Un fantasma recorre Europa: la socialització de pèrdues. A Islàndia,
un petit país que no pertany a la UE de poc més de 300.000 habitants,
fa uns 12 anys va ser privatitzada la seva banca, que fins aleshores
era pública. En 10 anys aquesta banca, amb pràctiques de paradís
fiscal, va agafar una mida per valor de 10 vegades el PIB del país (el
cost de tots els béns i serveis creats al país en 10 anys) i es va endeutar
per valor de quatre vegades el PIB. La fallida d’aquests bancs va arribar
el 2008 (la borsa va caure el 77% en un dia i la moneda el 70% en
una setmana). El govern va nacionalitzar els bancs reconeixent-ne el
deute. Els governs britànic i holandès van rescabalar de les pèrdues
als inversors-especuladors dels seus països, i van començar a negociar
directament amb el govern islandès el pagament del deute. Les
mobilitzacions van fer caure el govern islandès i van haver-hi eleccions
anticipades. El govern britànic va aplicar la Llei antiterrorista per
bloquejar fons públics i privats islandesos a la Gran Bretanya i va
posar Islàndia a la llista de «països terroristes».

Com deia l’organització «El Militant»
(la font als enllaços) abans del
referèndum: «El deute del govern ha
passat del 29% al 109% del PIB.
Això significa que la crisi bancària ha
costat als islandesos un 80 per cent
de tot el que es produeix al país
durant un any. La meitat d’aquesta
quantitat va a la devolució del deute
acumulat pels bancs en l’últim
període. Un 25% del PIB s’ha gastat
en «recapitalizar els bancs», és a dir,
substituir els diners que es van gastar
retornant préstecs l’any passat.
Un altre 10% del PIB s’ha gastat en
el Banc Central, les reserves de divises
del qual s’han enfonsat a causa
de la crisi bancària. És possible que part d’aquests diners es puguin recuperar amb
la venda d’empreses que posseïen els bancs,
però amb la situació econòmica actual aquests
actius també baixen de valor.»

L’agost de 2009 el parlament islandès va
votar una llei que incloïa crèdits de l’FMI i de
diversos països per pagar la part del deute als
governs de Gran Bretanya i Holanda en 15
anys. 5300 milions de dòlars a pagar al 5,5%
d’interès. O sigui, uns 16.000 dòlars de deute
per habitant (per a una família de 4 membres,
el pagament del deute equivaldria al 25% dels
seus salaris). Les mobilitzacions van obligar el
president a vetar la Llei i a convocar un
referèndum el 6 de març, en el qual el 93%
dels vots va pronunciar-se en contra. El
bloqueig exterior del crèdit ja ha començat,
per a doblegar la voluntat dels treballadors i
treballadores islandeses.

A més l’atur (multiplicat per 4 en 2 anys) i la
pobresa (que en un país fred tenen un caràcter
més extrem) fan formar cues pel repartiment
de menjar. Les hipoteques, d’uns valors inflats
per la bombolla, estaven indexades a la inflació
i en euros. En créixer la inflació i devaluar-se la
pròpia moneda han augmentat
proporcionalment les quotes. 5.000 islandesos/
es ja han emigrat.

S’aplicaran o s’intenten començar a aplicar
plans d’ajustament als treballadors i
treballadores d’Islàndia, l’Estat espanyol,
Grècia, Irlanda, Portugal, Estònia, Letònia,
Lituània, Hongria, Polònia, Rumania, la República
Txeca, Ucraïna, Eslovàquia, Turquia i
d’altres llocs d’Europa. L’esquema d’aquests
plans d’ajustament és conegut pels
treballadors i treballadores africans, asiàtics i
llatinoamericans: acomiadaments, reduccions
salarials i de condicions laborals; empitjorament
de pensions, sanitat, ensenyament i serveis
socials; privatitzacions i tancaments de serveis
públics i augment d’impostos als treballadors i
treballadores. Hem de lluitar col·lectivament
per evitar anar parar individualment en la
misèria. Per lluitar haurem de passar per sobre
dels governs, de les direccions dels partits
parlamentaris i de les direccions sindicals. Els
diputats/des islandesos/es no van tenir cap
problema a votar la ruïna dels treballadors i
treballadores islandeses mentre respectaven
els patrimonis de la banda no armada que s’ha
enriquit amb l’estafa, i mentre respectaven els
deutes dels especuladors.

Nota:

Amb cadascun d’aquests dos enllaços
s’obre una desena webs o articles. Citar-los
no implica avalar la línia política de la web o de
l’autor.

http://1link.in/lcvmp

http://1link.in/jzxbs