En paral•lel a les activitats del fòrum Mundial
de Tunísia es produïen una sèrie de reunions que
cercaven concretar un principi d’acord entre
organitzacions de l’esquerra siriana i kurda amb
l’esquerra internacional, per concretar una sèrie
d’activitats conjuntes en solidaritat amb la
revolució siriana i per la fi de la dictadura d’Al-
Assad.

La importància d’aquest objectiu és gran. Hi
hagut una campanya d’intoxicació des de les
fonts que controla el chavisme i que arrossegava
part de l’esquerra internacional, que ens diu que
el que passa a Síria és un complot internacional
orquestrat per l’imperialisme contra el règim de
Baixar Al- Assad. Sota aquesta política aquestes
forces es posen del costat del règim i la massacre
que està imposant al seu poble. Aquesta
campanya del complot ha desactivat una part de
l’esquerra internacional i ha paralitzat una altra
que «davant de no veure gaire clar el que passa»
no ha fet res en solidaritat amb aquesta justa
revolució. En aquest sentit és important entendre
el per què d’aquesta posició de Chávez de suport
a règims com el de Gaddafi a Líbia, Ahmadinejad
a l’Iran o el de Baixar Al Assad de Síria..

Amb el pas del temps i la militarització del
conflicte revolucionari aquest ha derivat en guerra
civil, i el suport internacional des dels règims
àrabs que reben les forces islamistes ha permès
els ha donat més força a l’interior. L’esquerra,
que representa més directament les ànsies de
lluita per la llibertat i per acabar amb la pobresa
que va imposar el neoliberalisme del règim,
quedava no només dividida sinó també aïllada
d’una solidaritat internacional absolutament
necessària.

En aquest context el pas que s’ha donat a
Tunísia és del tot important. També el fet que sigui
des de les principals forces de l’esquerra
tunisiana, bressol de les revolucions que han
sacsejat el Nord d’Africa i el Pròxim Orient, que
s’impulsa la crida a la necessària resposta de
l’esquerra mundial.

Les reunions a Tunísia responen a una crida
que feia Salama Kayleh dirigent de la Coalició de
l’Esquerra Siriana, a la qual vam respondre
immediatament. Era un procés que veníem
treballant de lluny des del Comitè d’Enllaç Internacional
que uneix Lluita Internacionalista i Front
Obrer de Turquia, així com amb la UIT i
posteriorment amb el Comité de Coordinació.
Primerament a Regueb en motiu del 1 de maig
de 2012 (veure LI-115), aleshores van ser
presents, però el dèbil contacte amb Síria i la
presència només local de les forces tunisianes
van limitar molt les possibilitats. La segona a
Istambul el 4 de novembre de 2012 (LI.120), aquest
cop semblava possible la presència de la Corrent
revolucionària de Síria, però finalment no va participar.
Si va enviar una crida des de l’interior de
Síria que va ser contestada des de la Conferència.
Amb aquest precedents el treball per fer possible
l’acord va ser agafat amb entusiasme.

La reunió que vam tenir a Tunis amb l’’esquerra
siriana més representants de l’Alt Consell Kurd,
amb grups tunisians del Front Popular, entre ells
la Lliga de l’Esquerra Obrera, que, juntament amb
representants d’Izquierda Anticapitalista pertanyen
al Secretariat Unificat de la IV Internacional, de
Corriente Roja i membres del PSTU brasiler,
membres de la Lliga Internacional de Treballadors
de la IV Internacional), de la CUP i altres, permetia
que el compromís tingués una bona projecció internacional.

Finalment es va crear una comissió
que va redactar un manifest (pàgines centrals),
ara s’està a l’espera de les signatures que
adhereixin. S’impulsava una setmana internacional
de solidaritat des de l’esquerra amb la revolució
siriana per maig i una conferència a Tunis pel juny.
Es creava una comissió preparatòria a la que hi
figuren organitzacions sirianes, tunisianes i LI-FO
que comença les rasques per la conferència.

El manifest, sent un pas endavant qualitatiu imprescindible,
té limitacions, com ara que no
reconeix el ple dret del poble kurd a la seva
autodeterminació nacional i que la reiterada
afirmació del terme «àrab» no integra suficientment
altres minories que no se senten àrabs i participen
del procés revolucionari, però aquestes seran
qüestions que caldrà debatre en profunditat a la
Conferència, mentre es comença ja una
mobilització a cada localitat i cada país per donar
suport a la justa lluita del poble sirià.

Ara es tracta d’amplificar aquest primer acord.
Aconseguir multiplicar el nombre d’organitzacions
i activistes d’esquerres que adhereixen el manifest
i es disposen a fer possible aquesta setmana de
solidaritat en cada localitat, en la forma que pugui,
ajudant a donar la paraula a les forces de
l’esquerra siriana i kurda.

Mans a l’obra!

Crida internacional des de l’esquerra siriana i tunisiana des del Fòrum Social Mundial de Tunis: Solidaritat amb la revolució siriana