En un context econòmic on els preus de lloguer segueixen augmentant sense fre i amb una inflació que ha empobrit encara més a la classe treballadora. Cada cop es fa més difícil arribar a final de mes, pagar un lloguer o accedir a un habitatge. Arriba una llei de l’habitatge amb grans mancances.

El passat 17 de maig d’abril es va donar l’aprovació definitiva de la llei d’habitatge al Senat. Un dels grans pactes de govern PSOE-UP. Una llei que ha tingut diversos bloquejos durant la legislatura en conseqüència a la crisi entre socis de govern, i a la qual justament es dóna llum verda en un context electoral a final de legislatura del govern espanyol, amb el suport de ERC i EH Bildu, + País, Compromís, PRC i Teruel Existe.

Claus de la llei d’habitatge

La nova llei prohibeix els desnonaments en data oberta, que generaven una gran situació de vulnerabilitat. La resta de desnonaments, representant la gran majoria, seguiran executant-se amb normalitat.

Els realitzats per part del grans tenidors hauran de presentar un expedient de mediació per tal de poder seguir amb el procediment habitual. Un gran retrocés respecte la llei d’habitatge catalana suspesa pel TC, on es veien forçats a signar contractes de lloguer social.

Es proposa la regulació del parc públic d’habitatge per evitar la venda a fons d’inversió. Una mesura lligada a la recent adquisició de la SAREB per part de l’Estat.

Hi haurà una limitació del preu del lloguer. Els contractes de lloguer actuals veuran blindat el preu actual per a la formalització de renovacions o nous contractes al mateix habitatge. Tot i que es seguirà aplicant l’increment anual de l’IPC amb topall al 3% a partir del 2024, ara del 2%.

En el cas dels habitatges que es lloguin per primera vegada, la regulació serà per mitjà d’un índex de preus a les "àrees de mercat tens". Aquesta regulació serà elaborada en base a les estadístiques del preu de mercat actuals per l’INE. A més, el preu marcat per l’índex es podria veure incrementat si s’ha reformat l’habitatge o amb contracte de llarga durada.

Mentre l’augment del preu de lloguer ha estat d’un 5% a l’Estat i d’un 8% a Catalunya; l’encariment del cost de vida no ha parat de pujar amb la inflació. Aquest topall no es pot considerar una bona base de partida.

Per altra banda, la llei incentiva als propietaris el contracte de lloguer a joves o la reducció del preu per sota de l’índex de referència, a base de beneficis fiscals.

El preu d’entrada a un nou contracte es redueix, s’obliga als propietaris a fer-se càrrec del cost d’honoraris immobiliaris, un servei que els correspon. Per contra, no es regula la quantitat de fiances per accedir a l’habitatge; ni tampoc la duració del contracte de lloguer.

Mesures que no van a la arrel del problema: la manca de habitatge públic de lloguer social.

La llei segueix posant el focus en la creació de Habitatge de Protecció Oficial i lloguer social de promoció privada. La gestió dels pisos buits segueix quedant com una penalització d’impostos. I manca la regulació dels lloguers turístics, un dels grans causants de l’encariment del preu del lloguer a les ciutats.

Què hi diu el moviment per l’habitatge?

Sindicat de Llogateres i la PAH la consideren un petit pas, però insuficient. Els sindicats i grups d’habitatge de l’estat espanyol han fet un manifest conjunt qualificant-la d’una llei de mínims i molt crític amb la manca de política cap a la classe treballadora.

Seguim amb la lluita al moviment d’habitatge, per posar fi als desnonaments, ningú es pot quedar sense alternativa habitacional. Es necessita un augment del parc d’habitatges públics de lloguer social, expropiació dels pisos buits, y una regulació dels preus de lloguer que no superi el 20% dels ingressos del nucli de convivència.

Anna Lletjós