Hi ha hagut un contundent, però
esperat, triomf del govern K i del
peronisme. (...) Malgrat això, el Frente
de Izquierda va fer unes grans
eleccions (...) L’esquerra queda com
un pol polític alternatiu pel que vindrà.
Les raons del contundent èxit del
Govern.

És clar que el triomf de Cristina Kirchner i
del Frente para la Victoria està basat en el
vot de milions de treballadors, joves i sectors
populars que consideren que estan «millor»
econòmicament i socialment, comparant
amb la crisi viscuda el 2001. Aleshores les
conseqüències van ser milions de desocupats,
pèrdua o rebaixa salarial i més pobresa.
Els darrers anys hi ha hagut una
recuperació conjuntural de l’economia, fruit
dels millors preus internacionals dels
productes agropecuaris exportables (en especial
de la soja, blat i blat de moro) que
han permès al govern i les patronals reactivar
la moixa economia nacional i fer certes
concessions econòmiques. (...)

La comparació amb el 2001, els
vells polítics i la disgregació de
l’oposició patronal

(...) No es pot entendre aquest 54% de
vots si no recordem que som a l’etapa política
post Argentinazo. On una mobilització
de masses va fer caure un govern elegit pel
vot (el de De la Rua de la UCR i recolzat per
Carrió) i que va manar el «que se’n Vagin
tots» (radicals i peronistes). Justament, el
«Kirchnerisme» es va instal•lar el 2003, (...)
per aturar la ruptura dels treballadors amb
el PJ i evitar que anessin cap a l’esquerra
(...) amb un discurs dels anys 70, populista,
antimilitars genocides i posant-se al costat
de Chávez i Evo Morales, impulsant un acte
a Mar del Plata contra George W. Bush i
l’ALCA el 2005. (...)

La crisi capitalista mundial del 2008-09 (...)
va tenir una conseqüència conjuntural
diferent per als països de Sudamèrica en
augmentar els preus de les primeres
matèries exportables (soja, blat, minerals -
entre ells el coure de Xile- i petroli) cosa que
va fer que s’endarrerís una expressió social
més aguda a la crisi capitalista. Això és el
que molts anomenen el «vent de cua». Això
va donar novament aire a una recomposició
del peronisme, en la figura de Cristina (...)
sota la forma de Frente para la Victoria. (...)
L’altre factor que va afavorir electoralment
el govern va ser la disgregació de
l’oposició patronal. En especial la decadència
irreversible de la UCR i també el
desprestigi de vells dirigents peronistes (...).

Unes gran eleccions del Frente de
Izquierda

Davant aquest panorama electoral,
ressalta encara més que el Frente de Izquierda
va fer unes grans eleccions. El
Frente va aconseguir sostenir i fins i tot
superar la votació del 14 d’agost, cosa que
molts posaven en dubte. Es deia que els
més de 500 mil vots obtinguts a l’agost
tenien una gran franja de “vot prestat” i
només per sumar-se al “miracle” democràtic
de no ser marginats per la reforma
política restrictiva. Però el FIT va aconseguir,
enmig de la ventada de vots K, mantenir
aquest mig milió de vots, ratificant que hi
ha una franja important de treballadors,
joves i sectors populars que recolzen una
alternativa d’esquerra anticapitalista. Fins i
tot va aconseguir superar aquesta xifra per
als seus candidats a diputats nacionals,
aconseguint 600.000 vots.

Un triomf i premi a la unitat de l’esquerra.
Milers de treballadors i joves van recolzar
amb el seu vot la unitat que hem aconseguit
entre el PO, PTS i Izquierda Socialista, a
les quals es van sumar altres organitzacions
d’esquerra i intel•lectuals i professionals
d’esquerres independents.
La simpatia cap a l’esquerra es va
expressar de moltes maneres i va ser superior
al vot. Ja que vam tenir moltes
mostres de suport de treballadors i joves
que van acabar votant per altres variants.
Alguns d’ells van acabar tallant butlletes
amb el FIT. Conscients que és l’esquerra
la que sempre hi ha estat i hi serà
acompanyant les lluites i que lluitarà per un
canvi de fons.

El que ve

Què passarà ara? El govern té el control
total del govern i del Congrés. Ja no podrà
utilitzar la falsa excusa que «no pot»
avançar més per «l’obstrucció» de
l’oposició. Això i les conseqüències de la
crisi capitalista al país (possible caiguda en
la producció, o en els preus de la soja),
mostraran a milions de persones que es
tracta d’un govern patronal, que «fa el gest
d’amenaçar amb l’esquerra i pega amb la dreta». Com ja ho ha estat fent
en els conflictes sindicals com va
passar amb els docents i
petrolers de Santa Cruz, l’atac a
la línia 60 o al «Pollo Sobrero» i
als ferroviaris de l’exSarmiento.
(...) Per això, en perspectiva,
l’actual enfortiment del govern,
el FPV i el peronisme, anirà
patint un desgast, i començarà
la ruptura de franges de
treballadors i joves (...). El Frente
de Izquierda i de los Trabajadores
ha quedat com un pol polític
alternatiu conseqüent per
canalitzar la futura ruptura de
masses.

La tasca del FIT, com del
nostre partit Izquierda Socialista,
és seguir el camí que anem
traçant. Ratificant la unitat electoral
i aixecant un programa de
lluita per salari, treball, salut i
educació, i postulant-se com una
alternativa a tot el país.
Per tot plegat fem una crida
als nostres amics i companys a
sumar-se a Izquierda Socialista,
per ser més forts en les lluites
que vindran i per mantenir amb
força la unitat aconseguida al
Frente de Izquierda, amb els
companys del PO i el PTS.

Extractes de El Socialista,
premsa de
Izquierda Socialista,
secció argentina de la UIT