la de persones grans, el pressupost destinat a externalitzar un servei que hauria de ser assumit per les administracions públiques i la quantitat de persones que treballen al sector. Per tot això, donem suport a la lluita de la Plataforma SAF Galiza, acompanyem la seva denúncia i exigim a l’Estat espanyol, a la Xunta de Galiza i als ajuntaments gallecs, la immediata convocatòria per discutir amb la patronal un conveni col·lectiu autonòmic just.

Esperanza Hermida
Betanzos (Coruña)