El passat febrer vam conèixer un nou cas de suïcidi d’un menor a Sallent, Catalunya. Es tracta de l’Iván, un jove de 12 anys que, juntament amb la seva germana bessona, va prendre la decisió de posar fi a la seva vida; la germana va sobreviure, ell no. Ambdues, patien assetjament escolar per ser migrants (argentines) i en el cas de l’Iván, la violència s’incrementava per ser un noi trans. La situació que vivien al col·legi i, el penós tracte que el centre li va donar al cas, són els culpables de la situació límit que va portar a l’Iván a treure’s la vida. Per si no fos suficient, després d’aquesta terrible notícia, hem vist com la violència transfòbica es reprodueix en els mitjans, parlant del cas de “les bessones” i tractant a l’Iván en femení, arribant al punt de pronunciar el seu deadname.

L’Iván és un cas més que exemplifica la terrible situació que viu el jovent de classe treballadora en l’estat espanyol, on el suïcidi és ja la primera causa de mort no natural entre joves menors de 30 anys. La violència i l’assetjament són les principals causes, per la qual cosa el risc de suïcidi augmenta quan es tracta de grups oprimits com a persones migrants, racialitzades o el col·lectiu LGBTI. La transfòbia que pateix el jovent trans dins del sistema educatiu és aterridora; segons un estudi de la FELGTB només el 46% de persones trans acaben els estudis obligatoris (quan el percentatge general és del 63%), la qual cosa indica l’alarmant índex d’exclusió de les joves trans del sistema educatiu. En aquest mateix estudi, veiem que el 58% de menors trans va patir transfòbia al col·legi, i el 9% agressions i assetjament sexual. La resposta per part dels centres ha estat, en un 43% dels casos, no fer res.

El suïcidi de l’Iván és un assassinat social, i perquè això no torni a passar, necessitem polítiques de prevenció i reparació i, recursos per poder aplicar-les efectivament; necessitem protocols efectius als centres d’estudi i de treball amb comissions investigadores independents. I, sobretot, necessitem continuar organitzades contra la ultradreta i els seus discursos d’odi, contra les institucions reaccionàries que qüestionen la nostra vida i la nostra existència, i contra aquest sistema capitalista que és i sempre serà, per definició, masclista i LGBTIfòbic.

Cris Darriba