Reducció despeses de funcionament dels centres públics, augment de ràtios,
reducció de plantilles, augment hores lectives, retallades de sous treballadors/es
ensenyament (docents i no docents), acomiadaments interins/es, retallada beques
menjador, massificació i barracons, bloqueig de noves construccions, abandonament
del 0-3, augment taxes universitàries... Som davant una ofensiva com mai abans
contra l’ensenyament públic.

Però no tota l’educació es retalla per igual. Les retallades recauen sobre la pública.
En els anys de crisi el mòdul de la concertada ha augmentat, es creen els concerts de
batxillerat, s’externalitzen escoles bressol com a Barcelona, assegurant un benefici del
10%,.. No només son retallades, és privatització: qui pugui que es pagui la sanitat o
l’educació i, el servei públic tornarà a ser com quelcom assistencial i caritatiu, destruint
la feina de molts anys per la qualitat del sector públic.

No és només en educació i la sanitat pública, l’agressió a les classes populars és
general. S’abaixen les partides que poden crear llocs de treball (com les infraestructures)
retallen les partides pels aturats/ades, pugen l’IRPF, liquiden la negociació col•lectiva i
els més elementals drets laborals amb la nova reforma laboral... Paguem els
treballadors/es la crisi d’un sistema capitalista que he beneficat i segueix beneficiant
empresaris.. i particularment la banca.

Volen convertir els beneficis de la gran patronal com quelcom d’intocable i sagrat,
per això fan del pagament del deute públic (un deute que es dispara justament pel pla
de rescat a bancs) un afer «constitucional», mentre les condicions de vida de la majoria
són moneda de canvi. El deute públic ja és la segona partida en quantitat dels
pressupostos i s’emporta més del que totes les retallades juntes. Entre els plans de
rescat bancari i el pagament del deute, mai tant diner públic ha passat a mans
privades en tant poc temps!. Nosaltres responem: les condicions de vida de la gent
són inqüestionables, el deute a la banca ha d’esperar. Aquesta és l’elecció obligada.
Prou retallades, prou acomiadaments.

Després de la vaga general del 29 de març cal donar continuïtat a les
mobilitzacions. Plans de lluita en defensa dels serveis públics, en defensa de les
condicions de vida, d’exigència de plans pels aturats/ades, amb noves jornades de
vaga general. Només la mobilització unida pot aturar els seus plans de
desmantellament del nostre futur.

Cal fer confluir totes les mobilitzacions amb una exigència general: no al
pagament del deute públic. El diner públic ha d’anar a la creació de llocs de
treball, defensar salaris i pensions, per l’educació i la sanitat pública...

No al finançament de la sanitat i l’educació privada
amb diners públic!

No al pagament del deute!