La crisi colpeja amb força la
societat catalana. No és una crisi
passatgera, ni només una crisi
financera. És la major crisi des dels
anys trenta. Una veritable crisi
històrica del capitalisme, un sistema
basat en la recerca insaciable
de beneficis que porta a l’explotació
creixent de les i els treballadors i la
mercantilització i depredació dels
espais i els béns comuns de la
humanitat i la naturalesa.

El seu impacte, amb el creixement
de l’atur i la generalització dels
tancaments d’empreses i els EROs,
es veu encara més agreujat pel
model de creixement potenciat per
l’administració en els darrers anys,
basat en l’especulació immobiliària,
la destrucció del territori, i una mà
d’obra barata. La flexibilització del
mercat de treball, les retallades
salarials i dels serveis socials, les
privatitzacions, i l’ensorrament del
món rural avancen sense fre.

El pla d’Ajust de Zapatero, aplicat
religiosament pel govern de la
Generalitat, i la reforma laboral són
un pas més en els intents que la
crisi la paguin els que no l’hem causada.

Els atacs contra els drets
socials del govern espanyol no són
un fet aïllat o puntual. S’emmarquen
en una estratègia coordinada dels
governs de la Unió Europea per seguir
avançant en la construcció de
la seva Europa del Capital al servei
de les grans multinacionals i per fer
retrocedir els drets socials i laborals
conquerits històricament. El seu
objectiu és conferir una derrota
històrica al conjunt dels i les
assalariades i aprofitar la crisi per
reforçar els mecanismes de
dominació. D’aquí la importància de
la propera Vaga General del 29S
que, per a nosaltres, ha de ser no
un punt i final ni un parèntesi en el
camí, sinó un punt d’inflexió cap a
un nou període de remobilització
social des de baix.

Estem, en definitiva, davant una
veritable fugida endavant dels amos
del món en la seva
recerca permanent
de beneficis que
només incrementar
els aspectes socialment
i ecològicament
més destructius
del capitalisme
global i que ens aboca
a una crisi social i
ecològica sense
precedents.

Mentre la crisi
colpeja amb força,
els anhels de sobirania
del poble
català queden, un
cop més, enterrats
sota una Constitució
espanyola antidemocràtica
i monàrquica. El
procés fallit de reforma de
l’Estatut, culminat amb la
sentència d’un Tribunal Constitucional
il·legítim, mostra ben
clarament que no hi ha
emancipació nacional possible en
l’actual marc legal. La
manifestació del 10 de juliol va
expressar no només el fort rebuig
a la sentència, sinó també
l’afirmació de la voluntat de decidir
del poble de Catalunya i de
traspassar els límits de la
Constitució. Tanmateix, surant sobre
aquestes aspiracions
democràtiques, hi ha el retorn i
l’augment de les expectatives
electorals de forces conservadores
com CIU, que ha estat la
crossa de tots els governs
espanyols, tant del PSOE com del
PP. O bé sorgeixen nous projectes
com els de Laporta o de Carretero,
propiciant una candidatura
independentista sense contingut
social i d’esquerres, que busquen
canalitzar les aspiracions
sobiranistes cap a una via morta i
al servei del món empresarial.

La crisi s’entrecreua amb la
corrupció que, amb els casos
Pretoria i Millet, esquitxa tota la política
catalana i mostra les
complicitats entre l’elit política
professional i el món empresarial.
No hi ha un pam de net en la política
catalana.

Estem davant d’un escenari que
només fa que posar de manifest la
naturalesa antidemocràtica de
l’actual model econòmic i de la Unió
Europea, en un context on els grans
partits i les direccions dels grans
sindicats s’han adaptat totalment
als interessos empresarials, la política
s’ha professionalitzat
completament i els centres de presa
de decisions s’allunyen cada cop
més del conjunt de la ciutadania.
Un panorama que prepara el
terreny per l’ascens del racisme i la
xenofòbia i la dreta populista.

Necessitem una
alternativa a Catalunya
Per fer front als intents que la crisi
la paguem tots i totes cal la
mobilització continuada i sostinguda
de la població, organitzar la
resistència a cada barri, poble, centre
de treball i estudi... i reconstruir
un nou teixit social, el sindicalisme
combatiu i els moviments socials.

Però amb això no n’hi ha prou. Cal construir una alternativa en el
terreny polític que també ajudi a la
remobilització social i formi part de
les lluites socials. No podem deixar
que els partits de sempre diguin que
ens representen, quan en realitat
treballen en benefici d’una minoria.

Els partits que conformen el
govern de la Generalitat s’han
mostrat totalment inservibles per a
transformar la societat i millorar les
condicions de vida de la població.
Les dues legislatures de govern
tripartit parlen per si soles. La seva,
és una política al servei dels
interessos del capital, socialment
injusta, insolidària, destructora del
territori i supeditada a la Constitució
espanyola. El fracàs del tripartit
només fa que preparar el retorn de
la dreta al poder.

Front al desgast dels partits
tradicionals i el fracàs del govern
tripartit veiem néixer noves
propostes polítiques, com les
opcions independentistes de dretes
i proempresarials i també alternatives
xenofòbies i reaccionàries. La
solució als problemes actuals
només pot venir de la mà d’una
resposta d’esquerres, mobilitzadora
i solidària.

Necessitem construir una alternativa
anticapitalista i defensora
dels drets nacionals i la plena
sobirania de Catalunya. Una alternativa
ecologista, feminista,
antiracista, internacionalista i lligada
als moviments i a les lluites socials.
En un moment com l’actual, en
plena crisi econòmica, social i
mediambiental, en ple augment de
les aspiracions sobiranistes del poble
català, amb els partits majoritaris
esquitxats fins al coll per la corrupció,
amb un ascens alarmant de la
xenofòbia, amb la visita del Papa a
Barcelona el proper novembre, i amb
la Vaga General del 29S en perspectiva...
no ens podem quedar aturats
i aturades. Cal trencar la resignació i
fer un pas endavant. És el moment
d’atrevir-se. De no quedar-se amb
allò vell i treballar per construir allò
nou.

Una veu crítica a les
eleccions al Parlament
...És el moment
d’atrevir-se

Amb aquesta perspectiva, vàries
organitzacions polítiques com
Revolta Global-Esquerra
Anticapitalista, Corrent Roig, i Lluita
Internacionalista, i diversos activistes
de moviments socials ens hem
aplegat per impulsar una candidatura
anticapitalista, i defensora dels
drets nacionals i la plena sobirania
de Catalunya. Una candidatura
ecologista, feminista, antiracista i internacionalista.

El nostre és un
projecte obert, al que esperem seguir
incorporant noves voluntats,
persones i col·lectius.
Per a nosaltres les eleccions són
un terreny més de lluita. No som
electoralistes, ni fem de les
campanyes electorals la nostra raó
de ser. Volem una alternativa que
sigui útil per a les resistències socials
i que aprengui d’elles. Per això la
nostra prioritat és la lluita el carrer.

Però pensem que no podem
permetre que els partits que
monopolitzen la representació política
i electoral ho segueixin fent. I
pretenguin seguir parlant en nom de
tots i totes nosaltres, mentre
governen en benefici de les grans
empreses. Per això volem impulsar
una nova veu que utilitzi les eleccions
per fer sentir les propostes de les i
els treballadors, dels aturats i
aturades, dels i les immigrants, dels
activistes dels moviments socials, del
sindicalisme combatiu...

Pensem que cal trencar amb el
dilema de quedar-se a casa el dia
de les eleccions o de seguir votant
pel mal menor. Recolzar el mal menor
és sovint el camí més ràpid que
porta al mal major.

La nostra és una proposta en
construcció en la qual volem sumar
el màxim nombre de voluntats, amb
diferents visions i procedències, però
totes compromeses amb una
transformació radical de la societat i
amb la lluita per canviar el món de
base.

És el moment d’atrevir-se, de no
quedar-nos a casa.
Tenim milers de raons per fer-ho.

Què defensem?

Volem representar una veu diferent i defensem una política de ruptura amb l’actual ordre de coses. Una
Catalunya anticapitalista, sobirana, ecologista, feminista, antiracista i internacionalista.
Les següents són les nostres primeres propostes, unes primeres pistes de treball d’un programa que
esperem anar enriquint les pròximes setmanes amb la col•laboració de totes les organitzacions, col•lectius,
i activistes interessats en que hi hagi una nova veu com aquesta a les eleccions al Parlament:

1.Per la fi dels plans d’ajust i les retallades dels drets socials i laborals

Rebutgem la política dels governs de la Unió Europea i del G20, els plans d’ajust i els rescats amb diners
públics de la banca. Defensem l’expropiació del sistema bancari i la creació d’una banca pública que
tingui com a finalitat satisfer les necessitats bàsiques de la població. No a la reforma laboral i als intents de
precaritzar encara més el mercat de treball. Front a l’atur i als EROs exigim la prohibició dels acomiadaments
col•lectius i l’obliga-torietat del pagament per part dels empresaris dels deutes contrets en les empreses en
crisi. Defensem la jornada laboral de 35 hores sense reducció de salari, amb la perspectiva d’anar cap a les
30, i el repartiment igualitari del treball domèstic i de cura. Demanem un salari mínim de 1200 euros i
el dret a un ingrés social equivalent per a totes les persones en atur. Contra la privatització directa i indirecta
defensem els béns i els serveis públics sota control social i democràtic i el retorn al sector públic, en la gestió i propietat, dels serveis privatitzats. No a la LEC i al Pla Bolonya. No al copagament de la sanitat.

Volem la jubilació als 60 anys i ens oposem als plans immi-nents de reforma de les pensions. Exigim una
reforma fiscal que gravi a les grans fortunes i combati el seu frau fiscal i l’abolició dels paradisos fiscals.
Defensem una política d’habitatge basada en la creació d’un parc públic d’habi-tatges per a lloguer
social no superior al 25% del salari i una moratòria immobiliària. No als desnonaments per impaga-ments
d’hipoteques de llars afecta-des pel frau immobiliari o l’atur. No al mobbing immobiliari que pateixen moltes
famílies, sovint de pocs ingressos i d’edat avançada, moltes d’elles dones grans.

2.Per la plena sobirania i l’autodeterminació

Defensem la plena sobirania del poble català i rebutgem la Cons-titució espanyola monàrquica de
1978. El procés fallit de reforma de l’Estatut mostra clarament que la via estatutària és una via morta i que
la satisfacció dels anhels de sobira-nia del poble català exigeix trencar amb la Constitució. Defensem l’exercici
del dret a l’autodeter-minació a través d’un referèndum amb l’objectiu d’assolir una República Catalana
que pugui decidir lliurement el vincle que vol tenir amb la resta de pobles ibèrics i d’Europa.

3.Per un model econòmic i social sostenible

Ens oposem a l’actual model productivista i consumista. Reivin-diquem l’expropiació del sector energètic
i el tancament de les nuclears. Defensem les energies renovables, el territori i el transport públic. No a la
MAT, al transvas-ament del riu Ebre i a les infraestruc-tures que destrueixen el territori. Volem un món rural
viu, un banc de terres públic, una llei de transfor-mació artesana, i una Catalunya lliure de transgènics. Per
la sobirania alimentaria. No a la PAC. No al maltractament animal.

4.Per la fi del racisme i la xenofòbia

Denunciem l’auge del racisme i la xenofòbia, sovint fomentats des de les institucions, que busca convertir als
immigrants en el buc emissari de la crisi. Volem la derogació de la Llei d’Estrangeria, el tancament dels centres
d’internament, la defensa del dret a hospitalitat envers les persones «sense papers», i els plens drets de ciutadania
per a la població immigrant. Despenalització del «top manta».

5.Per la igualtat entre homes i dones

Defensem la fi de les discrimina-cions laborals i salarials de les dones, l’ampliació del permís de maternitat
i paternitat, una xarxa pública de llars d’infants i el reparti-ment igualitari del treball domèstic i de cura.
Reivindiquem la despena-lització de l’avortament i la seva inclusió en la xarxa pública. Volem una política amb
mitjans reals per combatre la violència de gènere que superi els límits de la legislació actual.

6.Per la defensa de les llibertats democràtiques

Defensem les llibertats i els drets democràtics bàsics amenaçats en nom de la lluita contra el terrorisme i
la immigració. Exigim la derogació de la Llei de Partits. Ens oposem a la criminalització i repressió dels
moviments socials i volem la despenalització de l’okupació. Demanem la derogació de les ordenances
cíviques autoritàries aprovades en moltes localitats de Catalunya.

7.Per una Catalunya solidària amb la resta de pobles del món

Exigim al govern català i als governs de la UE el boicot i la fi dels acords i relacions de qual-sevol tipus
amb l’Estat d’Israel. Demanem la fi immediata del bloqueig de Gaza. Defensem la causa del poble Saharaui.
Dema-nem la dissolució de l’OTAN, la desmilitarització de la Unió Europea i reivindiquem una Europa
dels pobles i dels i les treballadores. Volem l’abolició del deute extern i el deute ecològic. Denunciem la
política imperialista de les multinacionals catalanes als països del sud.

8.Per uns mitjans de comunicació democràtics i una cultura desmercantilitzada

Demanem una Llei de mitjans de comunicació que n’afavoreixi el control democràtic i potenciï els
alternatius. Defensem el software lliure, la fi de les patents de software, i el lliure intercanvi de productes
culturals. Ens oposem a la política de la SGAE i al Cànon Digital i defensem una política cultural que afavoreixi
la creació artística desmercantilitzada.

9.Per la fi de les discriminacions a gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, queers i intersexes

Ens oposem a qualsevol tipus de discriminació social o laboral per motius d’opció sexual i a les visions
reaccionàries sobre la família. Demanem la despatologització de la transsexualitat.

10.Per la transparència i la no professionalització de la política

Finalment, demanem mesures reals contra la corrupció i la impunitat amb què actuen els polítics i els
empresaris corruptes i mesures a favor de la transparència i el control públic de l’administració. Volem una
política no profes-sionalitzada. Exigim la limitació dels càrrecs públics a no més de 2 mandats i amb
salaris que no siguin superiors al salari públic mitjà. Defensem el dret a vot als 16 anys.