Un any més les dissidències sexuals i de gènere prenem els carrers acompanyades del moviment feminista, del moviment antiracista, del moviment per l’habitatge i de totes aquelles que lluiten contra aquest sistema capitalista, racista i cis-heteropatriarcal que ens condemna a la misèria i a la marginalitat. Com les protagonistes de la revolta de Stonewall el 1969, i com les companyes que van recórrer les Rambles de Barcelona el juny del 77, reivindiquem la lluita per l’alliberament sexual, afectiu i de gènere des de l’anticapitalisme, amb el conjunt de la classe treballadora i al marge d’empreses i governs que mercantilitzen i instrumentalitzen la nostra lluita.

Tots els drets que tenim el col·lectiu LGBTI han estat conquerits als carrers i avui, més que mai, som conscients que estan contínuament amenaçats. Ho estem veient al voltant del món: el creixement de l’extrema dreta ve acompanyat d’una llista de retallades en matèria de drets i llibertats que ens afecten a tots els sectors oprimits. Dissidències, dones i persones racialitzades estem en el punt de mira de governs reaccionaris. El retrocés en el dret a l’avortament als Estats Units, les fronteres assassines del Mediterrani, les lleis contra la homosexualitat de Rússia o Uganda (aquí castigada fins i tot amb la pena de mort!), la prohibició del Drag a Texas o l’intent de Meloni de retallar drets a parelles de lesbianes, són mesures que exemplifiquen el pas a l’ofensiva d’aquests sectors retrògrads; mesures que ens precaritzen, ens estigmatitzen i ens releguen a l’exclusió social. Com la comunitat indígena al Perú i l’Equador, o com les dones a l’Iran, hem de passar a l’ofensiva, organitzar-nos i mobilitzar-nos contra les polítiques d’odi i ajust dels governs.

L’Estat espanyol no és aliè a aquesta situació. Encara que de moment no està en el govern central (però sí en diverses comunitats autònomes), el creixement de l’extrema dreta és un fet i el gir cap a la ultradreta ha quedat constatat en les darreres eleccions. Veiem com creixen els discursos d’odi i veiem com nosaltres -les dones, les migres i les dissidències- som el seu objectiu. Fan declaracions des de les institucions alertant d’un "alarmant augment de l’homosexualitat i la transsexualitat"; despleguen pancartes quilomètriques en façanes de Madrid amb contingut masclista i LGBTIfòbic mentre prohibeixen banderes irisades en edificis públics; prohibeixen llibres a les escoles que parlen de diversitat sexual i censuren obres de teatre amb temàtica homosexual. Cada vegada veiem més com els mitjans de comunicació donen cobertura a partits i organitzacions reaccionàries, i com els seus discursos d’odi calen i es reproduïxen a les xarxes socials i als carrers. Els agressors se senten totalment impunes i envalentits per a violentar-nos i disposar dels nostres cossos. Ens violen, ens agredixen i ens assetgen per ser qui som, per suposar una amenaça al seu statu quo. Així, segons l’ONG ILGA-Europa, el 2022 va ser l’any més violent per al col·lectiu LGBTI de l’Estat espanyol de l’última dècada. De 466 delictes d’odi el 2021 registrats pel Ministeri de l’Interior, un de cada quatre estava dirigit a persones del col·lectiu, la qual cosa suposa un increment del 70% respecte a l’any anterior. Tenint en compte que s’estima que només es denuncia el 20% de les agressions, la xifra és esgarrifosa. La violència que patim diàriament arriba al seu màxim exponent amb l’assassinat de Samuel el 2021, amb el transfeminicidi de Sandra a principis d’aquest any o amb el suïcidi d’Iván fa un parell de mesos.

Hem de combatre aquests discursos d’odi vinguin d’on vinguin: de la dreta o la ultradreta més rància de Vox i PP, dels sectors del moviment feminista que exclouen i amenacen les companyes trans, o de partits disfressats de classe obrera que exalten la norma, la família i la pàtria.

Però no podem quedar-nos només en això; no es tracta únicament d’una lluita ideològica contra el masclisme, el racisme o la LGBTIfòbia d’aquestes organitzacions. També hem de denunciar els governs suposadament progressistes que, amb les seves polítiques, posen la catifa vermella al desenvolupament de l’extrema dreta. Denunciem el PSOE, que -mentre intenta instrumentalitzar el col·lectiu LGBTI en totes les eleccions- cedeix a xantatges de sectors feministes trans-excloents i dilueix una llei trans més que necessària en una llei LGBTI descafeïnada, donant l’esquena a les demandes de les organitzacions trans, sense reconèixer les persones no binàries i ignorant la violència laboral que pateix el col·lectiu, que continua sent el més precaritzat. Denunciem el govern més progressista de la història, que posa traves administratives racistes per obstaculitzar el dret d’asil i refugi de centenars de persones LGBTI perseguides i amenaçades en els seus països d’origen; que -amb la llei d’estrangeria- perpetua la discriminació de les persones migrades i precaritza el conjunt de la classe treballadora; que ven armes a estats repressors com Turquia, i que assassina les nostres companyes a la frontera sud. Denunciem les polítiques del PSOE, IU i Podem, que anteposen els guanys de multinacionals, fons voltor i grans tenidors als drets de tota la classe obrera; que recorren a mesures populistes que no toquen els guanys de l’Íbex 35 i acabaran traduint-se en deute i retallades que ens afectaran a les treballadores i als sectors populars; que amb les seves reformes laborals ens precaritzen i amb les seves lleis d’habitatge no frenen de cap manera la turistificació i la gentrificació dels nostres barris.

Lluitar contra l’odi de l’extrema dreta és lluitar contra les polítiques que l’alimenten, i això només és possible amb la unió de tots els sectors oprimits amb el conjunt de la classe treballadora. Perquè com més s’aprofundeixi la crisi econòmica capitalista més invertirà el gran capital en el creixement de la ultradreta, perquè ens necessiten dividides i desmobilitzades.

Per això avui sortim als carrers. Per exigir drets per a les dissidències i per a tota la classe treballadora, perquè hem de seguir lluitant contra la misèria i la violència a la qual ens condemna aquest sistema capitalista i cis-heteropatriarcal. Però sabem que mai serem veritablement lliures dins d’aquest sistema, perquè el racisme, el masclisme i la LGBTIfòbia són intrínsecs al mateix. Per això fem una crida a seguir mobilitzades i organitzades, per avançar cap a una ruptura amb el capitalisme i per arribar a un món en el qual puguem viure lliures de tota explotació i opressió.

• Contra la precarietat a la qual se’ns aboca, exigim lleis integrals trans i LGBTI que avancin cap a l’erradicació de les desigualtats socials i laborals de totes les dissidències sexuals i de gènere.
• Contra el masclisme i la LGBTIfòbia, exigim polítiques de prevenció i reparació i recursos per a aplicar-les. Necessitem protocols efectius als centres d’estudi i de treball amb comissions investigadores independents perquè els agressors no quedin impunes.
• Contra els discursos d’odi de les institucions reaccionàries com l’Església o el sistema judicial, exigim la separació real de l’Església i l’Estat i una educació, sanitat i serveis socials 100% públics i amb perspectiva de gènere.
• No hi ha persones de primera i de segona, i els drets no són drets si no són per a tota la classe treballadora. Exigim la regulació immediata de totes les persones migrades i la derogació de la Llei d’Estrangeria.

Lluita Internacionalista

28/6/2023