El 3 d’octubre, cinc ciutadans van morir en caure un obús sirià dins de la frontera turca al poble d’Akçakale. El Govern turc del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), va utilitzar aquest incident per enfortir la seva política intervencionista a Síria, va bombardejar com a resposta posicions militars sirianes i va obtenir al Parlament una autorització que permet l’enviament tropes a països estrangers.

Davant el procés sirià, el Govern de l’AKP es troba en un carreró sense sortida. Després que retirés l’any passat el seu suport al règim d’Al-Assad, va intentar construir un bloc d’oposició sota la seva tutela per poder controlar la revolució siriana, però va fracassar. També el va deixar sorprès el creixent control del poble kurd a la zona est de Síria. Per això el Govern turc, tant per impedir la formació zona kurda alliberada a Síria, com per poder controlar el procés de la revolució siriana, està donant suport a la creació d’una “zona de seguretat" (no-flight zone) al costat sirià al llarg de la frontera turca.

Actualment, però, l’imperialisme no té previst ficar-se en una guerra a Síria, així que ni la creació d’una zona de seguretat, ni la intervenció de Turquia pel seu compte a Síria tenen viabilitat per ara. Els tambors de guerra del Govern de l’AKP, no són més que un rugit nacionalista per poder dissimular el seu fracàs en la política siriana.

Això no vol dir que una intervenció imperialista a Síria no estarà mai en l’ordre de dia. Canvis dramàtics en l’escenari polític poden empènyer aquesta possibilitat a l’agenda de l’imperialisme. Sigui quina sigui la situació, nosaltres els revolucionaris sempre estem contra de qualsevol intervenció de països com els Estats Units, Turquia, Gran Bretanya o França (agrupats sota la lema d"Amics de Síria"), o dels governs com Rússia, la Xina o l’Iran que donen suport al règim sirià.

Qualsevol intervenció estrangera a Síria perjudicarà en primer lloc el poble sirià, que està lluitant heroicament contra el règim d’Al-Assad, al qual li donaria legitimitat. El poble sirià que enfronta el règim dictatorial d’Al-Assad no necessita el "suport" de l’imperialisme ni del govern turc, que volen segrestar la revolució. El que es necessita a Síria és la solidaritat internacional organitzada de la classe treballadora i l’Esquerra mundial.