Als treballadors ens hauria agradat, sobretot els que estàvem en la drassana de Puerto Real fa uns anys, que el comitè d’empresa ens hagués convocat en Assemblea i ens haguessin proposat mobilitzar-nos per la càrrega de treball. En aquells moments en què es veia claríssim que la feina s’acabava i que no hi havia res en l’horitzó, no vau creure convenient convocar-nos en Assemblea. Resulta curiós que ara que no es pot parar la producció (la millor manera de pressionar a la patronal), perquè no hi ha producció, es cridi a la mobilització.

Llavors, quan encara hi havia treball, vam ser els treballadors de l’Auxiliar els que ens mobilitzem davant la inacció del comitè. Primer inacció, després obstaculització i finalment col·laboració amb la direcció i la patronal per a desmantellar un moviment obrer. Acabant treballadors de l’auxiliar acomiadats.

Malgrat el menyspreu d’aquests moments, tots els treballadors de l’Auxiliar sortiríem a defensar la càrrega de treball DIGNA si se’ns convoqués, el que ocorre és que ara la gran majoria d’aquests i altres treballadors, estem repartits per tot el país i mig món o en altres sectors o aturats o ens hem fet un lloc momentani en Navantia Sant Ferran o alguns estem en la penitencieria de les Drassanes de Cadis. Difícil és que els nostres companys que estan en l’atur, els quedin ganes d’anar a una convocatòria del comitè d’empresa que mai es va preocupar per ells i, més difícil encara, quan se’ns ve al record la HISTÒRICA UTILITZACIÓ dels treballadors de contractes per a fer costat a la negociació del conveni dels treballadors de la principal. Cap oblidem aquestes convocatòries en les quals momentàniament, TOTS ÉREM DRASSANES i, una vegada resolt el seu conveni, passàvem a l’oblit.

Les Drassanes de la Badia es van aconseguir mantenir oberts perquè tots els treballadors i el poble de Cadis, lluitem junts per LES NOSTRES DRASSANES. Potser és el moment de construir un metall més dur fruit de l’aliatge entre treballadors de la principal i de l’Auxiliar. Però per a això, el primer que hem de tenir clar és que els treballadors de les DRASSANES són els fixos de la casa i els fixos de l’auxiliar, però TAMBÉ i SOBRETOT, SOM: els companys que estan a milers de quilòmetres buscant-se la vida, els que estan en altres sectors perquè no els queda una altra o els que estan aturats.

Ara us toca als companys de la casa i al seu comitè, reparar trenta anys de traïcions i utilització convinguda. Començar per convocar al comitè intercentres perquè exigeixi compliment de conveni dels treballadors de l’auxiliar en totes les Drassanes de la Badia, especialment en el de Cadis, apel·lant a l’article 54. I si no es compleix, tallar la producció quan hi hagi creuers a Cadis. Us atreviu?. Quan es compleixi el nostre conveni, segur que molts sortirem amb vosaltres per a millorar el vostre.

Coordinadora de Treballadors del Metall Badia de Cadis