La inflació a l’Estat espanyol ha arribat al 10, 8% a l’agost, la més alta en 40 anys. Per contra, els sous i les pensions estan estancades (els salaris negociats al llarg del 2022 pugen un 2’57%, les pensions ho van fer el 2’5% les contributives i un 3% les no contributives). I tenint en compte que només el 15% dels convenis contenen clàusules de revisió salarial, l’empobriment generalitzat dels i de les treballadores és alarmant. Però l’augment del preu de la cistella de la compra no afecta de la mateixa manera tota la població: entre els sectors més empobrits l’impacte sobre els productes de consum diari arriba al 30%, segons Oxfam Intermon. La població en risc de pobresa i exclusió social es dispara fins el 27’8%, i creix entre els i les treballadores que tenen feina.

Però les 4 principals energètiques (Naturgy, Endesa, Repsol e Iberdrola) van tancar el 2021 amb més de 14.000 milions d’euros de beneficis i els bancs de l’Ibex 35 que l’any passat van guanyar més de 20.000 milions d’euros, aquest primer semestre ja guanyaven 10.295 milions. Els beneficis de les empreses cotitzades a 2021, marcava un rècord històric de 64.021 milions d’euros.

Ara el govern pretén tancar tres negociacions en els propers mesos: la revisió del Salari Mínim Interprofessional, activar el Pacte de rendes en un intent de limitar les pujades salarials, i completar la reforma del sistema de pensions, amb noves retallades. Les mesures populistes del govern PSOE-UP com la rebaixa d’impostos a la llum i el gas, la subvenció als 20 cèntims pel litre de gasolina, el xec de 200 euros per les rendes més baixes o la reducció del preu del transport públic durant tres mesos, no només perpetuen els negocis de les grans companyies, lluny de donar una solució real a la classe treballadora, sinó que augmenten molt el deute públic. Suposen un traspàs de diners públics a mans d’empreses privades.

Sense una intervenció de preus i dels beneficis amb impostos –o la nacionalització d’aquestes companyies estratègiques- no es resol el problema de fons. L’única mesura que va en aquesta direcció són els nous impostos previstos per elèctriques de l’1,2% dels seus ingressos que preveu recaptar 2,000 milions d’euros i l’equivalent a la banca que recaptarà uns 1500 milions més, és a dir, una ínfima quantitat de l’enorme augment dels seus beneficis.

Unai Sordo, secretari general de CCOO, advertia que “no és realista demanar una pujada del 10% dels salaris com ho fa la inflació”, en tot cas demana clàusules de revisió salarial. Per la negociació col·lectiva CCOO i UGT presenten demandes del 3’5% al 4%. Argumenten que una pujada dels salaris al 10% podria desencadenar un augment dels preus sense aturador, com si amb la pujada mitjana de preus i inflació del 10%, la patronal no estigués ja assegurant-se els beneficis.

Aquesta realitat que es dona internacionalment, ha començat a provocar mobilitzacions obreres. Els aeroports a França a principi de l’estiu. Lufthansa a Alemanya juntament amb els principals ports en el Mar del Nord. Gran Bretanya amb les mobilitzacions de ferroviaris, el metro de Londres i el port de Felixstowe, per on passen la meitat dels contenidors que arriben a Regne Unit. A l’estat espanyol, el nombre de vagues creix en un 20% respecte del 2021 en el primer semestre. A destacar la massiva vaga del metall a Cantàbria que va paralitzar el sector dues setmanes al juny. O la d’ensenyament públic a Catalunya que després de diverses jornades de vaga el tercer trimestre del curs passat ha aconseguit del govern de la Generalitat la contractació de 3500 docents per reduir una hora lectiva. La lluita és l’únic camí.

L’escalada de preus no es pot aturar conveni a conveni. Cal una vaga general per imposar la defensa de salaris i pensions a la patronal i al govern PSOE-IU/Podemos, tot exigint un canvi de rumb de 180%. Aquesta demanda hauria de sortir de tots els llocs de treball per exigir-ne la convocatòria unitària a tots els sindicats. En aquest camí d’unificació de les mobilitzacions, és important la cita del 15 d’octubre a Madrid, convocada per la COESPE en defensa de salaris i pensions amb l’IPC real. S’hi han començat a sumar sindicats com CO.BAS i CGT. Cal convertir-la en un clam per exigir la convocatòria de la vaga general.

Lluita Internacionalista
4/09/2022