1.- Les propostes presentades al reial decret neixen fonamentalment de les exigències de la UE per rebre el quart lliurament dels Fons Next Generation. Amb aquesta segona fase es consoliden les reformes dels governs successius des del 2011, de retallades de les pensions públiques i privatització de part de les cotitzacions socials amb els Plans de Pensions d’Empresa. Aquesta segona fase també inclou noves retallades a les pensions futures i no dona resposta, o queda molt lluny, de les reivindicacions reclamades pels pensionistes a les seves mobilitzacions.

2.- L’anomenada modernització del sistema de pensions del govern del PSOE-UP parteix de la filosofia del Pacte de Toledo, àmpliament rebutjat per les mobilitzacions pensionistes i d’organitzacions de la classe treballadora.

3.- Alhora, la situació de solvència del sistema públic de pensions es controlarà cada tres anys per l’AIREF, fins al 2060, tenint potestat per definir suggeriments per reduir la despesa, que hauran de ser tingudes en compte. O sigui, els i les pensionistes futures, estan topades i es podran veure agreujades les condicions per percebre futures pensions en dependre de mantenir la despesa aprovada, alhora que es condiciona la pujada de les pensions mínimes i la lluita contra la bretxa de gènere.

4.- Es parteix d’una premissa negativa quan parlen dels anys presos per fer la mitjana del càlcul de la pensió, se’ns ven com un èxit augmentar de 25 a 29 anys els de còmput, quan abans de la reforma del 2011 era de 15 anys. Això no es pot vendre com un èxit positiu, perquè suma una nova retallada directa a les pensions futures. Una retallada de milers de milions per als nous pensionistes, encara que hi hagi un temps d’aplicació, es consoliden els 29 anys a la finalització.

5.- El Factor de sostenibilitat intergeneracional o mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), és una nova recaptació de fins a l’1,2% (0,2% en nòmina i l’1% directament des de l’empresa) que pretén reforçar els ingressos de la Seguretat Social i omplir la guardiola de les Pensions amb la creació d’un Fons de Reserva de la Seguretat Social.
Les diferències de la quota de solidaritat amb el MEI són que la recaptació no va al fons de reserva i que només arribaran a pagar-lo un 6% dels salaris (de la nòmina i empresa ara ja se’n paga un 29%), en definitiva , no és ’massa’ per als salaris dels diputats (per exemple).
La pressió de les mobilitzacions pensionistes ha aconseguit que el govern renunciés a la proposta anterior de sostenibilitat prevista amb retallades a les pensions segons l’evolució de l’esperança de vida. Però, la recaptació va a un fons de reserva quan hauria de servir per fer front a la pujada necessària de les pensions mínimes de milions de pensionistes que viuen per sota del nivell de la pobresa.
Aquesta nova recaptació no té en compte que els salaris pugen per sota de l’IPC, amb una devaluació salarial dels convenis signats, que ronden de mitjana un 2,78% i amb una inflació del 8,4%, en realitat als empresaris els surt molt barata aquesta nova cotització com es reflecteix a la presentació del Decret pel Govern.

6.- Els salaris que superaven 4.139,40 euros mensuals, el 2022, no cotitzaven a la Seguretat Social: es proposa el destopament d’aquests salaris. A partir d’ara, començaran a cotitzar fins a arribar a un 6%. Aquesta mesura necessària, que s’hauria d’haver fet fa molts anys, representa un 10% d’assalariats i amb augments que normalment no estan subjectes a conveni.

7.- Amb la reforma continuarem tenint pensions de misèria, ja que com no es revaloren les pensions en funció de l’IPC real, les pensions mínimes continuaran estant per sota del llindar de la pobresa lluny dels 1.080 euros de la Carta Social Europea i la pensió de viduïtat continua no sent igual al 100% de la pensió del cònjuge o parella.
Amb la nova fórmula de revaloració de les pensions (IPC Mitjà) es deroga l’IPC Real i l’anomenada paguilla de final d’any que s’aplicava per ajustar l’IPC anual. El resultat és que, entre el 2021 i el 2022, hem perdut un 7,2% de cost de la vida que hem pagat mes a mes. L’augment del 8,5% de l’IPC Mitjà del 2022 a hores d’ara ja no cobreix la pèrdua anterior, i més amb l’augment de més del 12% dels productes alimentaris.
Continua la reducció de les pensions de viduïtat respecte a la del cònjuge, deixant els pensionistes en situació vulnerable per mantenir les despeses que han de suportar, la majoria dones que passen a cobrar pensions per sota del nivell de la pobresa.
Es legisla perquè les pensions contributives arribin, el 2027, a un import de 1.200 euros per 12 pagues (1.028 € per 14 pagues) però, només a pensionistes amb una persona a càrrec. Una fórmula de presentació que porta a l’engany, ja que és una pensió per a dues persones tenint en compte la suma d’ingressos de la unitat familiar. La reforma queda lluny dels 1.080 euros per 14 pagues de pensió mínima que reivindiquem per treure de la pobresa a la majoria de pensionistes.
Amb les pensions no contributives es planteja, que el 2027 arribin al 75% del llindar de la pobresa, que comporta legislar la perpetuïtat de la pobresa en una part de les pensionistes.
En realitat, no hi ha cap canvi significatiu per combatre la pobresa de les pensions més enllà de la proposta de garantir la pujada anual de les pensions i un augment més significatiu a les pensions mínimes, totes dues pressionades per la lluita pensionista, però molt lluny de les seves reclamacions.

8.- Les dones continuen suportant la bretxa de gènere, ja que cobren un 24% menys que els homes en salaris i un 32% en pensions. El 63% rep un import inferior al Salari Mínim Interprofessional. La pujada de la pensió mínima a 1.080 euros seria la mesura de xoc més efectiva contra la bretxa de gènere. Totes les mesures aplicades anteriorment, com les implantades el febrer de 2021 pel govern de coalició, amb l’anomenat complement de bretxa de gènere, (28 euros per fill o filla) que es concedeix al progenitor que acrediti un perjudici a la seva carrera professional després del naixement d’un fill o filla, no és només insuficient, sinó que la bretxa ha continuat augmentant, i torna a considerar la dona com a proveïdora de fills. És necessari un pla amb recursos i exprés per realment avançar en la disminució de la bretxa de gènere.

9.- Aplicar la proposta del Govern de descartar els dos pitjors anys de cotització, obre la porta a un increment de la bretxa de gènere a les pensions mitjanes. Les dones empitjorarien les pensions en un 0,86% i els homes la millorarien en un 0,44%, cosa que significarà augmentar la bretxa de gènere en 1,3 punts.

Com a conclusió nosaltres diem NO a la reforma de pensions per coherència, perquè precaritza, empobreix les i els treballadors i, perquè a més s’allunya molt de les peticions del moviment pensionista.

GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS ES DEFENSEN AL CARRER

Pensionistes LI