Després de dies detingut
arbitràriament a la seu de la policia política
veneçolana, on va estar
incomunicat, el refugiat polític d’origen
colombià Joaquín Pérez Becerra va ser
lliurat aquest dilluns pel govern de
Chávez a les autoritats del règim
colombià. Es tracta d’una violació
aberrant dels drets humans de Pérez
Becerra, que va ser obligat a exiliar-se
per escapar de la campanya d’extermini
perpetrada per l’estat colombià contra
el partit d’esquerra Unidad Patriótica
(UP) a finals dels 80, un genocidi que
va cobrar-se la vida de més de quatre
mil activistes d’aquesta organització,
inclosa la muller de Pérez Becerra.

Aquesta acció del govern veneçolà
demostra amb tota claredat el seu tarannà
antidemocràtic i el seu fals discurs
antiimperialista, així com l’abast del sinistre
pacte entre Hugo Chávez i Juan Manuel
Santos, que inclou la cooperació en matèria
militar i d’intel·ligència entre ambdós
governs. En virtut d’aquesta cooperació,
el govern veneçolà ha lliurat al règim
colombià, de manera expedita i sense
complir amb els requisits de la llei, vuit persones
perseguides per la seva presumpta vinculació amb la insurrecció colombiana,
només aquest any. En
el cas de Pérez Becerra, es
tracta d’un dels dos únics alcaldes
electes de la UP que van
sobreviure al genocidi polític. El
propi president Santos va explicar
que es va comunicar
telefònicament amb Chávez per
sol·licitar-li la detenció, i que el
president veneçolà «no va dubtar»
a respondre afirmativament al
requeriment i executar-lo. A més
Santos va delatar la naturalesa
antidemocràtica de la persecució
contra Pérez, plantejant que la
seva captura era una resposta a
la «mala propaganda contra
Colòmbia» que aquell feia a Europa,
amb les seves denúncies
sobre violacions dels drets
humans.

No és cap sorpresa que el
règim colombià persegueixi tota
forma de dissidència o oposició.
Chávez, malgrat el seu discurs en
ziga-zaga en el qual de vegades
utilitza acolorides frases contra el
que anomena «l’imperi», a la
pràctica és un sol·lícit col·laborador
de l’imperialisme, com ho
demostra la seva relació amb el
seu «nou millor amic» Juan Manuel
Santos. Fa menys de dues
setmanes, Chávez es va reunir a
Carta-gena amb Santos i el botxí
del poble hondureny, Porfirio Lobo,
per acordar una política comuna
que afavorís el reconei-xement internacional
del règim sorgit del cop
goril·la de 2009 a Hondures. En
contrapres-tació pels seus serveis
militars i d’intel·ligència contrainsurgent,
Chávez ha obtingut de les
autoritats colombianes l’extradició
d’un narcotraficant estretament
vinculat al PSUV, Walid Makled, al
qual el govern fins i tot ha lliurat
una concessió per a
l’administracióa portuària
a Puerto Cabello. Així els
drets humans es
converteixen en moneda
de canvi per a la
diplomàcia «bolivariana».

Fem una crida a
realitzar una campanya
internacional àmplia en la
qual totes les organitzacions
polítiques i
socials que es
r e i v i n d i q u i n
democràtiques exigeixin
que Pérez sigui repa-triat
a Suècia, país on resideix
i del qual és ciutadà, i
exigint la fi del terrorisme
d’Estat a Colòm-bia -les
víctimes del qual, entre
assassinats/des i
desapareguts/des sumen
diverses desenes
de milers. A més és
important denunciar la
política de Chávez de
col·laboració amb
l’imperialisme, exigint-li que cessin els
lliuraments il·legals de persones a les
autoritats colombianes i que sigui
respectat el dret al refugi polític.

26/04/2011.

Secció veneçolana de la UIT-CI