El 24 de juny és tristament recordat per la massacre més gran realitzada per les forces conjuntes de la policia marroquina i espanyola. Van ser mortes 37 persones, a més d’un nombre desconegut de desapareguts, retornats i detinguts al Marroc.

No és la primera vegada que es desferma una forta repressió a les fronteres del Marroc i Espanya. Però sí la de més brutalitat amb conseqüència de mort.

A més, pels governs del Marroc i l’Estat espanyol no n’hi ha prou, ja que la justícia marroquina va continuar amb condemnes diverses als detinguts, amb diversos mesos de presó i multes de gairebé mil euros.

Com passa des de fa anys, la Unió Europea avala la repressió, encara que hi hagi conseqüència de mort, com les devolucions al Marroc i les condemnes. A més, finança el regne alauita amb milions d’euros per garantir l’Europa fortalesa, creant un mur només comparable al Mur de Berlín. La hipòcrita proclama de la UE, de terra d’acollida i asil, en realitat demostra que només ho és quan beneficia els seus interessos econòmics.

Després de més de dos mesos els únics condemnats són les víctimes, mentre que els responsables de les morts i la repressió, els que van donar les ordres, continuen sense ni tan sols ser cridats a declarar. Els mitjans de comunicació ja han “oblidat” la matança i els responsables seguiran als seus llocs per donar altres ordres similars.

Per tot això cal exigir:

1. La formació d’una comissió encapçalada per les víctimes i els familiars de la repressió, amb el suport dels organismes de Drets Humans del Marroc i l’Estat espanyol, juntament amb personalitats reconegudes defensores dels DD. HH.
2. Investigar les morts i la repressió del 24 de juny.
3. Judici i exigència de responsabilitats als autors materials i als que van donar les ordres.
4. Repatriació de les víctimes i familiars.
5. Derogació de la Llei d’Estrangeria.
6. La Regularització de totes les persones migrants en situació administrativa irregular a l’Estat espanyol.

Guillermo Schelling