Després d’una declaració
signada pel rector de la
universitat, que culpabiliza els
estudiants pels fets de la
ODTU (Universitat Tècnica
d’Orient Mitjà - Middle East
Technical University), i malgrat
el terror aplicat per la policia
d’una forma evident, els
estudiants de la UAG
(Universitat de Galatasaray)
van engegar un pla d’acció
d’emergència i van organitzar
una gran manifestació que ha
suposat un dur cop per a la
legitimitat del President de
Turquia.

El dimarts 18 de desembre de
2012, el Primer Ministre, Recep
Tayyip Erdogan, va viatjar a la
ODTU a Ankara (capital de
Turquia). Va estar acompanyat
per no menys de 4.000 policies
en el llançament d’un satèl•lit
de guerra a l’espai. Els
estudiants de la universitat van
fer una manifestació de protesta
contra la seva política. La
repressió policial va ser brutal.
La policia va carregar utilitzant
porres i gasos lacrimògens, va
haver-hi 13 detinguts i diversos
estudiants ferits, un d’ells
greu.

L’endemà, els rectors de 5
universitats, tenint en compte que
Turquia en té 168 (103 públiques i
65 privades), van signar una carta
de denúncia contra els estudiants i
de suport a la policia i al Primer
Ministre, que ja havia culpat als
estudiants i professors de la ODTU.
El nombre de signatures va
augmentar l’endemà. En total, més
de 20 rectors van signar la carta. El
rector de la Universitat de
Galatasaray va ser un d’ells.
Arran de la publicació d’aquesta
declaració dels rectors, que culpen
als estudiants d’ «estar en contra
de la ciència i el desenvolupament»,
els professors de les universitats
afectades van preparar
immediatament les seves pròpies
declaracions: «Els rectors no tenen
dret a parlar en nom de les
universitats, Rebutgem aquesta
carta! Han de retirar la seva signatura!» I a la Universitat de
Galatasaray, 150 d’un total de 230
professors van signar un escrit
denunciant al rector, i van participar
en manifestacions estudiantils.
Els estudiants de la Universitat de
Galatasaray havíem de fer alguna
cosa i fer sentir la nostra pròpia veu
contra aquest moviment a favor del
president del govern.

Immediatament després de veure
publicada la declaració del rector en
els mitjans de comunicació, vam
decidir celebrar una manifestació i
fer una roda de premsa a la
universitat. Immediatament ho vam
difondre per les xarxes socials i vam
anunciar l’acte repartint octavetes.
 Dos dies més tard vam fer la
manifestació. Va haver-hi una gran
participació (600-700 d’un total de
2.000 estudiants) davant de l’edifici
del rectorat. No ens esperàvem
tanta participació, francament, en
una universitat que sol ser considerada
com a «apolítica» per les
posicions i l’entorn social dels
alumnes. No obstant això, estàvem
ben organitzats i decidits, i vam ser
capaços de realitzar amb èxit una
manifestació, per molt que el rector
va tractar d’afeblir-nos en
desactivar ‘Internet al campus i
amb el bloqueig de l’entrada. Vam
organitzar una assemblea i vam
decidir continuar amb les protestes
l’endemà. També vam utilitzar les
eines dels mitjans de comunicació
burgesos, gràcies a alguns amics
que hi treballen i a les xarxes socials.

La solidaritat i la confiança dels
estudiants es van enfortir.
Per segon dia consecutiu, vam
decidir boicotejar les classes i
organitzar una assemblea oberta
per tractar els nostres problemes,
tant a la universitat com amb el sistema
en general. Els estudiants es
van expressar amb llibertat i van
discutir sobre les demandes i les
possibles solucions dels problemes
locals i generals: els alts preus de
cantina en el terreny universitari,
procés de Bolonya, drets del poble
kurd... Allí ens vam assabentar que
el rector estava al seu edifici. Els
estudiants es van animar i vam votar
anar a la porta del rectorat a
continuar amb les protestes. En un
primer moment, el rector no va
voler escoltar les nostres consignes
i càntics exigint-li la retirada de la
signatura en el comunicat que
culpava als estudiants de la ODTU.
Li vam dir: «Retiri la seva signatura
o dimiteixi». La protesta va créixer
al punt que la premsa va publicar la
notícia de la manifestació a «última
hora», per la qual cosa molta gent
va venir a la universitat per donarnos
suport. Vam resistir durant hores, i al final el rector
va haver de demanar
perdó per la seva signatura.

Per descomptat
que la seva disculpa no
va ser suficient per a
nosaltres i continuem la
protesta. La policia
estava fora, preparada
per a una possible
intervenció. A més,
l’atracció mediàtica havia
reunit a grups de
propagandistes que
intentaven utilitzar les protestes
per a les seves
finalitats. El comitè
organitzador, format
principalment per
militants del Front Obrer
(FO), i que també inclou
a estalinistes i
anarquistes, va haver de
prendre una decisió. Vam
analitzar que no era el
moment adequat per a
un enfrontament amb les
forces de seguretat i al
final vam decidirreservar
forces per l’endemà i
ampliar el nostre
moviment amb la creació
de comitès i plataformes
contra el govern del rector.

Com a conclusió,
durant dos dies, la
universitat ha vist una
mobilització massiva que
ha ajudat a la politització
i la solidaritat dels
estudiants. La legitimitat
del rector s’ha trencat. El
Moviment passa ara, a la
Universitat de
Galatasaray, per una plataforma
estudiantil que
inclogui molts estudiants.
Estem treballant pel control
dels estudiants,
professors i treballadors
sobre la universitat, contra
la decisió arbitrària del
rector i contra el pla de
privatització del govern al
sector educatiu.

Istanbul. Març 2013.

Traduït del diari d’Isçi
Cephesi (Front Obrer).